No a la judicialització de la política!

Dempeus, davant els jutjats

Potser aviat no quedaran polítics catalans sense una imputació o acusació de sedició, quan l’Executiu popular, amb la complicitat de socialistes i Ciutadans, judicialitza qualsevol causa social i/o política. Pels conservadors del govern tot és sensible de ser enviat als tribunals quan algú tracta de defensar les llibertats bàsiques i els drets irrenunciables d’una nació històrica. Ells, els de sempre, envien denúncies a tort i a dret, tot abans de caure en el parany del diàleg o l’entesa.

En el mínim espai d’una quinzena de dies han passat pels jutjats –això de passar-hi és una manera de dir, ja que alguns s’han negat a fer-ho– l’alcaldessa de Berga i regidors de Vic i Badalona, i esperen torn quaranta ajuntaments que van treballar el Día de la Raza. Encara, al punt de mira popular hi ha càrrecs i més càrrecs dels quals ja es té la denúncia escrita. Mai els jutges havien acumulat tanta feina, siguin dels jutjats civils o del suprem o el constitucional. Tot és denunciable.

És l’erràtica política –o manca de política– de qui, sense raons, prefereix collar els jutges que no pas dialogar i intentar inventariar acords i desacords. Però, a la vegada, és el termòmetre del fracàs i la demostració d’un Estat en crisi, on el principi de drets i llibertats ha estat conculcat per qui no té elements on sustentar-se.

I quan hi ha qui defensa les llibertats i els drets dels pobles i municipis, les antigalles de la política caduca passegen tancs i subfusells, presidits per una cabra amb boina de legionària, i es feliciten per com queden de macos amb els uniformes de campanya. Trista imatge de qui ha de fer desfilades militars per celebrar la Fiesta Nacional o rememorar el Día de la Raza. Bíblicament es podria dir que pels seus fets els coneixereu, i els fets són prou explícits.

Mentre era davant els jutjats, recolzant el dret a l’autonomia municipal, i els meus representants electes eren dins l’edifici, algú em va dir que calia no defallir, perquè venien temps en què contínuament hauríem d’estar al carrer defensant els drets ciutadans. Qui m’ho digué tenia raó; haurem de perdre hores i hores per demostrar que som una societat viva que només reclama el reconeixement dels drets individuals i col·lectius.

I no només parlem d’alcaldes i regidors, ja que, en la cúpula de la representativitat, s’ha imputat la presidenta del Parlament, l’anterior president de la Generalitat i tres consellers de l’anterior mandat, tot per defensar els drets de Catalunya i la llibertat d’opinió parlamentària. Els despropòsits a la màxima expressió i el govern espanyol tibant la corda i judicialitzant la política. Segurament, quan no hi ha arguments cal la gestió de la por i l’amenaça de la força, amb la irresponsabilitat de barrar totes les sortides a la crisi de l’Estat i portar Espanya a la crispació continuada.

Un món de bojos i una necessitat de posar seny. Però els que haurien de ser més responsables de trobar sortides no saben fer res més que atiar el foc i conduir a un xoc de trens de conseqüències impensables. I espanta un acord d’investidura en el govern estatal on s’afirma que, malgrat les diferències, les forces pactants –populars, socialistes i ciutadans– estan d’acord amb un tema: defensar la unitat pàtria i acabar amb el brot secessionista català. Així està la cosa.

Dempeus, davant els jutjats. Dempeus, davant el Parlament. Dempeus, davant els ajuntaments. Sempre dempeus, per defensar el dret a ser i existir.

Jaume OLiveras

Activista social