La desinformació i el colpisme
Dos ministres de Mariano Rajoy parlant de cop d'estat a Catalunya; la titular de Defensa deixant oberta la possibilitat d'una intervenció de les forces armades a Catalunya en el futur, encara que no té intenció de fer-ho inicialment; el delegat del Govern assegurant que Puigdemont estava posant en risc l'autogovern. Els diaris El País i El Periódico publicant, com a esborranys de la denominada llei de transitorietat jurídica, documents que ni són de treball dins de la direcció del grup parlamentari de Junts pel Sí ni responen a cap negociació amb la CUP i que només serveixen per presentar la majoria parlamentària a la Cambra catalana com un grup de zombis, amb propostes tan estrafolàries com ara que el català seria l'única llengua oficial a Catalunya. Aquesta és la foto del menú informatiu d'aquest dimarts si ens allunyem de la tragèdia de Manchester que ha tornat a recordar-nos la facilitat terrorista per provocar una catàstrofe.
Són només uns quants exemples dels dos eixos en què es mou la resposta a la conferència del president Puigdemont i el vicepresident Junqueras a Madrid: un augment dels gestos intimidatoris i grans dosis de desinformació. En l'època de la postveritat l'important és centrar-se en els sentiments i en les emocions. Esclar que la llengua arriba directament al cor de les preocupacions de moltíssimes persones. Com les amenaces permanents despisten de quin és l'objectiu que persegueix l'independentisme i que no és cap altre que poder votar d'una manera acordada com reclama més del 70% de la societat catalana.
Una quinzena de representants d'ambaixades estrangeres, nombrosos corresponsals estrangers, representants d'un centenar de diputats del Congrés van ser presents en l'acte de l'ajuntament de Madrid i dubto molt que assistissin a un acte il·legal, com van asseverar dies enrere des de l'executiu espanyol. Res d'això no està succeint com pretén fer creure el relat oficial, ni Puigdemont és un colpista com assegurava a través del micròfon el locutor estrella de la segona cadena espanyola en nombre d'oients. El que està passant és molt més senzill: per primera vegada, el govern espanyol, esgotat a més com està per l'aclaparador triomf de Pedro Sánchez en el PSOE que posa en risc la legislatura espanyola, ha conclòs que el referèndum no és una estratègia política de Puigdemont i Junqueras sinó que és una ferma voluntat.
Segurament, no era necessari que el president de la Generalitat anés a Madrid i n'hi hagués hagut prou amb afinar els canals d'informació existents a Catalunya per captar amb precisió per on anaven les coses. O parar més esment. Però res d'això no s'ha fet durant els últims cinc anys i quan falten, potser, no molt més d'un parell de setmanes perquè s'anunciï oficialment la data del referèndum i la pregunta als electors catalans, Madrid envia senyals preocupants en un Estat democràtic. Aquest mai no ha estat el camí i tampoc no serà la solució.
José Antich
Font: El Nacional.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada