dissabte, 9 de setembre de 2017

Pautes del cap de setmana de la DIada





Actes propers del 10 i 11 de setembre que  estem organitzant des de l'Assemblea Territorial.
  • 10 de SETEMBRE: MARXA DE TORXES
Com cada any, la vigília de la diada la celebrem amb la Marxa de Torxes.
A la tarda, hi haurà paradeta a la plaça de la biblioteca Mercè Rodoreda. Podeu venir a comprar les torxes (els que encara no en tingueu, si en teniu podeu dur la de l’any passat). A les 21h iniciarem la marxa des d’aquesta plaça i l’itinerari finalitzarà a la plaça Catalunya on  llegirem el manifest i farem un “SÍ” GEGANT amb espelmes. A més, una sorpresa final per commemorar la vigília de la diada mes transcendent i històrica.



  • 11 de SETEMBRE: LA DIADA DEL SÍ
Ja us heu inscrit? Ja teniu la samarreta?
Com ja sabeu aquest any la manifestació dibuixarà un signe més, que simbolitzarà la suma de tots.  Els del Baix Llobregat ens han adjudicat els trams 307, 310 i 311. Nosaltres anirem al 307.
Aquest tram, el 307, situat al Passeig de Gràcia, entre Ronda Sant Pere i Gran Via, està tocant a plaça Catalunya. Degut a que hi ha varies combinacions per accedir amb transport públic i que tothom hi va a hores diferents,  els de Sant Joan Despí quedem a les 16h a Passeig de Gràcia/Carrer Casp.
Aquest any, la Diada més important!
No t’ho pots perdre!!
AT Sant Joan Despí

dimecres, 6 de setembre de 2017

Quan si no estas d'acord destrueixes per que si



Portem dos dies encartellant Sant Joan Despí per fer arribar a tothom la notícia de l'Acte que farem aquest divendres: La visita del Molt Honorable President Carles Puigdemont, el President de l'ANC Sr. Jordi Sánchez i l'exconseller de la Generalitat Sr. Xavier Vendrell.

Ahir van arrencar-nos molts dels cartells i avui ens els han pintat i guixat.

Pensem que es pot estar d'acord o no amb el que es proposa al poble, però el que trobem vergonyós i de mal gust és dedicar-se a ridiculitzar les persones i/o guixar el que altres han posat.

Nosaltres no tenim cap por a amenaces, ni a faltes de respecte. No buscarem cap confrontació, però manifestem el nostre més gran desacord amb aquestes maneres de fer.

Seguim endavant cap a la Llibertat!!!
AT Sant Joan Despí

Cap de setmana de la Diada

Divendres:
A la Plaça Catalunya amb el President de la Generalitat Carles Puigdemont, 
el President de l'ANC Jordi Sánchez i l'exconseller de la Generalitat Xavier Vendrell.

Diumenge:
Marxa de Torxes amb SÍ Gegant i sorpreses

Dilluns 
Diada de l'11S a Barcelona

Us hi esperem...!!!



diumenge, 3 de setembre de 2017

Comunicat del President de l'ANC




La gent de l'Assemblea estarem a punt

La setmana que comencem serà decisiva. La majoria del Parlament i el Govern compliran el mandat que van rebre el 27 de setembre de 2015. És evident que les amenaces i les difamacions dels qui no volen les urnes es tornaran encara més estridents. No caurem en provocacions. El nostre horitzó és el del Primer d'Octubre i guardarem totes les energies per arribar-hi ben forts i units.


La millor resposta a tot el que escoltarem i veurem aquesta propera setmana és fer de nou una gran mobilització cívica el proper Onze de Setembre. Treballem per una Diada festiva d'amics i famílies, amb tota la canalla i la gent gran, que proclami tossudament al món que votarem l'1 d'octubre i que votarem Sí. 


Davant les mentides i els intents de boicot al referèndum, contribuïm a donar la màxima potència a la nostra aposta pel Referèndum i pel Sí.


Reconeguem fins a on hem estat capaços d'arribar i tinguem confiança en nosaltres mateixos per culminar el nostre camí!


Celebrem pacíficament i cívicament cada pas que fem. Si cal ho farem conjuntament (estiguem atents a possibles convocatòries el dia 6 a la tarda). Siguem conscients que la història ens convoca. Gaudim d'aquests moments!!

Jordi Sànchez
Assemblea Nacional Catalana

L'1-O no el frenaran



“L’1-O no el frenaran”. Així de contundent s’ha mostrat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, a Bilbao des d’on ha llançat una interpel·lació a l’Estat preguntant-li si “estan disposats a seguir carregant-se els pilars bàsics de la democràcia a costa d’intentar frenar l’1-O”. Turull ha fet referència a principis democràtics fonamentals com la “llibertat d’expressió”, per exemple, la dels diputats, de “poder parlar del que vulguin”.

El conseller ha fet aquestes declaracions en una atenció als mitjans de comunicació abans de participar a la taula rodona ‘L’aplicació del dret d’autodeterminació a Catalunya i vist des d’Euskadi’ a Bilbao, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) d’Euskal Herria en el marc del Dia de la solidaritat amb el referèndum de Catalunya.

Turull ha explicat que “per molta insistència i estratègia que hi hagi per intentar causar por, desorientació i dubtes cap al poble de Catalunya, la determinació del govern és total, absoluta”. “L’1-O es votarà”, ha reblat.

El conseller també ha llançat un missatge a tots aquells que estan “intentant desorientar i fer por” assegurant que “estan perdent el temps i se’ls està tornant un boomerang” ja que “si hi havia gent que dubtava d’anar a votar l’1-O, ara hi anirà”. En aquest sentit, ha argumentat que “l’estratègia que s’està seguint des de diferents estaments ens reforça més en el nostre compromís”.

