Hi ha gent que espera una data concreta per pensar que ja som independents; és a dir, que ja hem assolit legalment la separació política d’Espanya. Reconec que fins fa poc jo també anhelava aquesta data, i de fet no negaré que em fa gràcia saber quin dia es produirà i marcarà la jornada en què celebrarem cada any aquesta efemèride.
Però també veig molta gent pendent d’aquesta data que no s’adona que mentalment ja ens estem independitzant, fins i tot diria que alguns ja vivim com a catalans independents en molts aspectes. I no gaudir d’aquest moment, d’aquest període, és una llàstima, perquè, si ens hi fixem, a poc a poc ens podem sentir més independents, més alliberats. Us convido, després d’aquest article, a reflexionar-hi, a gaudir del període que ens ha tocat viure, perquè no tornarà, i per tant, cal ser-ne conscient amb la màxima intensitat.
M’adono que ens estem independitzant quan, per exemple, fa pocs dies vaig anar a veure el musical Fang i setge. Aquesta obra era impensable de veure fa només tres anys, i a més, amb la sala plena i la gent sortint animada i entenent que 300 anys després del fatídic 1714 estem fent història.
També m’ho sembla quan sento el president Puigdemont en els seus plantejaments, increïbles fa tan sols uns mesos, desafiant l’Estat, deixant-li clar que només respondran al mandat sortit del Parlament de Catalunya. O quan la política espanyola demostra que l’única cosa que uneix tots els partits és frenar la sortida de Catalunya. Si ens tinguessin ben lligats, no els caldria tanta precaució.
Segur que hi ha molts més fets que us poden fer pensar que mentalment ens estem separant de l’Estat, però, si ens centrem en l’aspecte econòmic i en el mon empresarial, els veig també amb molts símptomes. Un dels indicadors clars és que cada cop més empreses catalanes exporten, que les xifres de vendes a l’exterior són, any rere any, rècords, i que semblen no tenir aturador, perquè quan parles amb empresaris petits i mitjans tenen clar que el nostre mercat és el món, i que Espanya ja només és un mercat més, interessant per la proximitat i la tradició de vendes, però per poc més.
Veia també que ens estem separant d’Espanya quan fa pocs mesos Junts pel Sí i la CUP pactaven un document amb mesures entre les quals constava un salari mínim interprofessional (SMI) de 1.000€, quan a l’Estat espanyol és poc més de 650€ i amb prou feines s’actualitza anualment amb l’IPC. Un Estat com el català permet un SMI superior als 1.000€; però un Estat espanyol no el pot somiar fins que no faci una veritable revolució.
Però és amb les converses amb petits i mitjans empresaris que fa temps no confiaven que veurien el desenllaç del procés on constato que realment han fet un pas mental endavant impensable fa només uns mesos. I això em fa sentir cada dia més i més independent, més convençut de la dimensió del que estem aconseguint.
En aquests dies de Mobile World Congress, cal també explicar que la nostra economia cada cop és més moderna i adaptada als nous temps, molt més que no pas la de l’Estat espanyol, perquè, en definitiva, cada cop responem més a un model econòmic diferenciat, i per tant, en això també ens estem independitzant i aviat en veurem els resultats positius. I és tant així que sabem que el 60% del venture capital o capital de risc per a les start-ups (empreses emergents) tecnològiques de l’Estat espanyol ve a Catalunya, tot i ser només el 16% de la població. Això respon, clarament, a un model diferenciat, considerant que 7,5 milions d’habitants captem més inversió en els nous sectors tecnològics que la resta de 37 milions que habiten avui a l’Estat Espanyol. En efecte, Barcelona és l’àrea més “calenta” d’Europa pel que fa a start-ups el 2015, segons la revista Wired del Regne Unit.
Així s’està produint un efecte sorprenent, i és que, sense ser independents políticament, hem avançat tant que ja en traiem alguns rèdits. M’explico. Al meu segon llibre, Catalunya: Estat propi, Estat ric (Ed. Viena, 2012), ja escrivia que una Catalunya independent podria desenvolupar cinc estratègies importants per a un nou model econòmic d’èxit. Una era “ser un niu de start-ups tecnològiques innovadores”. Doncs bé, no som independents encara, però estem assolint ja aquell objectiu, i tant és així que al meu tercer llibre, Potencial d’Estat (Ed. Nautilus, 2015), em refereixo a aquestes cinc estratègies i escric que Catalunya com a Estat pot esdevenir la Califòrnia europea, un pas més del que intuïa el 2012, perquè, de fet, la realitat ens trepitja els talons en aquest camp. Hem avançat molt sense tenir l’Estat perquè ja estem desconnectant d’Espanya i tot el que representa en tant que fre mental i burocràtic.
Vull il·lustrar amb aquest exemple que res no passarà de forma automàtica quan esdevinguem Estat, més enllà de canviar el passaport i pagar els impostos a Catalunya fins que es desenvolupi la nova Constitució, lleis, etc. Però en el món econòmic, i segur que en altres àmbits igualment, ja estem actuant com si fóssim una realitat diferent, i per tant, ja estem gaudint del nou Estat sense tenir-lo encara. Ens estem independitzant, sí, ens estem independitzant, pensem-hi, expliquem-ho, gaudim-ne, perquè, si a més el procés triga més del que voldríem per culpa de les burocràcies dels Estats que ens han de donar reconeixement, el gaudi el podem viure ja, ara, avui, demà i, finalment, sempre.
Ens estem independitzant, ens estem independitzant, ens estem independitzant…
Joan Canadell
Membre fundador del CCN
Article d' opinió a Lliure i millor.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada