dimarts, 31 de maig de 2016

No al Pla Hidrològic!!!


Entrevista a la nova Vicepresidenta


Natàlia Esteve: «Els únics crítics de l’ANC són les bases»

Fou elegida pels 77 membres del nou secretariat escollit el 14 de maig


Natàlia Esteve és la nova vice-presidenta de l’ANC. Fou escollida en la primera reunió del secretariat després de les eleccions del 14 de maig. És advocada, autònoma i té trenta-set anys. ‘Sóc base’, respon quan li demanem per què es va presentar al secretariat nacional. I afegeix: ‘Les bases són la garantia de la transversalitat i independència de l’ANC.’ Hi parlem sobre l’elecció del nou secretariat, el seu nou càrrec i la mobilització de la societat civil.
—Sou independentista de sempre, és clar.—Sí, sempre ho he estat. No sé què vaig fer abans, si deixar de creure en els Reis de l’Orient o començar a ser independentista. Sempre he volgut que Catalunya es governés a si mateixa.
—Abans d’entrar a l’ANC, havíeu estat activista en cap més grup polític?—No. Era activista al carrer, en converses de bar, quan viatjava… Sempre he defensat aquesta opció política. M’inicio en l’activisme el 2012 amb l’ANC. En aquell moment m’adono que és el gran agent mobilitzador i m’hi sumo perquè considero que el moviment independentista ha de créixer i que aquest moviment l’ha d’encapçalar la societat civil.
—Com era aquest activisme del 2012?—Vaig començar a l’assemblea de les Corts, a Barcelona. Després em vaig traslladar de casa i vaig continuar a l’assemblea de Sant Martí. Em dedicava a organitzar els voluntaris: que hi hagués gent atenent les parades o als actes que organitzàvem. També coordinava el material necessari. Entre setmana, a l’hora de dinar o quan anava amb transport públic, buscava estones per fer trucades i enviar missatges, i el cap de setmana ajudava a la parada.
—Vau començar com a activista de base, però heu acabat redactant esmenes als estatuts que es van votar i aprovar a l’assemblea general.—Això de les esmenes no és tan solament idea meva. És una necessitat que neix paral·lelament a moltes assemblees territorials. Hi havia la voluntat de modificar els estatuts per garantir una ANC forta i transparent en què hi hagués bona comunicació entre el secretariat nacional i les assemblees territorials. Un company va posar en comú aquesta necessitat al Barcelonès. Vam fer un petit equip per coordinar-ho i ens vam encarregar de redactar les esmenes.
—Com vau prendre la decisió de presentar-vos al secretariat nacional?—La decisió va arribar perquè hi va haver uns quants companys de diversos àmbits que m’ho van anar proposant. D’entrada vaig resistir-m’hi, però després d’haver viscut el procés de redacció de les esmenes vaig veure que realment era important que hi hagués persones al secretariat nacional que representessin les bases. Crec que jo tinc una bona connexió amb les bases, sempre he estat aquí. Arriba un punt que començo a pensar que seré més útil al secretariat que no a fora.
—Ho decidiu pel bagatge que teniu com a advocada?—No exactament. Per sort o per desgràcia, el dret és en gairebé tots els aspectes de la vida i penso que en això també puc ser útil. Però va més en el sentit de dir: ‘Sóc la base.’ Les bases són la garantia real per a la transversalitat i independència de l’Assemblea. M’hi presento amb la intenció de donar més veu i capacitat de decisió a les bases.
—Esperàveu ser-ne la vice-presidenta?—No, però la raó de ser de tot això és la mateixa: és la primera vegada que s’atorga una vice-presidència a algú que ve d’una assemblea territorial. Normalment, aquests càrrecs són per a persones més conegudes, amb un altre perfil. Aquesta vegada ha sortit el desig, tan des del cor del secretariat com a les assemblees territorials, de donar veu al territori i millorar la comunicació entre secretariat i assemblees territorials. Intentaré donar veu al territori i fer que el territori es comuniqui més bé amb el secretariat nacional. Verticalment i horitzontalment.
—Us veurem sovint o bé l’interlocutor habitual continuarà essent el president?—És una cosa que encara hem de decidir, però crec que és probable que hi hagi nous interlocutors. El meu objectiu és ser al territori. És en això, que em vaig comprometre. No crec que aparegui en grans actes, em dedicaré més a anar pel territori.
—El coneixíeu, Jordi Sánchez?—No, no el coneixia. Me’l vaig trobar una vegada al metro i m’hi vaig acostar per saludar-lo, això és tot. Ara sí. De mica en mica vaig coneixent tots els membres del secretariat: són setanta-set.
—Quins canvis es preveuen, amb aquest nou secretariat?—El que marca l’ANC és el full de ruta aprovat a l’assemblea de Manresa. Ara, com que hi ha hagut canvis de persones també hi pot haver canvis en la manera de fer les coses. De totes maneres, ara no us sabria avançar quins seran, aquestes canvis.
—El procés per a escollir el nou secretariat nacional ha tingut moments de tensió i s’han aixecat algunes veus crítiques. Se n’ha ressentit l’ANC?—Jo crec que no. A Ripoll, al final tothom va estar d’acord en la manera com es van escollir els càrrecs. Crec que n’hem sortit reforçats, amb més unitat. En veure que Jordi Sánchez era el candidat més votat, tothom va estar d’acord que fos el president. Sobre les veus crítiques, els únics crítics a l’ANC són les bases. Les bases són la garantia que hi hagi crítica dins l’organització. Fixeu-vos: qui ha modificat els estatuts som les bases.
—Si ja hi ha majoria independentista al parlament i un full de ruta a seguir, cal que ens tornem a mobilitzar aquest Onze de Setembre?—Això és una batalla de llarg recorregut i hem de ser persistents. Hem de demostrar que l’estat espanyol no ens deixa exercir els nostres drets democràtics.  Ens hem de mobilitzar l’Onze de Setembre i tantes vegades com calgui. No ens podem permetre el luxe de deixar d’actuar.
—Votareu el 26 de juny?—Sí, i tant, i votaré independència. És fonamental que anem a votar. És interessant de tenir el màxim nombre de representants independentistes al senat i al congrés espanyols.

Font Vilaweb.cat

dilluns, 30 de maig de 2016

diumenge, 29 de maig de 2016

Sóm solidaris!!



Sempre hem estat un país solidari i avui també ho hem fet possible!!!!, 
Diverses Institucions de Sant Joan Despí han mostrat  aquest matí  el suport a la família d'en Sergi Forés  en un acte que s'ha fet  al 
Poliesportiu del Mig i al Col.legi Sant Francesc d'Assis
ACTE EN SUPORT A LA FAMÍLIA




Recull fotogràfic de la Participació del Baix a la Manifestació


BAIX LLOBREGAT








Representació del Baix Llobregat a la Manifestació d'aquest matí.
Fotografies de diverses procedències dels assistents.

dijous, 26 de maig de 2016

Que ningú es perdi el per què!!!!

Per què cal manifestar-nos aquest diumenge 29 de maig contra el TC?




El Govern de l’Estat Espanyol, amb la instrumentalització del Tribunal Constitucional, actua contra les decisions político-social que el Parlament adopta. Sols cal que llegeixis la relació de recursos i suspensions del final de l’article per tenir-ho clar.

Com pot ser que el Parlament Català es proposi millorar les condicions dels seus ciutadans i des del Govern central ho desfacin tot?


Sols hi ha un resposta possible, el Govern del Regne d’Espanya pretén asfixiar la nostra capacitat política a partir de la judicialització de les decisions legitimes que aprova el Parlament. En altres paraules, no sols no fan que, a més, desfan i ni deixen fer.

Són moltes les raons per les que diumenge 29 de maig hem d’estar a la plaça Urquinaona per exigir que els DRETS NO ES SUSPENEN. Treball digne, drets socials (igualtat efectiva, pobresa energètica, pressupostos socials…) i democràcia real i participativa són anhels irrenunciables que, de ser ja República Catalana, ja estarien aprovats.

RELACIÓ DE RECURSOS PRESENTATS I DE SUSPENSIONS FERMES DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL (recull dels dos darrers anys)

Març del 2014: El TC estima parcialment el recurs del govern de l’Estat contra la declaració de sobirania de Catalunya.
Maig del 2014: El TC declara inconstitucional l’euro per recepta a Catalunya i la taxa judicial creada per la Generalitat.
Setembre del 2014: Admissió a tràmit i suspensió de la llei que grava la provisió de continguts pels prestadors de comunicacions electròniques. Era l’impost a les operadores de telecomunicacions –impost a l’ADSL– i la recaptació s’havia de destinar a la industria audiovisual catalana.
Setembre del 2014: Admissió a tràmit del recurs de l’Estat contra la llei de consultes de Catalunya i la convocatòria del 9-N i suspensió d’ambdues.
Octubre del 2014: Admissió a tràmit del recurs de l’Estat contra la llei de reforma del codi de consum de Catalunya.
Octubre del 2014: El TC rebutja les recusacions dels magistrats Pérez de los Cobos i González-Trevijano en el recurs contra la llei catalana de consultes.
Novembre del 2014: Admissió a tràmit del recurs de l’Estat contra la llei de mesures fiscals, administratives i del sector públic de Catalunya.
Novembre del 2014: Suspensió de la llei que impedia el ‘fracking’ a Catalunya i altres comunitats.
Desembre del 2014: El TC desestima el recurs de súplica de la Generalitat contra l’admissió a tràmit de la impugnació dels actes preparatius del 9-N.
Desembre del 2014: Admissió a tràmit del recurs de l’Estat contra la llei catalana d’horaris comercials.
Gener del 2015: Admissió a tràmit del recurs de l’Estat contra la llei catalana de l’impost sobre els dipòsits bancaris.
Febrer del 2015: El TC declara inconstitucionals alguns preceptes de la llei catalana de consultes i anul·la el decret de convocatòria del 9-N
Març del 2015: El TC estima el recurs del Defensor del Poble i anul·la diversos articles de la llei del Síndic de Greuges.
Abril del 2015: Admissió a tràmit del recurs del govern espanyol contra la llei d’acció exterior de Catalunya.
Juny del 2015: Admissió a tràmit i suspensió dels punts impugnats del recurs del govern de l’Estat contra la llei de mesures fiscals, financeres i administratives de Catalunya.
Juny del 2015: Admissió a tràmit del recurs del govern de l’Estat contra la llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015.
Juny del 2015: El TC declara inconstitucionals les actuacions de la Generalitat de Catalunya per preparar el procés de participació ciutadana del 9-N.
Juny del 2015: El TC declara inconstitucionals dues normes catalanes sobre l’impost dels dipòsits bancaris.
Juliol del 2015: Admissió a tràmit i suspensió de la llei que grava les emissions contaminants dels vols comercials i la indústria, i la producció elèctrica d’origen nuclear.
Juliol del 2015: Admissió a tràmit del conflicte de competències per la reforma dels registres de la propietat, mercantils i de béns mobles de Catalunya.
Juliol del 2015: Admissió a tràmit del conflicte de competències contra la creació del Comissionat per a la Transició Nacional de Catalunya.
Setembre i novembre del 2015: Admissió a tràmit i suspensió de la llei de reforma de l’Agència Tributària de Catalunya. Posava les bases d’una de les principals estructures d’Estat.
Octubre del 2015: Admissió a tràmit i suspensió de la reforma de la llei d’ordenació d’equipaments comercials de Catalunya. Impedia els equipaments comercials fora de la trama urbana.
Octubre del 2015: Admissió a tràmit i suspensió del codi de consum de Catalunya. Preveia diverses mesures contra la pobresa energètica i les clàusules abusives en les hipoteques i altres productes bancaris.
Novembre del 2015: Admissió a tràmit de la impugnació per part de l’Estat dels actes de preparació del 9-N.
Novembre del 2015: El TC suspèn la declaració independentista del Parlamen
Febrer del 2016: Suspensió de la conselleria d’Afers exteriors.
Febrer del 2016: Admissió a tràmits del recurs contra el decret-llei contra la pobresa energètica.
Abril del 2016: Suspensió de la llei de prohibició del fràcking.
Abril del 2016: Anul·lació de la llei que prohibeix de fer gran superfícies a les afores de les ciutats.
Maig del 2016: Suspensió de: llei d’impost als habitatges buits.
Maig del 2016: Suspensió de la llei de governs locals.
Maig del 2016: Suspensió de la llei d’igualtat efectiva entre homes i dones.
Per si no has tingut prou:

- Programa “Els Matins” de TV3: Quantes lleis ha suspés avui el TC? (04/05/2016



dimecres, 25 de maig de 2016

Crida a la mobilització des del Baix Llobregat


Regió del Baix Llobregat














El proper diumenge 29 de maig a les 12h hi ha convocada una manifestació a la Plaça Urquinaona de Barcelona contra la suspensió que el Tribunal Constitucional espanyol fa de les lleis aprovades pel nostre Parlament.
L'ANC hi donem suport a aquesta manifestació i us encoratgem a assistir-hi.
Caminarem tots junts sota una pancarta de 5mt que identificarà i farà veure la gent del Baix.
El punt de trobada de tots serà a la cantonada del carrer Trafalgar amb el Passeig de Lluís Companys (Arc de Triomf) a les 11 del matí. Els qui vulgueu esmorzar plegats, la trobada serà al mateix lloc però a 2/4 d'11.

...   ...   ...                                   ...   ...   ...

La Territorial de Sant Joan Despí, anirem a Barcelona en tren. Ens trobarem a l'estació de la Renfe per agafar el tren de les 10:26h

Si voleu venir amb nosaltres. No perdeu el tren!!!!

dimarts, 24 de maig de 2016

Manifestació 29 de maig



Els drets no se suspenen



Els drets no se suspenen. No podia ser més clar i entenedor el lema que diumenge que ve encapçalarà la manifestació convocada per sindicats, entitats i partits sobiranistes i d'esquerres en protesta contra la suspensió feta pel Tribunal Constitucional, a instàncies del govern espanyol, de les lleis contra la pobresa energètica. És una bona ocasió per mostrar al carrer el rebuig que genera la constant i sistemàtica persecució del govern espanyol contra la majoria d'iniciatives que emanen del Parlament. Acostumats als recurrents recursos d'inconstitucionalitat dels divendres per aturar el camí cap a la desconnexió del l'Estat espanyol, la gota que ha fet vessar el got ha estat la suspensió de la llei d'emergència habitacional.


El govern, juntament amb els ajuntaments, partits, sindicats i entitats, va reaccionar immediatament i tots es van comprometre, cadascú des de la seva responsabilitat, a fer el que calgués, amb lleis exprés incloses, per driblar les suspensions. Ara és l'hora que la societat civil demostri de nou la seva força i mostri sense embuts el seu rebuig a un govern espanyol, que no busca altra cosa que buidar de competències el Parlament, i el govern de Catalunya per extensió, fet que comporta la pèrdua de drets polítics, socials i laborals. No és, ni probablement serà, l'última protesta contra decisions emanades del Tribunal Constitucional. El juliol del 2010, els catalans vam protagonitzar la manifestació més multitudinària fins a aquells moments contra la sentència de l'Estatut Som una nació. Nosaltres decidim. Doncs aquí estem. Diumenge no es reivindicarà res més que el dret dels catalans a defensar, a vetllar pels seus drets. Perquè el govern del PP, amb el vell argument de la unitat d'Espanya, està destruint iniciatives que vetllen per les persones, en el cas més recent, les més vulnerables. Dos terços de les lleis recorregudes en contra al Constitucional no tenen res a veure amb el procés i sí amb la protecció dels drets socials, i això sí que és i ha de ser una qüestió nacional. Diumenge tenim l'oportunitat de demostrar-ho.

Pepa Masó. Escriptora i Periodista
Punt Avui

dilluns, 23 de maig de 2016

Xerrada



Els treballadors públics 
davant del procés d’independència





El pròxim dimecres 25 de maig a les 17.30 hores se celebrarà una xerrada sota el títol “Els treballadors públics davant del procés d’independència”. L’acte tindrà lloc a la seu de l’Assemblea Nacional Catalana (Carrer Marina, 315. Barcelona).

Són ben conegudes les amenaces de tota mena que l’Estat espanyol ha llençat a fi i efecte de generar por i incertesa a la població catalana, de tots els mals i plagues que s’esdevindran si ens independitzem. De totes les amenaces que s’estan rebent per part de l’Estat una de les més vils es dirigeix cap al col·lectiu de treballadors públics catalans.

Amb l’objectiu d’aclarir dubtes raonables i donar arguments a tothom que estigui interessat en impulsar el procés independentista des dels seus llocs de treball, la Intersindical-CSC ha decidit engegar una campanya informativa adreçada a tot el col·lectiu.

Des de la Intersindical-CSC volem desvetllar totes les incògnites sobre aquesta qüestió tot transmetent un missatge de tranquil·litat les persones que treballen a l’administració pública catalana, prenent com a referència un informe de l’ANC elaborat per diversos juristes.

Aquesta xerrada, que comptarà amb la participació dels autors de l’informe, marca l’inici de la campanya informativa que la Intersindical-CSC durà a terme a les diverses administracions públiques catalanes.

Mobilització


diumenge, 22 de maig de 2016

Plenari SN a Ripoll



TRIA DELS CÀRRECS ORGÀNICS
 DE LA NOVA ANC DESPRÉS DE LES ELECCIONS



Els membres del Secretariat Nacional de l’ANC escollits en les últimes eleccions, es van reunir a Ripoll ahir dissabte, per celebrar el primer plenari, amb caràcter constituent, en el qual s’han escollit els quatre càrrecs orgànics de l’entitat.




La nova secretària, Eulàlia Subirà, va presentar els noms del president Jordi Sànchez, vicepresidenta Natàlia Esteve i tresorer Marcel Padrós que encapçalaran un equip de 77 secretaris i secretàries que s’han conjurat per dirigir l’entitat durant el procés constituent de la nova República Catalana.




Durant les pròximes setmanes es constituiran les comissions de treball i se seguirà empenyent per complir l’objectiu d’assolir una nova República més justa, moderna i democràtica.

Aprofitant la presència a Ripoll, Jordi Sànchez ha utilitzat la pinya com a “símbol del que cal fer ara des del secretariat”, tot explicant que avui “a banda d’escollir càrrecs hem començat a treballar”.

Es va acceptar de forma unànime que prosperés, en cada cas, la candidatura més votada. Sànchez va revalidar la seva presidència per 40 vots a favor enfront dels 35 que es va emportar Liz Castro. Unes majories que es van repetir en la tria del tresorer, de la secretària i de la vicepresidenta, a través del mateix sistema d’elecció. .

Després de la reunió a porta tancada, Liz Castro i Jordi Sànchez van comparèixer conjuntament amb tot el secretariat com a mostra d’unitat tot i reconèixer que les discrepàncies públiques entre membres de la cúpula havien anat massa lluny. “Dividits només ens barallem, hem de parar de fer això”, va dir Castro, mentre Sànchez afegia: “Tots hem fet coses que no han estat encertades, però per sobre d’aquests errors hi ha la voluntat inequívoca de saber encarar el repte que tenim en el futur”. 

La direcció va ser capaç de pactar un sistema de votació diferent a la majoria de dos terços per escollir president. Es van necessitar fins a dues votacions per escollir president, vicepresidenta, tresorer i secretària, que van anar precedides d’intervencions dels candidats per respondre a les preguntes dels membres de la direcció. “Hi va haver autocrítica”,

La sorpresa del dia, però, va ser Natàlia Esteve -la representant territorial més votada de Barcelona-, que va ser triada nova vicepresidenta. La Natàlia Esteve és una de les impulsores del moviment Més Assemblea que va propugnar la major part de reformes als estatuts que es van aprovar a l’assemblea general del 17 d’abril a Manresa. Bona part d’elles anaven encaminades a millorar la comunicació amb les territorials i a un control més elevat de les decisions de la direcció.

D’altra banda, també es va decidir crear una comissió d’estudi per impulsar canvis de funcionament intern. Una part del SN demanava modificacions en el sistema d’elecció del secretariat permanent, el nucli dur de la direcció que gestiona el dia a dia, i en la manera d’escollir els coordinadors de les comissions amb què s’organitza l’entitat. “Cal evitar els regnes de taifes”, responsabilitzant el sistema actual de la creació de faccions. Sigui com sigui, els 77 membres de la nova cúpula tenen el repte de posar fil a l'agulla per encarar els mesos decisius del procés sobiranista.

divendres, 20 de maig de 2016

Recull fotogràfic Debats a Sant Joan Despí


DEBATS A SANT JOAN DESPÍ 

DIJOUS 20 DE MAIG AL FOMENT

AMB EN DAVID FERNÁNDEZ I EN JOAN TARDÀ




Compartint sopar després del Debat:






Ha guanyat la Llibertat d'expressió!



Ha guanyat la llibertat d’expressió:
 les estelades podran ser exhibides a la final de Copa


L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’associació de juristes Drets i la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes estem d’enhorabona per l’èxit del recurs presentat per Drets, que ha aconseguit que les estelades puguin entrar al Vicente Calderón a la final de Copa que enfrontarà el Barça i el Sevilla el proper diumenge. Ens congratulem per la decisió del magistrat del jutjat número 11 de Madrid, que ha aplicat el sentit comú i ha deixat sense efecte la prohibició de la delegació del govern espanyol a Madrid, en considerar que l’estelada no incita a la violència, ni al racisme, ni a la xenofòbia ni a qualsevol altre forma de discriminació.

Per aquest motiu, davant d’aquest nou escenari, anul·lem el repartiment de banderes escoceses i ens centrem en fer una crida a l’afició del Barça per a que diumenge ompli d’estelades el seu sector del Vicente Calderón. Aquesta serà la millor manera de celebrar la victòria de la llibertat d’expressió i de demostrar de manera pacífica que les estelades són un símbol que ens identifica, i una bona resposta a aquells que volen coartar-nos la llibertat. I més, ara que la justícia ens ha donat la raó i ha reafirmat que les estelades poden ser exhibides sense por.

Per tot plegat, esperem que aquest diumenge es visqui un gran ambient futbolístic al Vicente Calderón i que els seguidors gaudeixin d’un bon espectacle i puguin expressar-se lliurement amb les estelades.

dijous, 19 de maig de 2016

Volem llibertat d'expressió!



Les entitats de la societat civil exigeixen que es respecti el dret a exhibir estelades a la final de Copa




L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’associació de juristes DRETS i la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes rebutgem la decisió de la delegada del govern espanyol a Madrid, Concepción Dancausa, de prohibir portar estelades a la final de Copa que enfrontarà el Barça i el Sevilla, el proper diumenge a l’estadi Vicente Calderón. Les entitats recordem que l’estelada no la prohibeix cap llei i que ha estat reconegut pel Parlament de Catalunya com a símbol d’un anhel i una reivindicació democràtica, legal, legítima i no violenta.

Dancausa argumenta que la prohibició d’entrar estelades està emparada per la Llei de l’Esport espanyola, però la realitat és que el que fa la delegada és comparar les estelades amb símbols que inciten comportaments violents, xenòfobs o racistes. D’aquesta manera, Dancausa atempta contra la llibertat d’expressió de tots aquells aficionats que aprofiten un partit com aquest per reivindicar de manera pacífica la voluntat que Catalunya sigui un estat independent.

Per això, des de les entitats de la societat civil exigim que es respecti la llibertat d’expressió i considerem que no té cap sentit que s’hagi canviat el criteri respecte les dues últimes finals de la Copa del Rei, en què els aficionats del Futbol Club Barcelona van poder exhibir les estelades i les banderes catalanes amb total llibertat.

L’entitat Drets, en nom d’un grup de seguidors del Barça que assistiran diumenge al Vicente Calderón per viure la final i es veuen afectats per aquesta decisió que ataca els seus drets de llibertat d’expressió i opinió, sol·licitarà la suspensió cautelar de manera immediata d’aquesta prohibició que atempta contra els drets i la llibertat d’expressió de milers de catalans.

dimarts, 17 de maig de 2016

Reflexió positiva en moments difícils

«Eppur si muove»


Em sap greu pels tremendistes i els pessimistes. Avui m'ha sortit un article optimista. I això que el cap de setmana ha estat com ha estat... Ja fa uns mesos que hi ha un cert (un molt, vaja) interès a fer-nos creure que el procés cap a la independència del nostre país està, com a mínim, en un impasse. Bé, fins i tot hi ha qui defensa amb vehemència que és un tema gairebé tancat. No diré que l'espectacle de determinats socis de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)... o més ben dit, l'intent de determinats quadres de determinats partits per controlar l'ANC –partits, tot sigui dit de passada, que poden acabar ben escarmentats d'aquesta operació–, els desacords entre els socis del govern de Junts pel Sí en determinats aspectes –els impostos, per exemple– o els veritables problemes en la internacionalització del procés –què ens esperàvem? El món, per definició, és unionista–, no ens ajuden el més mínim.


Però tot plegat és, en un procés com aquest, més que relatiu. Mai, mai, ni en els nostres somnis més humits, havíem cregut que podríem estar tan a prop de l'objectiu, de l'alliberament nacional. Però per arribar-hi cal seguir remant, i remant de valent. Més enllà del soroll, i sobretot del soroll preelectoral, hi ha gent remant. Hi ha la gent de l'ANC, la mateixa disposada a fer el que calgui pel país cap de setmana rere cap de setmana i que quan veu un periodista li diu “vostè ens pot explicar què passa a l'Assemblea?” perquè no entén, ni li interessa, el moviment entre partits. La que, des dels ajuntaments, se la juga pel simple fet d'aprovar declaracions polítiques. I, encara que es vulgui desqualificar, la que, al Parlament, treballa en la redacció de les tres lleis claus, les d'hisenda pròpia, seguretat social i procés constituent, per al camí cap a la independència. Tot plegat amb la intenció de crear les bases d'un procés constituent, de carrer, que reculli les idees i voluntats de la gent que és independentista i de la gent que vol un país millor però que encara dubta si això es pot fer amb algun tipus d'unió amb l'Estat espanyol. Vaja, que el procés està aturat. I tant. Manllevant Galileu Galilei, però, “tot i això, es mou”.

Joan Rueda
Font: elPuntAvui.cat

divendres, 13 de maig de 2016

Reflexió abans d'anar a votar




Des de les 10:00 del matí fins les 14:00 del migdia un total de 33.803 socis escollirem els 77 membres del nou SN que ha de desplegar el full de ruta aprovat el 17 d'abril a l'Assemblea General Ordinària (AGO) de Manresa. 


De l'actual SN hi ha fins a 15 persones que no poden repetir candidatura, per haver estat ja tres anys al màxim òrgan de l'entitat:

 Els socis de l'ANC podrem votar en les seus electorals d'arreu del territori.

Dels 77 membres del nou SN, 25 ho seran per designació nacional (escollits per tots els membres de ple dret de l'ANC), i 52 ho seran per designació territorial. A més, i per primera vegada, també hi haurà dos secretaris que representaran les Assemblees Exteriors.

Qui escull els càrrecs orgànics de l'ANC és el SN entrant. Un cop els socis triem la llista dels 77 membres del Secretariat aquests es  reuniran el 21 de maig i triaran qui ocupa la presidència, la vicepresidència, la secretaria, tresoreria i gerència.

Tots els que un dia vam optar per unir-nos a l'Assemblea Nacional Catalana i poder lluitar per fer que el nostre país esdevingués lliure tenim a les nostres mans el futur de l'ANC. Sóm els 33.803 socis amb dret a vot els que hem d'alçar la veu en forma de papereta i dir ben clar i fort que SÓM AQUÍ. Que encara estem TOSSUDAMENT ALÇATS!, parafrassejant a la nostra recordada Muriel Casals.

Encara n'han de venir de més crespes i està a les nostres mans tenir una ANC forta i valenta que sigui , un cop més el garant de la nostra llibertat.

Per que no volem desaparèixer com a poble!
Per que hem de deixar un futur molt millor !
i
Per dignitat!

No podem escoltar les veus dels que ens volen desanimats i dividits. Hem d'escoltar les nostres pròpies veus en forma de papereta.
Hem de fer una ANC que piqui pedra, que surti al carrer, que ajudi a construir la República Catalana, que escampi arreu el missatge i que convenci a molts més. Per que tots SÓM Catalunya
TOTS fem el nostre País i tots sóm necessaris!

Soci nº 33127
adscrit a l'AT. Sant Joan Despí









dimarts, 10 de maig de 2016

Eleccions SN






A la web de l'Assemblea ja hi ha disponible tota la informació per a poder participar en les Eleccions al Secretariat Nacional.

Informació sobre les Votacions, les Candidatures i els Documents aprovats a l'AGO de Manresa i que regeixen aquestes eleccions.
També, i a partir d'avui, els socis que així ho desitgin poden exercir el seu dret de vot mitjançant el Vot telemàtic.

Els que prefereixin votar presencialment poden fer-ho dissabte al matí a la Seu Electoral.

A Sant Joan Despí estarà situada al 

Torrent d'en Negre, 10 Bis (Plaça Catalunya)



Hi serem dissabte al matí.



dijous, 5 de maig de 2016

Independents si, desunits, no

Un desafiament a l’ANC
«Això que fan aquests vint-i-dos candidats és un desafiament directe a l'ANC. Un desafiament, si més no, a allò que ha estat l'ANC fins ara, a les seues regles, al seu funcionament i a les seues maneres de fer»






La situació del país és ben curiosa. A la superfície, s’hi veu un acord parlamentari més o menys travat entre Junts pel Sí i la CUP i un govern de Junts pel Sí que funciona de manera cohesionada. Però per sota hi ha molts bastons, posats amb més elegància o no tanta, segons els casos. La batalla pel control de la situació i sobretot pel control de les organitzacions i les institucions independentistes és un fet innegable.

I la cosa ja no afecta els partits polítics, només. Perquè l’ANC viurà també un procés electoral el 14 de maig i coses que fa quatre dies eren simplement impensables avui apareixen a la llum pública, amb la voluntat de forçar nous espais de normalitat. Així, vint-i-dues persones que es presenten com a candidats a les eleccions dins l’ANC van sorprendre despús-ahir amb un manifest irrellevant en termes intel·lectuals però que té la funció de fer visible que van junts, que són un equip.

La cosa no tindria gaire importància si no fos que els estatuts de l’Assemblea prohibeixen explícitament que es presenten grups o llistes tancades, precisament per evitar el control de l’ANC per algun grup organitzat. L’article 6.3 diu fins i tot que no es permetran ‘ni noms d’equip ni altres indicadors de grup’. I què és la publicació de l’article signat per 22 candidats si no una evident ‘indicació de grup’?

Podem estar d’acord o no amb el reglament de l’ANC, i personalment he de dir que el trobe excessiu en molts punts. Però això que fan aquests vint-i-dos candidats és un desafiament directe a l’ANC. Un desafiament, si més no, a allò que ha estat l’ANC fins ara, a les seues regles, al seu funcionament i a les seues maneres de fer.

Un lúcid apuntament d’ Enric Blanes, membre de l'ANC,  a VilaWeb ja ho deixava clar ahir. La reacció de les bases de l’ANC, com era previsible, ha estat de prudència –perquè hi pesa molt l’ànim d’evitar l’enfrontament. Tanmateix, el problema que hi veig és que mentre alguns exageren la prudència uns altres ho aprofiten per exagerar l’audàcia. I van obrint escletxes, l’una rere l’altra, allà on abans ningú no veia possible cap mena d’enfrontament interessat.

Vicenç Partal
Editorial Vilaweb

Tossudament alçats,seguim Muriel!


Puigdemont serà el president 
de la independència

«Les forces vives de l'estat espanyol volen destruir el poble català sense contemplacions. No hi ha gens de voluntat d'entesa»






Puigdemont serà el president de la independència. Espanya ha decidit que vol empènyer Catalunya a una derrota absoluta. Les forces vives de l’estat espanyol volen destruir el poble català sense contemplacions. No hi ha gens de voluntat d’entesa. Fins ara han mantingut les formes educades tant com han pogut. Però no aguantaran gaire més. I això els farà perdre. I l’actitud de Puigdemont els fa sortir de polleguera. I quan dic Puigdemont vull dir molt més que Puigdemont. Parlo de l’actitud que ha portat Catalunya a la porta de la independència en tan poc temps. Algú s’atreveix a tornar cinc anys enrere? Recordeu a quina distància vèiem la independència? I es van activar aquells somriures que van respondre a la sentència ignominiosa contra l’estatut que ja havia passat pel ribot espanyol. I les boques somrients no van abaixar mai la guàrdia. I som ací.

Què manca ara? Una mica d’orgull per la feina feta. Saber viure amb satisfacció la feina feta i el camí avançat. Que queda un últim esforç? Completament cert. Però hi ha ningú que dubti que el farem? Jo n’estic convençut. I estic convençut que quan tornem a passar per les urnes, la barrera psicològica del 50% serà clarament superada. Tot el castell de cartes de les reformes d’Espanya s’haurà ensorrat. La pastanaga s’haurà florit. I tothom sabrà que l’única ruptura real és la que farà Catalunya respecte del règim del 78, pura continuació de quaranta anys de franquisme.

Manca orgull per la feina feta i capacitat de reivindicar-se. Tots. Els partits que han propiciat l’avenç. Convergència, Esquerra, CUP i Demòcrates. Que se les han fotut els uns contra els altres? És clar. Són partits, i això ja sabem què significa. Però han empès molt. També les grans entitats, estrelles d’aquesta aventura. ANC i Òmnium. Que sí! Que sobretot és mèrit seu! Que vol dir de tota la seva gent. I també totes les entitats (milers!) més petites, que hi han posat el coll, organitzant actes, parades, picant portes, debats, etc. Que no hi ha tribunals que us puguin frenar! Que aquesta és la força de Catalunya. El seu colossal teixit social i cultural. I també molts noms propis. Professionals que han donat la cara. Pensadors. Intel·lectuals que han posat lletra a la música de tanta gent. Totes aquestes hores de més a més trepitjant tots els racons del país a hores intempestives. Perquè el futur s’ho val. I els qui ens han precedit, també.

I també cal tornar a sortir al carrer. I cal recuperar el tremp. I la iniciativa. Que sí, que alguns aniran a votar i uns altres, no, el 26 de juny. Però que això d’Espanya ja va quedant enrere. I no ens ha de fer perdre la son. Perquè ja ens anem independitzant mentalment de tot allò. D’aquell món d’hostilitat permanent. Que aviat serem veïns i tot serà diferent. Que ens fa il·lusió de construir el nostre país. I decidir com el volem, sense que ningú ho decideixi per nosaltres. Que volem poder parlar clar. I posar el nom a cada cosa.

Ens cal sortir al carrer i ens cal viure plenament aquesta història. Així en minúscula o la Història majúscula, que ja l’escriuran els nostres fills i els seus fills. Però que l’anem construint nosaltres perquè ho hem decidit. Unilateralment. Multitudinàriament. Col·lectivament. Com un poble. Sense ingenuïtat. Però, com volia la Muriel, som aquí tossudament alçats.



PereCardus
, periodista

dimecres, 4 de maig de 2016

Eleccions SN



Ja pots consultar el cens  a 
les Eleccions al Secretariat Nacional. 
Fes-ho clicant aquest enllaç

El dia 5 s'acaba el termini per presentar reclamacions
 sobre el cens electoral.
El dia 7 es publicarà el cens definitiu.

dimarts, 3 de maig de 2016

Suport de l'ANC a la llei 24/2015



L’ANC defensa que el Parlament 
torni a aprovar la llei 24/2015
 com a “gest inequívoc” per reafirmar-la




El president de l’ANC, Jordi Sànchez, ha apostat que el Parlament torni a aprovar la llei 24/2015 com a “gest inequívoc” de la voluntat de no deixar “abandonats” els col·lectius vulnerables. Hores abans de la cimera per abordar el recurs parcial del govern espanyol a la llei d’emergència social, Sànchez creu que aquesta seria una bona iniciativa. De fet, creu que caldran “mesures clares” per part del Govern i dels ajuntaments. “Si vol dir desobeir, voldrà dir desobeir; si vol dir fer noves normatives, doncs voldrà dir fer noves normatives”, ha posat sobre la taula el president de l’entitat sobiranista. En una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dimarts, ha afegit que veurien “fantàsticament bé” que es tornessin a aprovar totes les lleis paralitzades pel TC. En concret sobre la d’emergència social, ha convidat el Parlament a ratificar-se de manera “exprés” i ha instat Govern i ajuntaments a “alinear-se” perquè es pugui aplicar.

El president de l’ANC ha qualificat el recurs de divendres “d’exemple dolorós” perquè “vol tancar les oportunitats” que va legislar el Parlament a través d’una ILP per un debat competencial. Per això, Sànchez ha demanat “mesures clares” de les institucions catalanes i ha qualificat de “bona iniciativa” que el Parlament tornés a aprovar la llei 24/2015. També ha posat sobre la taula la desobediència o tornar a fer normatives per revalidar els aspectes recorreguts. Preguntats sobre si seria partidari que el Parlament ratifiqués les normes tombades o paralitzades pel TC, Sànchez ha respost que ho veurien “fantàsticament bé”. Al detall sobre la d’emergència social, ha recordat que encara no està admesa a tràmit i per això ha instat el Parlament a posicionar-s’hi a favor “de manera exprés”. Per tot plegat ha fet una crida a ajuntaments i Govern a “alinear-se” per trobar els instruments que permetin dur a la pràctica la llei d’emergència social.

Resposta al TC


La resposta al TC serà una nova llei urgent contra la pobresa energètica

'No es tracta d'un conflicte entre institucions sinó que afecta gent vulnerable'






Puigdemont ha dit després de la reunió sobre la defensa de la pobresa energètica que el parlament aprovarà una nova llei ‘que reguli els drets que el govern espanyol ha volgut limitar presentant un recurs al TC‘. També ha dit que no es tracta d’un conflicte entre dues administracions, si no d’un conflicte que deixa afectada molta gent en situació vulnerable. A partir de demà, el departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, el grup que va promoure la ILP prèvia a la llei i el Consell de l’Advocacia Catalana començaran a treballar per elaborar la llei que es tramitarà per lectura única, la manera més ràpida d’aprovar una llei a través del parlament.

Puigdemont ha comparegut breument després d’una reunió que ha durat unes dues hores. Una reunió que ha qualificat de ‘llarga, intensa, molt enriquidora i molt útil’. Ha anunciat dos acords. En primer lloc, es produirà una primera reunió de govern, entitats socials i assessorament legal per començar a treballar en una llei que ràpidament pugui ser aprovada pel parlament que esquivi el recurs del govern espanyol, però també que ‘fusioni’ en una sola normativa tots els instruments relatius a l’habitatge i la pobresa energètica que estan recorreguts o que no ho estan. L’objectiu és ‘posar-ho tot plegat per dotar la gent que ho ha d’aplicar de les eines que ens permetin continuar donant una resposta de país amb arguments jurídicament sòlids’, ha explicat el president, que ha remarcat que això es farà ‘de manera molt ràpida’.

I és que ha constatat que en la reunió s’ha expressat el temor que tenen batlles i entitats d’una ‘onada de desnonaments’ arran del recurs del govern espanyol, un fenomen que s’havia aconseguit ‘contenir’ en els últims temps. ‘Hem d’actuar molt ràpidament’, ha insistit.

En paral·lel, aquest dimecres es fusionaran en un sol òrgan la taula de desnonaments i la taula de pobresa energètica sorgides del ple de la pobresa.

Després de donar les gràcies a tots els participants, especialment als que ‘ho tenien més difícil’, ha celebrat que tothom hagi entès ‘que malgrat les discrepàncies polítiques, aquest era un dia important per enviar un missatge que aquest és un assumpte que ens preocupa a tots, que no és un conflicte estrictament entre dues administracions, de naturalesa jurídica, entre dos ideologies o partits, sinó que és un conflicte que deixa entremig moltíssima gent vulnerable’.

També ha valorat especialment l’aportació que han fet els batlles, que han fet un ‘retrat molt més enfocat de la realitat’, ja que són els que estan ‘donant la cara cada dia i aguantant els efectes devastadors de la crisi’. Puigdemont ha remarcat, a més, la ‘diversitat ideològica i territorial’ present a la cimera.

La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat que la taula de coordinació que fusiona la de pobresa energètica i la de desnonaments, fixi una data properament per concretar un conveni i convocar les entitats subministradors per garantir que no es produeixin talls de subministrament als col·lectius més vulnerables. ‘No hi ha motiu per no fer-ho, hi ha urgència per fer-ho’, ha advertit. Per això creu que la taula d’aquest dimecres ha de traslladar com a missatge tant que pel món local no ha canviat res, malgrat el recurs al TC contra la llei d’emergència social, com que desplegaran els instruments que tinguin a l’abast. ‘Per nosaltres aquesta llei [24/2015] és com si seguís plenament vigent perquè la necessitat és plenament vigent i perquè esperem que la legalitat es restauri amb normalitat aviat’, ha conclòs.

Vilaweb

dilluns, 2 de maig de 2016

Eleccions ANC


Transversalitat i ANC


Políticament parlant, és un concepte que utilitzem des de fa poc. A la Declaració fundacional de l'ANC, aprovada en la Conferència nacional per l'Estat propi, a finals d'abril de 2011, i adoptada per l'Assemblea fundacional de l'ANC un any després, aquesta paraula no surt enlloc.

Conceptes que ara associem a transversalitat, com unitat i pluralitat ja s'hi esmenten quan es defineix el caràcter que ha de tenir la organització popular i democràtica que es proposa posar en marxa.

El problema, per tant, no està en la transversalitat sinó en la capacitat d'aconseguir la unitat de la pluralitat de gent, amb ideologies i interessos molt diferents, que persegueix el mateix objectiu: la independència nacional"

M'atreveixo a afegir que la transversalitat no ha de comportar ni paràlisi ni neutralitat, ja que llavors significaria que per mantenir la unitat i la pluralitat és millor baixar el llistó de les exigències en el camí a la independència i, per reducció a l'absurd, la transversalitat ens podria dur a la renúncia de l'objectiu principal. Una cosa molt diferent és que no siguem capaços de mantenir la lluita molt intensa sense posar en risc la pluralitat i la unitat. El problema, per tant, no està en la transversalitat sinó en la capacitat d'aconseguir la unitat de la pluralitat de gent, amb ideologies i interessos molt diferents, que persegueix el mateix objectiu: la independència nacional.