Turull ha recordat que l’Estat “actua cap a nosaltres de manera preventiva, per una cosa que està despenalitzada que és convocar un referèndum”. D’aquesta manera, ha posat d’exemple Euskadi, on “es va penalitzar convocar referèndum i després es va despenalitzar”.

Font: Govern.cat

dissabte, 2 de setembre de 2017

Passos que li cal fer al Govern abans de l'1-O

Detalls tècnics del referèndum


Aquesta setmana entrant, el Parlament de Catalunya aprovarà la llei del referèndum i el mateix dia serà signada la convocatòria per a l’1 d’octubre. Les formacions independentistes han concentrat l’admissió de la llei, l’aprovació i la convocatòria perquè esperen una reacció imprevisible del govern espanyol.

Les lleis catalanes, tant la del referèndum com la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república, poden xocar amb la normativa de l’estat espanyol, de manera que ja ens demanem qui signarà el decret de convocatòria, que és el primer pas que farà la Generalitat. S’espera que, a més del president, el signin més membres del govern. Això evitaria la persecució d’un actor en concret i que, si es dugués a terme, es fes una repressió o inhabilitacions a gran escala.

El govern també s’encarregarà de dictar el decret de normes complementàries, que regula els models de papereta i de sobre de votació, les actes i la resta de material; la modalitat i els procediments; el començament i la durada de la campanya electoral; la dotació de recursos humans, el procediment d’acreditació de les organitzacions i l’administració electoral responsable.

La Sindicatura Electoral com a gran novetat
Un dels canvis més significatius respecte a les altres cites electorals és la creació de la Sindicatura Electoral, el màxim òrgan de control electoral, independent i imparcial, que té la missió de garantir la transparència i l’objectivitat del procés electoral. Aquest organisme substitueix la Junta Electoral de Catalunya, que depèn orgànicament de l’estat espanyol i de la Junta Electoral Central.

La sindicatura serà nomenada pel Parlament de Catalunya i formada per cinc experts (politòlegs o juristes) i sindicatures de tres membres repartides per les diferents demarcacions: Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i la Vall d’Aran. L’organisme és l’encarregat de validar el cens; validar els sobres i les butlletes de votació; validar el procés del vot dels residents a l’estranger; resoldre consultes, queixes, reclamacions i recursos; acreditar observadors internacionals; fer l’escrutini general; certificar els resultats electorals oficials i ordenar-ne la publicació oficial.

Una de les seves funcions és supervisar la campanya electoral i vetllar per la imparcialitat i el pluralisme dels mitjans de comunicació públics i privats durant la campanya. La llei del referèndum marca que les formacions polítiques representades al Parlament de Catalunya tenen dret de fer servir el 70% dels espais públics destinats a la campanya, repartits de manera proporcional segons el nombre d’escons. El 30% restant serà per a organitzacions interessades i es repartirà segons el nombre de signatures que presentin. El mateix repartiment es fa amb els espais informatius públics gratuïts.

Els agents electorals i coordinadors locals
En tots els processos electorals trobem la figura dels agents electorals, que garanteixen que s’obri el local electoral, reben les incidències que hi ha als col·legis i fan el recompte dels vots la nit electoral. El govern calcula que són necessaris uns 4.500 agents.

Normalment, s’obre una borsa que omplen els funcionaris i treballadors públics, ja que solen tenir els coneixements necessaris i acostumen a estar més preparats per a les tasques concretes. En el referèndum no hi ha cap canvi significatiu, més enllà de l’advertència del govern espanyol que la participació dels funcionaris pot tenir conseqüències laborals i judicials. Tanmateix, la Generalitat nega aquest fet i separa totalment la participació d’aquests funcionaris com a agents de la feina que tenen en l’administració catalana.

Tot i això, la Generalitat, per a assegurar-se que cap funcionari serà obligat o forçat a participar-hi, ha decidit d’anunciar la borsa públicament i amb antelació. Però, com en qualsevol cita electoral, s’hi poden inscriure voluntaris, siguin treballadors públics o no, que seran formats com a agents electorals per al referèndum.

També hi ha la figura del coordinador local. És designat per l’ajuntament i, habitualment, és el secretari de l’ajuntament, que és qui fa les funcions de supervisar la instal·lació dels equips de votació i tots els components i materials, verificar la presència dels integrants de la mesa, donar credencials i informar d’incidències. En el cas de Barcelona i Badalona, per un conveni amb la Generalitat, aquesta funció la fan els agents electorals. Per tant, en cas que un ajuntament es negués a col·laborar amb el referèndum, el govern podria assumir-ne les funcions i nomenar un coordinador local per mitjà de la borsa, com ja fa en la primera i la tercera ciutat del país.

El sorteig dels components de la mesa
En qualsevol cita electoral, les meses són integrades per un president i dos vocals, i cada membre té dos suplents. Per tant, amb 6.000 urnes serien necessaris 54.000 ciutadans (18.000 nomenats i 36.000 suplents). En cas que no es presentessin ni la persona elegida ni el suplent, el lloc l’ocuparia el primer votant que entrés al local.

Habitualment, el sorteig es fa entre vint-i-cinc dies i vint-i-nou després de la convocatòria, cosa que aquesta vegada no serà possible pels tempos del referèndum, i normalment és efectuat pels ajuntaments mitjançant el programa informàtic CONOCE, facilitat per l’Institut d’Estadística espanyol. La llei del referèndum (article 32.4) recull que serà l’administració electoral del govern que farà el sorteig i notificarà els resultats als nomenats. D’aquesta manera se substituiran els 948 municipis catalans, que no seran exposats a possibles actuacions del govern espanyol i la fiscalia.

Acudir a la mesa és obligatori, però, en aquest cas, s’ha assegurat que no se sancionarà ningú que no hi vulgui participar. En unes eleccions, habitualment, cada membre de la mesa rep una dieta de 62,61€.

El mateix nombre de col·legis electorals
La llei del referèndum (article 28.3) recull que a cada mesa hi voten un màxim de dos mil electors i un mínim de cinc-cents, tret dels casos dels municipis o nuclis aïllats que tenen una població més reduïda. Les xifres són les mateixes que en les eleccions.

Habitualment, els ajuntaments comuniquen al govern quins col·legis electorals proposen, encara que la Generalitat té el poder de canviar-los. En el cas del referèndum, els ajuntaments estan obligats a cedir al govern els locals usats habitualment, però en municipis com Lleida o Cornellà, que ja han dit que no cediran cap local, el govern pot habilitar locals alternatius de la seva propietat.

Les escoles públiques pertanyen a l’ajuntament, de manera que és necessària la col·laboració municipal, però, en canvi, sí que es poden habilitar espais com ara els instituts de secundària (sis-cents dels quals són propietat de la Generalitat), els centres d’atenció primària, que tanquen els diumenges, els casals cívics (per joves, gent gran, etc.), i algunes residències o albergs socials.

El govern espanyol, per a evitar el referèndum, també ha amenaçat de precintar els col·legis i, fins i tot, de controlar el Departament d’Ensenyament per a impedir-hi l’accés.

Qualsevol canvi serà notificat a les targetes censals que arribaran al domicili de cada català abans de l’1-O. També hi constarà l’espai de votació corresponent. Cal afegir que la targeta censal té un caràcter informatiu i no serveix en cap cas per a identificar-se a l’hora de votar.

També s’ha de solucionar el problema del previsible boicot de Correus en l’enviament de les targetes. Per tant, és possible que es faci ús de serveis de missatgeria alternatius. Un problema similar el trobem en el vot per correu, del qual segurament no es podrà fer ús en aquesta ocasió.

El cens sense col·laboració
Un dels punts calents, que marca la diferència amb el 9-N i pot marcar l’enfrontament amb l’estat espanyol, és l’ús del cens.

El govern no pot utilitzar l’habitual, el de l’Oficina del Cens, ja que depèn de l’INE, del Ministeri d’Economia espanyol. El cens es tanca dos mesos abans del referèndum o de les eleccions i es posa a disposició de les autoritats pertinents, però només es pot disposar de la llista (de residents i no residents amb dret a vot) amb l’aprovació del congrés i la rúbrica del govern espanyol i el rei.

La Generalitat té mecanismes per a aconseguir un cens. El 2014, el govern i l’IDESCAT van signar un acord per tal de cedir les dades del registre de població de Catalunya, que entre més dades incloïa noms, cognoms, edats, domicilis, nacionalitats, i números de DNI. Per tant, tècnicament, filtrant l’edat, la residència i la nacionalitat, ja es podria tenir un cens. Justament, aquest mecanisme és el que es volia fer servir el 9-N, de manera que l’acord continua vigent i té l’aval de l’Agència Catalana de Protecció de Dades. Però actualment la Generalitat no pot fer-les servir per a res més que no sigui l’anàlisi estadística de la població de Catalunya.

Una altra manera és que s’hagi tingut accés a l’Oficina del Cens, o s’hagi actualitzat a partir del cens electoral de les eleccions al parlament del 2015. El diputat de la CUP Benet Salellas ja va assenyalar a principi d’agost que el govern català tenia el cens electoral per a l’1-O i que havia estat confirmat posteriorment en diverses ocasions.

Un dels principals enfrontaments el trobem en el fet que la llei del referèndum definirà un nou marc legal en què la Generalitat estarà legitimada per a convocar un referèndum i crear un cens electoral propi, però per al govern espanyol el tractament de dades personals dels catalans per a una votació que no reconeix pot vulnerar la llei de protecció de dades, de manera que qualsevol pot impugnar la seva inclusió en el cens i, fins i tot, intentar impugnar el referèndum.

Pel que fa al vot exterior, podran votar els inscrits en el Registre de catalans i catalanes residents a l’exterior. Per a això, és necessari estar prèviament inscrit al Cens Electoral de Residents Absents (CERA). Els catalans no residents podran votar mitjançant el vot per correu en una de les onze oficines que té el govern a l’exterior.

Sis mil urnes preparades per a l’1-O
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir fa una setmana en una entrevista al Financial Times que ja tenien sis mil urnes. La informació ja era coneguda des de final de juliol, encara que el govern no l’havia feta pública.

El maig es va començar el procés de la compra d’urnes, però el concurs va quedar desert per criteris tècnics i perquè es van fer pressions a les empreses, amb visites de la Guàrdia Civil i interrogatoris als fabricants.

Impedir tenir les urnes l’1-O ha estat un dels objectius dels contraris al referèndum. Tot i que Andalusia té urnes pròpies des del 2000, amb el mateix concurs, la fiscalia s’ha querellat contra la consellera Meritxell Borràs. L’ex-ministre Margallo ha proposat de destruir les urnes per a evitar el referèndum mentre que Margarita Robles, portaveu parlamentària del PSOE, ha suggerit de retirar-les el mateix dia de la votació.

Segons que van publicar diversos mitjans fa mesos, les urnes es guarden al consolat d’algun país estranger a Barcelona. En tot cas, hi haurà urnes convencionals, de moment, sense que s’hagi fet una despesa o una compra per via directa, tenint en compte que l’estat espanyol té intervingudes les despeses de la Generalitat, que controla setmanalment, factura per factura, i que l’interventor ha de certificar els pagaments que faci l’administració catalana. Justament, una de les despeses per a intentar demostrar la participació del govern en el 9-N és la del web informatiu, així que, de moment, l’entitat titular del web garanties.cat és el grup parlamentari de Junts pel Sí.

Pel que fa al material electoral, el març d’enguany el govern català va treure un concurs públic que va adjudicar a quatre empreses diferents materials per un període de quatre anys, per un preu de licitació de prop de 75.714,26€, que incloïen paperetes, sobres, impresos electorals i manuals d’instruccions per a membres de la taula. La Generalitat hi pot recórrer en cas d’haver-hi una cita electoral.

