diumenge, 9 d’octubre del 2016

Aprofitem-ho!


Carme Forcadell, ara és el moment



No sé què més hem d’esperar, la veritat sigui dita. Tanta calma llatina em desespera i no entenc de cap manera l’estratègia de les defenses d’Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs. De moment, els veig tots a la defensiva. I no m’agrada gens. Veurem ara com ho fa la defensa de Carme Forcadell, i la de Joan Coma, però de moment, el que hem sentit dels anteriors és això: ‘Oh, que no era un referèndum, el 9-N. Oh, que no vam trencar la llei en cap moment. Oh, que ens vam moure sempre dins la legalitat. Oh, que nosaltres som bona gent, i mira com ens ataquen.’ Jo no entenc res. No ho veig clar. I al·lucino que ningú no hagi olorat la sang d’un animal ferit de veritat: l’estat espanyol ha caigut en un enorme parany tot solet. No sé fins a quin punt s’ha entès que l’errada de portar als tribunals Mas, Rigau, Ortega, Homs i ara Forcadell i Joan Coma és èpica. Un error descomunal. Una pífia que no podem passar per alt. Els estrategs de l’equip rival ens han fet un regal i l’hauríem d’aprofitar.

Només cal demanar-ho a gent que es mou per Europa, per Brussel·les, per sentir què diuen: a Europa poca cosa se’n sap, dels casos judicials que ataquen els polítics catalans. Això sí, expliquen la gent que he consultat jo: quan els buròcrates, eurodiputats, i polítics europeus en actiu ho descobreixen, es posen les mans al cap. Que volen jutjar un president per haver posat urnes? Com és que no ho sabia? Que volen inhabilitar conselleres per haver muntat un dispositiu i haver permès de votar? Qui ho ha dit, això? Que la presidenta del parlament català pot acabar a la presó per haver permès un debat polític dins la cambra? D’on surt aquesta idea? Que s’han tornat bojos? Amics, cito literalment una frase que he sentit: ‘Té tanta força que us vulguin jutjar els polítics, com tenir el 50%+1 dels vots en un referèndum. Aprofiteu-ho.’

Jo en cap cas, mai de la vida, ni pensar-hi, no em limitaria a defensar els nostres polítics dins la legalitat i tribunals espanyols. Defensar-se? De què? Passar a l’atac, faria. I espero que l’entrada en escena del cas de Carme Forcadell serveixi per a canviar d’estratègia. Tant de bo sigui la gota que faci vessar el got. Tant de bo tots, si pot ser tots quatre, unifiquin estratègies i portin directament les institucions espanyoles davant els tribunals europeus. Prou de plorar en un racó. Que s’hi asseguin ells, a la banqueta. Que siguin ells, que s’hagin de justificar. Que s’hagin de comparar les lleis espanyoles amb les lleis europees. Que expliquin com és que volen tancar a la presó, o inhabilitar durant anys, polítics catalans que l’única cosa que han fet és permetre de votar i debatre.

Desitjo un atac descomunal, i no tanta defensa poruga. La posició espanyola a Europa és indefensable. Tenen fuita d’aigua pertot arreu. I ho saben. Ara falta que ho sapiguem nosaltres i que ens ho anem dient sense parar: vull veure els homes de Mariano Rajoy asseguts en una banqueta europea. Això vull jo. I com més aviat millor.

Andreu Barnils
Periodista
Font Vilaweb