Però també ens podríem plantejar si dins d'aquesta diversitat –pluralitat d'interessos- hi ha grups o persones que no els convé mantenir aquesta unitat perquè xoca frontalment amb alguns dels seus interessos més o menys explícits o, a l'inrevés, si hi ha grups o persones que s'escuden en la unitat per mantenir indemnes els seus interessos grupals, o partidistes.

Desitjo que no s'acabi produint aquesta lluita interna per dividir l'ANC en dos grans blocs i neutralitzar-la potser definitivament"

El camí a la independència és cada cop més complex i cal entendre què està passant realment si volem arribar al destí previst. I les eleccions al Secretariat Nacional ens poden ajudar a entendre-ho. Hi posem noms i cognoms?. De moment, potser no caldrà, però com a mínim hem de conèixer les estratègies dels diferents partits en relació a aquestes eleccions.



La CUP no té una posició única en el paper que ha de jugar en aquestes eleccions, com tampoc el té en molts altres aspectes, i potser per aquí "plora la criatura". Sovint ha vist l'ANC com l'embrió del moviment de masses del que caldrà dotar-se per fer la revolta imprescindible per canviar les coses de debò i totes alhora, però en veure que l'ANC no entrava (almenys fins fa ben poc) en aspectes relacionats amb la revolta social, també l'ha considerada com una nosa per a la revolució tal com la conceben molts dels seus dirigents (que n'hi ha i ho són, per molt que intentin canviar els noms de les coses). Per tant, hi ha un sector de la CUP que veu la necessitat de treballar-hi per anar-la portant cap a les posicions radicals que els convé com a partit d'avantguarda que se senten, i hi ha un sector que prefereix combatre-la dient que és una organització petitburgesa al servei de la dreta. Vaja, unes lectures força arcaiques tal com ho veig jo i ben allunyades de la veritable "lluita de classes" que s'està produint avui en dia.

La visió d'ERC és ben diferent. L'ANC va posar-se en marxa els primers anys (2010-2011), gràcies a molts militants desencisats del paper d'ERC en el govern tripartit i per l'abandonament real de l'objectiu de la independència, almenys a curt termini. Després, amb l'arribada d'en Junqueras i la Marta Rovira, la moral de molts d'aquests militants va anar canviant, tot i que la majoria està molt tensionada perquè no acaba de veure la poca voluntat unitària de l'actual direcció. Molts tenen exemples suficients que il·lustren aquesta afirmació, i viuen amb dificultats i una certa contradicció les ganes d'esdevenir la força hegemònica a Catalunya a base d'ensorrar el principal rival, CDC. La majoria d'aquests "dobles militants" (d'ERC i de l'ANC) consideren que l'ANC ha servit per arrossegar CDC a l'independentisme més o menys desacomplexat i estan convençuts que sense Convergència no hi ha independència. I veuen amb preocupació que l'estratègia d'ERC passi per la confrontació electoral sempre que puguin, que ha estat sempre a excepció del 27S, en que el paper de l'ANC va ser determinant per forçar Junts pel Sí. Una feina feta amb presses i sense treballar-ho gaire bé, tendint a convertir-ho en una coalició dels dos grans partits, adornada amb alguns independents de renom i altres de més o menys orgànics i, per tant, prescindint d'estructurar-ho com una gran candidatura de país, amb un paper molt més reduït dels partits.

Convergència, en general, ha fet poc soroll i ha deixat que l'ANC fes el seu camí. Ho ha fet, sobretot, per dos motius: perquè la majoria de la seva gent no està acostumada al treball militant, i encara menys a la "doble militància", i perquè als seus dirigents ja els estava bé aquesta feina unitària de l'ANC i si la unitat teia traducció electoral, molt millor, perquè permetia amagar la lenta però clara davallada del suport electoral a CDC.

Si no som capaços de superar aquest marc d'actuació, la confrontació electoral i política entre aquestes formacions no només afavoreix la transferència de vots d'uns als altres, que si fos només això no perjudicaria al procés, sinó que té efectes colaterals que sí que l'afecten, i negativament. Per manca d'espai i perquè té a veure amb les eleccions al Secretariat nacional de l'ANC que s'han de celebrar el proper 14 de maig, només em centraré en un d'aquests efectes.

L'estratègia de la confrontació partidista necessita la neutralització de l'ANC per evitar que torni a succeir el que va passar el 27S. Aquesta neutralització ja va començar a deixar-se veure poc abans del que acabaria sent la consulta popular del 9N de 2014, però ha anat prenent força i ara, de cara a les eleccions internes, sembla que valgui tot o quasi tot. Des de la demagògia més barata fins a l'acusació de servilisme a l'oponent. I no s'hi val!. Hem de dir prou!. I només podem fer-ho recuperant la transversalitat de debò, sense subordinació a cap partit i tornant a liderar el procés cap a la independència. I això no s'ha de fer només amb frases retòriques que persegueixen la confusió dels votants, sinó amb propostes clares que assegurin el treball unitari de totes les forces polítiques i socials favorables al gran canvi que volem pel nostre país, un canvi que de la mà de l'alliberament nacional ens condueixi a les profundes transformacions polítiques i socials que la societat catalana necessita per sobreviure.

El 14 de maig, a les eleccions internes de l'ANC ens hi juguem molt, el país s'hi juga el seu futur. Necessitem l'entesa de les forces polítiques i socials amb les nostres institucions nacionals i municipals i això només passarà si l'ANC torna a ser el motor del procés i els partits no poden neutralitzar-la, ni per activa ni per passiva.

Desitjo que no s'acabi produint aquesta lluita interna per dividir l'ANC en dos grans blocs i neutralitzar-la potser definitivament. confio en que els candidats actuals sabran fer el que s'ha fet durant les quatre eleccions anteriors, en les que l'entesa s'ha acabat imposant, però desitjo amb tota la força que tots plegats sàpiguen trobar el camí per tornar a ser el veritable motor del procés d'independència. La societat civil va començar aquest procés i n'és la garantia màxima. Sense el seu impuls, cap govern ni cap parlament pot fer-hi res.


Pere Pugès i Dorca
Cofundador de l'ANC