Per a les paperetes, les dues empreses homologades són Formsystem Documentos Inteligentes (amb seu a Madrid) i Impressions Transkrit (Pasaia, Guipúscoa), que també fan les instruccions per als membres de les meses. La pregunta que hi haurà a les paperetes és ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’ i estarà escrita en català, castellà i occità.

Pel que fa als sobres electorals, trobem dues empreses, Tompla Industria Internacional del Sobre (amb seu a Madrid), i Domènech Mirabet (a l’Hospitalet de Llobregat), i per als impresos electorals, Formystem Documentos Inteligentes. El govern espanyol intentarà per tots els mitjans d’impedir que es faci cap comanda a les empreses i, per tant, el govern català ha de tenir estudiada la manera de fer-ho possible.

Font: Vilaweb.cat

Parades de venda de samarretes al setembre


Encara no tens la samarreta de la Diada 
d' enguany?

No passis ànsia! Encara hi ets a temps. 
La primera setmana de setembre 
muntem Parada cada dia.

Dilluns 4 de Setembre 
Dimarts 5 de Setembre
Dimecres 6 de Setembre
Dijous 7 de Setembre
Al carrer Bon Viatge, davant la porta de l'Esglesia a la vorera del davant.
De 6 a 9 de la tarda. Al Barri Centre.

Dimarts 5 de Setembre 
Al carrer JF Kennedy/Passatge Sant Miquel
De 6 a 9 de la tarda. Barri Les Planes

Divendres 8 de Setembre
Plaça Catalunya
De 6 a 9 de la tarda. Barri Centre

Diumenge 10 de Setembre
Plaça de la Biblioteca Mercè Rodoreda
De 6 a 9 de la tarda. Barri Centre

AT Sant Joan Despí



divendres, 1 de setembre de 2017

Encara no t'has inscrit a la Diada del Sí?


Encara no t'has inscrit a la DIADA DEL SÍ?

Aquest any els Trams del Baix Llobregat són 
 el 307, el 310 i el 311.

No deixis d'inscriure't 
per a poder organitzar-ho tot.

Aquí teniu la localització dels tres trams del Baix Llobregat.



Si preferiu inscriure-us per telèfon
aquí el teniu:


 I si preferiu fer-ho per Internet
aquí us passem l'enllaç directe:



Aquest any és important que hi siguem TOTS. Serà la Diada prèvia al Referèndum.
Cal que entre tots la fem una Diada històrica!
Més que mai...I en portem unes quantes!!!

I si tens cap problema, vine a les Parades i mirarem d'ajudar-te. 

dijous, 31 d’agost de 2017

I tu?

200.000 persones ja s'han inscrit a la Diada



ANC, Òmnium i l’AMI s’han mostrat optimistes i s’han conjurat per garantir l’èxit de la Diada d’enguany i convertir-la en el tret de sortida a la campanya pel referèndum de l’1-O.

“Aquesta Diada serà la del referèndum”, ha afirmat Jordi Sànchez, president de l’ANC. L’afirmació l’ha fet en una roda de premsa celebrada aquest matí a la seu de l’Assemblea, acompanyat de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, i també de Joan Rabasseda, secretari de l’AMI.

Enguany, ja hi ha més de 200.000 persones inscrites, una xifra que per les entitats demostra la magnitud que està prenent la Diada, per dos motius principals: d’una banda, per la pròpia reivindicació de l’11 de setembre, però també, i sobretot, pel referèndum convocat pel pròxim 1 d’Octubre.

La Diada serà l’inici de la campanya electoral pel referèndum i ha de servir, també, per donar una resposta clara a les agressions que l’Estat està duent a terme. “La suspensió del referèndum no els sortirà gratuïtament”, ha advertit Sànchez, qui ha volgut recordar que limitar la democràcia és propi de “règims autoritaris”. “L’estat de dret ha de ser de dret, però també democràtic, i la democràcia es concreta en urnes”, ha emfatitzat. “La nostra legalitat neix del Parlament de Catalunya, i la defensarem clarament amb l’esperança que els ciutadans defensarem lliurement el nostre futur l’1 d’octubre”.

Per la seva banda, Jordi Cuixart ha fet una crida a tot el sobiranisme a mobilitzar-se aquesta Diada, precisament perquè la qualitat democràtica de l’Estat està en clar “retrocés”; per això, ha interpel·lat als ciutadans que, independentment del que vulguin votar, participin en la mobilització, d’un marcat caràcter heterogeni i “intergeneracional”. Aquesta mobilització, ha dit, també és d’aquesta gent.

Així mateix, Cuixart ha enviat un missatge a la comunitat internacional: a Catalunya es votarà, i es farà com sempre, pacíficament i democràticament, demostrant que a Catalunya hi ha unitat “absoluta” sobre el referèndum, posant èmfasi en el fet que a Catalunya no hi ha cap tipus de divisió ni ruptura social, únicament existeix discrepància en el sí i el no, d’altra banda totalment “legítima”. “Tenim tot el dret del món a autodeterminar-nos”, ha exclamat.

Al seu torn, Rabasseda ha remarcat el paper cabdal del món local en el procés d’autodeterminació actual, posant en relleu no només el paper dels municipis adherits, sinó també de molts altres que hi participen d’altres formes. El paper dels municipis és tan important que sense ells no es podrien entendre, segons Rabasseda, les ofensives de tot tipus que estan escometent contra ajuntaments de tot tipus. “Estem més convençuts que mai que la nostra solució és governar-nos”, ha finalitzat.



Les xifres de la Diada



Enguany, les xifres de la Diada són espectaculars. D’una banda, ja hi ha 200.000 persones inscrites, xifres que demostren, segons Sànchez, la “dimensió de l’èxit” que tindrà la mobilització. A més, s’han distribuït ja més de 200.000 samarretes, una xifra que, juntament amb les previsions fetes, permet intuir que serà una de les més adquirides, ja que esperen distribuir-ne 270.000 i vendre’n unes 300.000.

Més de 1.400 autocars ja estan reservats, i 2.500 voluntaris tornaran a vetllar perquè tot funcioni correctament. A més, i com a novetat d’enguany, s’instal·laran 200 torres de so per tot el recorregut, permetent així que tothom qui assisteixi pugui seguir els parlaments i comunicacions que es facin durant la jornada. Tot plegat, comptarà amb l’habitual presència de serveis mèdics, 24 ambulàncies i una carpa mèdica per atendre els possibles casos que sorgeixin.

Quatre lones de 16x16 i de 40kg de pes cada una recorreran els quatre eixos del signe “+” fins a acabar a la cruïlla central. Aquestes lones seran transportades per quatre fileres de 9 voluntaris. Cap a les 17:40h, un cop les lones hagin arribat al seu punt final, començaran els parlaments, a Plaça Catalunya. Serà també llavors quan es durà a terme un homenatge a les víctimes dels atemptats del passat 17 d’agost.

Tot plegat ha de permetre que aquesta sigui una Diada històrica. “Hi anirem amb la satisfacció d’haver fet els deures. Si l’1-O hi ha referèndum és perquè la ciutadania ho ha volgut i perquè s’ha mobilitzat de manera intensa aquests últims anys” ha conclòs Sànchez.

dimecres, 30 d’agost de 2017

Sóm un poble que lluitem per la nostra llibertat

Per què Catalunya ja s’ha mig independitzat aquest estiu?




Com era previsible, aquests mesos d’estiu, que generalment són quasi políticament perduts, enguany han estat molt productius i moguts. Lamentablement, més que no esperàvem, per culpa de la visita que ens va fer la barbàrie a mitjan agost. Tots aquests moviments, els desitjats i els indesitjats, ens obliguen a parar cinc minuts i mirar on som i com estem. Heus ací la meva proposta:

L’absència d’estat
Ens podem remuntar al 9 de novembre de 2014 per comprovar els primers indicis de la pèrdua de control de l’estat espanyol sobre el territori de Catalunya. La impossibilitat demostrada de fer complir la seva voluntat i la de les seves institucions –polítiques i judicials– es va fer evident en la consulta d’aquell dia. A partir d’aquell moment, en moltes ocasions s’ha palesat que el govern espanyol no era govern a Catalunya i que l’estat perdia el domini efectiu de la població i el territori. Això no és el resultat de cap jugada d’enginyeria política, sinó que és un fet estudiadíssim que s’esdevé quan la població deixa de confiar en unes institucions d’una manera majoritària i emprèn el camí de construir-ne unes de noves. Per desgràcia, va ser amb l’atemptat de Barcelona i Cambrils que vam poder tornar a comprovar l’absència d’estat espanyol a Catalunya d’una manera més nítida que mai.

I aquesta absència no vol dir que l’estat espanyol no tingui capacitat de fer res. Pot molestar, pot espantar, pot amenaçar… però ja li és pràcticament impossible de tornar a imposar-se a Catalunya. Els catalans han emprès –de manera democràtica i majoritària– el camí de construir un estat propi per absència d’estat. El Regne d’Espanya ja ha perdut el control del poble de Catalunya. Ara cal que aquest poble sàpiga guanyar-se les institucions i la llibertat amb determinació i maduresa.

La responsabilitat
Una bona part de Catalunya ha descobert que els Mossos d’Esquadra són una policia de veritat. Aquests dies també descobriran que el parlament és una assemblea nacional de veritat. Però el cas dels Mossos d’Esquadra té una importància vital per a l’empresa que ens hem proposat. La independència, més enllà de l’abandonament del càstig i l’amenaça constant d’Espanya, és una assumpció de responsabilitat. Contra allò que alguns plantejaments naïfs han volgut vendre, la llibertat és l’abandonament de la innocència. La independència és prendre el control i, per tant, assumir el protagonisme davant els riscs i les amenaces reals i de futur. El fet que els Mossos d’Esquadra siguin capaços de respondre com ho van fer el dia de l’atemptat i els dies següents ha fet obrir els ulls a molta gent que es pensava que els nostres agents no disparaven quan calgués.

Un dels rumors induïts que han circulat fins ara era que el govern espanyol prendria el control dels Mossos d’Esquadra, tal com els permet la llei de seguretat espanyola aprovada el 2015. Després d’això que ha passat entre la ciutadania i els Mossos d’Esquadra, qui s’atrevirà a prendre’n el control contra la voluntat de la gent? Quina possibilitat d’èxit té el govern espanyol si intenta fer creure el major Trapero? Els catalans saben ara més que mai que necessiten una bona policia i no la deixaran prendre.

Els aspirants a masover
Amb tot, a la mateixa velocitat que avanci la majoria democràtica catalana cap a la independència, els aspirants a masover continuaran mirant d’agradar a l’amo. És així que trobem Miquel Iceta dient que ‘si Espanya fos un país tan dolent i autoritari no tindríem un cos policíac tan potent com els Mossos d’Esquadra’. Algú responia amb encert a Twitter: ‘Que bo que és l’amo, que ens deixa dormir a l’estable amb les bèsties i no passem fred.’ I és que la concepció que tenen aquests aspirants a masover és exactament aquesta. Han acceptat en l’inconscient que Catalunya és propietat d’Espanya i que ells podrien ser uns bons administradors de l’hort.

Aquests aspirants faran tota mena de saltirons i cabrioles per mirar de captar l’atenció de l’amo, a veure si els premia al final de la setmana. N’hi ha una bona colla, d’aquests. N’hi ha que tenen aquest punt de cinisme irònic de l’Iceta, però també n’hi ha que són incapaços de mantenir la calma. Pensen que si la cosa els sortís bé, la recompensa seria molt gran i l’amo els donaria un bon seient. En Millo ja l’ha aconseguit com a ambaixador d’Espanya a Catalunya. Si no obtenen allò que els ha demanat l’amo, pensen que tindran un premi de consolació i que els recol·locaran en alguna ambaixada exòtica –i s’equivoquen, perquè l’amo els culparà.

Les urnes
Aquestes capses (si són de cartó) o receptacles han esdevingut l’objecte del desig d’uns i altres. La relació de l’estat espanyol amb les urnes ha estat complicada històricament. I és normal que la imatge de sis mil urnes neguitegi determinats individus. Passi què passi amb les urnes, serà un mal negoci per a l’estat espanyol. Si s’omplen de vots el dia 1 d’octubre, s’haurà acabat tot per a ells a Catalunya. Si proven d’emportar-se-les, se’ls tancaran moltes portes al món i ens oferiran un camí ràpid i acceptable per a arribar allà on anàvem: la declaració d’independència (m’estalvio la cosa aquesta de l’unilateral).

I el cas és que les urnes eren una incògnita abans de l’estiu i són una realitat quan ja encarem la tardor. No em vull ni imaginar com es devien alterar els detractors d’urnes i els aspirants a masovers quan el president Puigdemont va anunciar al Financial Times que ja tenia sis mil urnes. Quan les urnes provoquen urticària, és que s’ha perdut la batalla.

Les garanties
En un referèndum, les garanties per a la ciutadania són molt clares: poder votar amb total llibertat allò que consideri millor. Tota la resta són falòrnies per a fer-nos passar amb raons. Qualsevol demòcrata disposat a exigir garanties a un govern que convoca un referèndum centraria la demanda en el compliment del resultat obtingut. Els qui s’emparen en les lleis votades per un altre parlament i en el marc constitucional resultant d’un fosquíssim procés de transició de la dictadura cerquen excuses en defensa de l’status quo. Res més.

Curiosament, la reivindicació de les garanties –així, sense gaire concreció– era una cosa tan sols d’una determinada esquerra molt incòmoda amb el procés d’independència. Després d’un juliol i un agost frustrants per a la resta de l’unionisme, les garanties ja comencen a ser un argument utilitzat pels més conservadors. Ara, més que dir que el referèndum no es farà, comencen a dir que no tindrà validesa perquè no s’haurà fet amb garanties. I això fa que ens fem una pregunta: No deu pas passar que n’hi ha uns que han sembrat perquè uns altres acabessin recollint el fruit? Seria molt trist per als qui es reivindiquen hereus del 15-M haver aplanat el camí als hereus del franquisme.

La transparència
Un altre recurs fàcil dels aspirants a masover i dels amos de Madrid ha estat acusar l’independentisme de manca de transparència. Ells feien un forat, el tapaven amb branquillons i fullaraca i exigien que els representants de la majoria dels catalans hi passessin pel damunt. Deien: ‘Ho veieu? No us atreviu a passar per aquest camí! Us amagueu!’ Realment, la història els ha duts a pensar que som més estúpids que no som. L’acusació era que es faria la independència d’amagatotis. Que no s’explicaven les lleis. Que no es permetia el debat. Quines bestieses que s’han de sentir quan resulta que qui no es presenta als debats i qui vol que es faci el silenci són ells.

El mes d’agost també ens ha dut novetats en aquest camp de la transparència. Qui voti que sí a la independència el dia 1 ja sap per endavant quina legalitat s’establirà i com es farà la transició cap al nou marc constitucional. No crec que cap referèndum, enlloc del món, s’hagi fet amb tanta informació publicada. Des dels informes del CATN, passant pels programes electorals i arribant a les lleis de desconnexió, no s’ha fet mai cap independència amb tanta preparació, transparència ni previsió.

Les conseqüències
La llei de transitorietat exposa amb tota claredat les conseqüències immediates d’una victòria del sí l’1 d’octubre. La llei del referèndum ja anunciava que l’endemà passat del dia que es fessin oficials els resultats es proclamaria la independència al parlament. Però més enllà de la proclamació, aquesta segona llei de desconnexió assenyala un camí ben clar per als primers mesos d’independència. Com ja s’ha explicat, la legalitat resultant de la llei de desconnexió no és la legalitat definitiva. De fet, espero que a la república catalana ningú no parli mai de legalitats definitives i la democràcia sempre vagi per damunt de la llei. És normal que en molts aspectes la legalitat que dibuixa la llei de transitorietat sigui molt semblant a l’actual. Fer-ho d’una altra manera podria ser un intent barroer de prendre decisions a porta tancada i servir el menjar mastegat.

Ni oficialitats lingüístiques, ni nacionalitats dobles, ni exclusions de l’àmbit de catalanitat i ciutadania, ni exèrcits, ni arquitectura institucional, ni res de res no ha de quedar decidit l’endemà de la proclamació de la independència o el dia abans del referèndum. Una victòria independentista del referèndum de l’1 d’octubre és una porta que s’obre i no una porta que es tanca. És un començament. És la invitació a un debat global i sense límits que caldrà fer amb maduresa, intel·ligència, atreviment i ambició. El sí a la independència serà només la primera decisió de moltes que caldrà prendre i que ningú no prendrà per nosaltres. Independència voldrà dir responsabilitat, però també imaginació.

Pere Cardús

Font Vilaweb.cat

Assemblees Exteriors pel Referèndum

Les Assemblees Exteriors també es mouen 

Dissabte 2 de setembre a les 12 h, l'ANC d'Euskal Herria organitza un taula rodona a Bilbao. Allà, els protagonistes dels dos partits majoritaris catalans i bascos entraran en debat amb els líders de l'ANC i els del seu homòleg basc, Gure Esku Dago. No us perdeu aquest cartell de luxe! També es podrà seguir en directe a la web d’Hamaika Telebista.


Diumenge 3 de Setembre els companys de l'ANC de França faran un assaig general del mosaic d'enguany. Ho faran al Champ-de-Mars de París a les 12 h. Després es reuniran per fer un pícnic.



