diumenge, 13 de març del 2016

Hisenda catalana

LA CONSTRUCCIÓ DE 
LA HISENDA CATALANA


NÚRIA BOSCH -
 CATEDRÀTICA D'HISENDA PÚBLICA, UNIVERSITAT DE BARCELONA


Una estructura que ha de ser el motor d'un possible estat català és el de la hisenda. No es pot construir d'un dia per l'altre ni improvisar. En aquest període de 18 mesos fins arribar a les eleccions constituents i al referèndum per aprovar la constitució del nou estat, és una de les estructures prioritàries per preparar.

La Comissió Europea recomana que hi hagi 1.000 empleats dedicats a la gestió tributària
per cada milió d'habitants. Catalunya en tindria uns 7.000

El camí per a la construcció de la hisenda catalana serà molt costerut perquè s'haurà de fer sense la col·laboració de l'Estat espanyol i tenint-lo en contra, però no és intransitable. Es pot arribar a la meta. El govern català pot anar endegant accions unilaterals per establir les bases de la futura hisenda catalana. Segons el CATN (Consell Assessor per a la Transició Nacional), n'hi ha tres de prioritàries: desenvolupar orgànicament i funcionalment l'Agència Tributària de Catalunya (ATC); crear un cens de contribuents i una base de dades; i preparar l'ordenament jurídic que ha de regular el sistema fiscal del nou estat.

Dins de la primera acció, els aspectes essencials són l'establiment d'un sistema informàtic suficient per a la gestió tributària i el reclutament de personal. Per tenir un bon equipament informàtic cal invertir-hi recursos, els quals són molt minsos, però es pot anar fent gradualment. L'altre repte és reclutar efectius. Actualment, l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) disposa a Catalunya d'una plantilla al voltant de 3.700 empleats, mentre que l'administració tributària de la Generalitat i de les diputacions n'agrupen poc més de 1.300. La Comissió Europea recomana que hi hagi 1.000 empleats dedicats a la gestió tributària per cada milió d'habitants. Això suposa que l'administració tributària catalana n'hauria de tenir entre 7.000 i 8.000, encara que aquesta xifra només és orientativa i inicialment la gestió es pot fer amb menys efectius.

L'Estat ja ha impedit reclutar personal de l'AEAT. Per tant, una via alternativa pot ser incorporar professionals que s'hagin format en el sector privat, com per exemple assessors fiscals, si bé aquest és un procés lent perquè requereix temps. També cal desenvolupar el conveni de col·laboració ja existent entre l'ATC i les quatre diputacions catalanes, que ja tenen personal format com a gestors tributaris, transformant-lo en un consorci per a la gestió dels tributs recaptats a Catalunya.

Una altra prioritat és la creació d'un cens de contribuents. Sense la col·laboració de l'Estat, es pot fer aprofitant la informació que es troba dispersa en diferents bases de dades i a que s'hi pot accedir sense autorització, i mitjançant una campanya social perquè els ciutadans i empreses aportin voluntàriament la informació requerida. De tota manera, per fer això es necessiten recursos de personal -dels quals anem escassos- i la col·laboració de la ciutadania.

Totes aquestes accions s'han de fer respectant la legalitat fiscal espanyola, ja que en tot moment s'ha de garantir la seguretat jurídica dels ciutadans de Catalunya. La tasca a fer no és fàcil, però quan els ciutadans catalans ratifiquin a les urnes la independència de Catalunya, més tard o més d'hora l'Estat espanyol haurà de negociar amb el català perquè s'hi veurà obligat per molts factors, i la col·laboració, que ara no existeix, serà obligatòria.


Font: El Punt Avui