divendres, 24 de juny del 2016

Manifest llegit a Sant Joan



MANIFEST DE LA BAIXADA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ 2016



Un any més ens trobem aquí reunits al voltant del foc. Aquest foc que en forma de flama ens aplega a un munt de gent al llarg dels Països Catalans per dir tan fort com ens permeten les nostres forces que SOM AQUÍ, tossudament alçats, any rere any!

Per que volem dira tothom, que seguirem lluitant per tot el que creiem, per tot el que desitgem. Per construir un lloc on hi capiguem tots i que sigui ben nostre.

Per que vivim uns moments de canvi profund, de renovació total volem que el simbol que és la Flama del Canigó ens mantingui la nostra manera de ser com a poble. 

Sóm treballadors: Amb el nostre esforç TOTS JUNTS sóm capaços de fer el que ens proposem

Sóm solidaris: Quan un pateix sóm capaços de ser al seu costat, compartint el que tenim, omplint els carrers per reivindicar millor benestar per a tothom.

Sóm valents: No ens aturen les amenaces. No ens creiem les paraules dels que ens volen cap-cots. No ens fan callar paraules amenaçadores ni atacs desproporcionats i injustos.

Sóm creatius: Busquem maneres diferents per fer arribar el que creiem a tot aquell que ens vol escoltar.

Sóm pacífics: Sabem fer revolucions per canviar el nostre present donant-nos les mans i sentint-nos més units que mai.

Sóm constants: Per que allò que avui no aconseguim demà ho tornarem a intentar.

Sóm moltes més coses.... Estimem els nostres símbols per que ens uneixen. Caminem de costat per arribar on ens proposem.

D’un extrem a l’altra dels Països Catalans la Flama del Canigó arriba avui a tots els pobles i ciutats d’aquest territori nostre estimat, per infondre’ns un any més, tota la força que aquesta petita GRAN flama ens pot oferir. És un símbol d’unitat, de força, de superació, de no defalliment.

Sabem molt bé el que volem i no permetem que ningú ens trepitgi els nostres somnis. Venim de molts llocs i vivim realitats diferents, però TOTS construïm plegats el nostre futur.

Volem que aquesta flama que ha vingut des de les nostres muntanyes gràcies a l’esforç de molts, ja sigui caminant, corrent, pedalant, amb cotxe, amb tren... representi allò que sóm, allò que fem i la nostra diversitat. I demà, quan tornem a alçar-nos amb un nou dia plè de reptes de tota mena, i les tempestes ens vulguin aturar, continuem avançant amb el cap ben alt i un somriure als llavis, lluitant frec a frec i colze a colze amb els nostres companys de viatge, i així seguir construint un futur ben digne per tots i cadascun.



I quan l’any vinent tornem a ser davant del nostre Ajuntament per donar la benvinguda a la Flama del Canigó puguem mirar enrere adonant-nos que no hem defallit ni un sol instant. I que si n’ hem tingut temptacions hem trobat uns braços que ens han ajudat a alçar-nos i unes mans que ens han eixugat les llàgrimes que hem vessat pel que hem perdut pel camí i uns llavis que ens han dibuixat un somriure per que hem seguit caminant plegats.



El proper solstici d’estiu, quan la flama baixi renovada del Canigó, res podrà ser igual que abans. 

«Espurnes de la nit, danseu fins l’alba,
el sol de llibertat és vostra flama!»



Visca Catalunya Lliure!!!