Dimarts 4 de Setembre, a Londres, l'ANC d'Anglaterra organitzarà un esdeveniment al Parlament britànic, on serà rebuda pel Grup Parlamentari sobre Catalunya. Acadèmics, periodistes i polítics hi debatran sobre el referèndum d'autodeterminació de Catalunya.




dissabte, 19 d’agost de 2017

Dissabte vinent tots a Barcelona

EL PROPER DISSABTE
 LES INSTITUCIONS CATALANES 
CONVOQUEN UNA MANIFESTACIÓ 
AMB EL LEMA "NO TINC POR"

El President Carles Puigdemont i la batllesa de Barcelona han convocat una manifestació, dissabte vinent a les 6 de la tarda, contra els atemptats de Barcelona i Cambrils.
Anirà dels Jardinets de Gràcia a la Plaça de Catalunya.

Puigdemont i Colau han explicat que el lema ha estat triat per la ciutadania, tal i com s'ha demostrat aquestes últimes hores. 
La manifestació vol remarcar la llibertat, la diversitat i la democràcia.

No fallarem!
Allà estarem.!


No tenim por



La Norma, el personatge que durant els anys 80 va ajudar a popularitzar la normalització del català, ha tornat per dir un sonor "no tinc por" i solidaritzar-se amb les víctimes i familiars dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

La Norma torna per iniciativa del dissenyador Lluís Juste de Nin, que ja va crear la Norma original. Juste de Nin ha "actualitzat" la Norma i l'ha regalat a l'ANC i a tots els catalans com a símbol de "solidaritat i condol amb tot un país que ha sofert el flagell de la violència descarnada i absurda d'uns pocs".

divendres, 18 d’agost de 2017

Minut de silenci a Sant Joan Despi

SANT JOAN DESPI REBUTJA
 L'ATAC TERRORISTA D'AHIR A BARCELONA I 
S'AFEGEIX AL MINUT DE SILENCI A LES 12h







Sortirem al carrer, no tenim por

BARCELONA RET UN EMOTIU HOMENATGE A LES VICTIMES
 DE L'ATAC TERRORISTA D'AHIR.

MINUT DE SILENCI A LA P. CATALUNYA








Alcem-nos sense por

I ara és quan ens hem d’alçar



Ahir vam perdre una batalla. Sabíem des de feia molts anys que podia passar això que dissortadament ha acabat passant, però res no ens havia preparat per a l’impacte que ha causat l’atemptat a la Rambla de la nostra Barcelona: el dolor és massa difícil de descriure, massa pròxim, tan íntim i personal com pot ser. Les cares, les mirades de la gent palesen que ha estat un colp dels que fan realment molt de mal, dels que deixen la boca eixuta, dels que tallen l’ànima. Ni tan sols la decisiva actuació dels mossos a Cambrils, on han evitat un segon atemptat, no pot esvair aquesta sensació de tristor que ens corprèn hores després de l’atemptat, encara.

Hem perdut una batalla, però no n’hauríem de perdre una altra, segons com més important i tot. Aquest atemptat és el fruit de l’odi i el ressentiment i vol també crear odi i ressentiment. Tanmateix, evitar-ho és a les nostres mans. No podem tornar la vida a la gent que l’ha perduda. No podem recuperar el dia que ens han robat a tots. No podem oblidar –ni ho hem de fer– això que ha passat. Però tenim a l’abast no perdre la segona batalla, aquella en la qual Barcelona, qualsevol de les nostres ciutats, de fet, ara només és una peça més en l’escaquer mundial.

Londres, Berlín, Niça, Estocolm, París, Barcelona… Els atacs de grups gihadistes molt petits i impenetrables, amb cotxes disposats a matar, són avui una llosa terrible per a Europa. Han trobat una manera de dificultar molt la feina de prevenció, una feina en què les autoritats esmercen tants esforços; i malauradament no sembla que aquest mètode, tan artesanal com eficaç, puga ser aturat aviat ni controlat fàcilment.

De manera que ara ens haurem d’alçar sabent que demà, la setmana entrant o el mes vinent, qualsevol altra ciutat d’Europa viurà això que ahir vam viure els catalans. I que tots haurem de lluitar contra aquesta barbaritat, sumant el nostre esforç al de tots aquells qui en el món àrab i musulmà, en primera fila, treballen tant i en unes condicions tan difícils en pro d’aquesta mateixa raó humana que nosaltres volem que impere, la que ens fa ser com som.

Per aconseguir-ho hem de veure clar que la segona batalla, i decisiva, la batalla per la tolerància, el respecte a la diferència i l’exercici dels drets humans, no es lliura entre grups religiosos, ni la lliuren països o exèrcits. Aquesta batalla la lliurem, braç a braç, tots els qui creiem que els avantpassats no poden ser l’única referència vàlida per a ordenar el nostre futur. I la lliurem contra els qui creuen que cal fossilitzar el món, els dels uns o els dels altres, precisament per impedir l’existència d’una societat tolerant, que sap que la diversitat és una riquesa i no pas una amenaça i que el gaudi dels drets humans és un dret inalienable. Un dret inalienable que hem de tenir i que hem de reclamar per als ciutadans de Barcelona i també per als de Damasc, per als ciutadans de Berlín i també per als d’Alger, per als ciutadans de Londres i també per als de Jerusalem.

Alcem-nos doncs, avui des de Barcelona, sense por, serens, solidaris i lliures. Alcem-nos per nosaltres i la nostra gent, però també per tots aquells nostres germans que en qualsevol part del món no estan disposats a enterrar les seues vides en l’odi. Per aquells que, com diu Kamel Daoud, el valent editorialista de Le Quotidien d’Oran, no acceptaran mai el retorn ‘a aquesta violència d’una increïble ancianitat’, que és l’única proposta dels missatgers de la mort.

V.Partal
Font: Vilaweb.cat

Barcelona

17 d'agost de 2017

Ara la consternacio i el dolor no ens deixa somriure, pero ni defallirem ni tindrem por. 
GRAN PAIS que sap ser solidari, valent, ferm, que sap aixecar-se despres d'un atac.
Govern, Mossos, Gent Anonima que ho esta donant TOT .
Tornarem a somriure, per demostrar que no poden amb nosaltres i que com diu la dita de les pedres en treurem pans o flors, avui tant s'hi val.
C.B.

dimarts, 15 d’agost de 2017

Demà serem a Gràcia!!!



Si demà a la tarda aneu a passejar per la Festa Major de Gràcia trobareu un munt de carrers que us donaran la benvinguda amb temes diferents i ensenyant-vos la vessant més artística dels  seus veïns.

Hi trobareu també parades de l'ANC, tant de Gràcia com d' altres  Territorials  del Barcelonès
I si us passeu  pel carrer Astúries, al costat del metro de Fontana ens trobareu a la Territorial de Sant Joan Despí.

Si ens voleu conèixer o si ja ens coneixeu i voleu venir-nos a saludar.
Hi serem de 2/4 de 3 a les 9 del vespre.  

Podreu comprar les samarretes de la Diada, marxandatge de la Campanya del SÍ i un munt de coses més.



Ens veiem a Gràcia!!!



Un vot ben revolucionari per l' 1 d'octubre


Les tietes convergents i els avis d'ERC

Madrid torna de vacances assumint que l’executiu de Carles Puigdemont ja no té por. Ni amenaces de tallar l’aixeta del FLA, ni inhabilitacions, ni assalts a l’autogovern ni setges judicials i patrimonials al més pur estil franquista. La 'Fiesta' s’ha acabat i el Govern i el Parlament estan determinats a posar les urnes l’1 d’octubre i a executar-ne el resultat sigui quin sigui. Ni el TC, ni Rajoy, ni Sánchez, ni Rivera ni Iglesias poden impedir-ho. Com a mínim fins al dia del referèndum, en què només els quedarà l’opció, molt improbable, de la violència policial, contra les persones o contra el símbol democràtic de les urnes. El règim del 78 fa molt de temps que ha perdut al carrer, a una banda de la plaça de Sant Jaume –no a l’altra, on Ada Colau continua apostant per la pervivència de la monarquia i la llotja del Bernabéu- i també al Parlament.

I aquesta fermesa insitucional és així perquè ho han dit les urnes, perquè el carrer ha acompanyat, i ha pressionat, els partits compromesos amb el dret a decidir dels catalans. Els ha exigit que, emparats en la legitimitat de les institucions catalanes, executin de forma democràtica aquest dret. La manifestació de Passeig de Gràcia del 2012 i la Via Catalana del 2013 van ser les primeres grans exhibicions d'aquesta força de la societat civil organitzada, capaç de mobilitzar dos milions de persones arreu del país en nom de la independència. Per primera vegada, el gruix del sobiranisme es donava la mà, literalment. Una tieta convergent que havia canviat la roba de mudar de diumenge i el collaret de perles per una samarreta groga s’enllaçava amb un nano, també amb samarreta groga, però que no es vestia amb corbata i pantaló de pinça, sinó amb la samarreta d’activista, bermudes i sandàlies. Famílies senceres arrossegaven cotxets infantils i estelades, gent gran amb mobilitat reduïda veien com la gent els obria pas, adolescents fent-se fotos en grup, parelles, amics, gent sola. D’aquí o de més enllà. De pell blanca, negra o mestissa.

Aquest melting pot és la clau de volta de tot plegat. És el factor incontrolable que Madrid és incapaç d'entendre cinc anys després. De manera que a hores d’ara, l’Estat espanyol, al marge d’intentar fer recular el Govern i el Parlament per la via de les inhabilitacions per sedició i la suspensió de la llei de referèndum i la de transitorietat jurídica, sembla abocat a intentar escampar el terror entre el gruix transversal de ciutadans amb consciència de nació com a intent despesperat de fer fracassar l'1-O. El carrer, la ciutadania, serà la prova de foc. Per a Madrid i per a Catalunya. Si l’Estat estreny el cercle, i això inclou deslegitimar el procés vinculant-lo a suposats episodis violència que no tenen res a veure amb l’1-O, però també inculcar la por a les represàlies, pot aconseguir desmobilitzar una part dels votants, que per cert, també reben missatges negatius de l'òrbita dels Comuns. I pel que fa al Govern i al Parlament, necessitaran tenir el carrer sempre mobilitzat per quan arribin els atacs judicials o policials per intentar aturar el referèndum, a més d'aconseguir una participació prou sòlida el dia del referèndum. No pas perquè la pressió democràtica al carrer faci que l’Estat autoritzi sobtadament el referèndum, sinó per completar l’àlbum de proves internacionals que aquest procés ha estat netament democràtic, pacífic i fet des de baix i no pas fruit d’una dèria d’elits polítiques.

En aquest melting pot independentista, les ‘tietes convergents’ tenen un paper clau. Elles han fet la seva pròpia revolució, passant en temps rècord de trobar en Duran Lleida un home de seny i aplaudir els acords amb gent d’ordre a Madrid, a una opció molt més compromesa amb el futur del país però alhora incerta, en tant que trenca amb l’statu quo, que les ha dut al carrer per participar a la Diada o per aplaudir encausats pel 9N i membres de la mesa del Parlament a les portes del TSJC a les 8 del matí. Les tietes -i també tiets- convergents ja són com els avis i àvies d’ERC, dos col·lectius que tenen a les seves mans el vot més revolucionari l’1 d’octubre i el poder de sortir al carrer. El règim no els podrà presentar a la comunitat internacional com a radicals sense cervell, extremistes violents o comissionistes de la família Pujol. Però el que és segur és que seran un blanc de la campanya de la por.

Gemma Aguilera
Font: El Món.cat