diumenge, 31 de gener de 2016

Dades sobre qui roba a qui

Desmuntant amb dades
 la campanya 
‘El procés ens roba’ 
de Societat Civil Catalana
David d'Enterria compila un seguit de dades per a contrarestar el lema de l'entitat unionista

dissabte, 30 de gener de 2016

Endevant República

Avui a Cornellà

  • Ampliar majoria social.
  • Potenciar i fer debats sobre el procés constituent a cada zona del territori per petita o llunyana que sigui.
  • Estar preparats per mobilitzar-nos en qualsevol moment.

En poques paraules col·laborar en la construcció d'una nova República Catalana.









Tots a Amposta!

L’ANC i Òmnium, al costat del Delta

Mobilitzem a tothom, per primer cop al marge d’una Diada, per omplir Amposta el dia 7 de febrer



Tota la maquinària en marxa. Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana unim forces un cop més. Ho fem per donar suport a la Plataforma en Defensa de l’Ebre, organitzadora de la manifestació a Amposta del diumenge 7 de febrer contra el Pla Hidrològic de l’Ebre, aprovat el 8 de gener pel govern del Partit Popular en funcions, defensant la supervivència del nostre Delta i de la nostra terra.

“El pla hidrològic és una nova agressió del govern espanyol, que torna a actuar sense diàleg i imposant”, lamenta Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, que adverteix que cal preparar-se per als “constants atacs” a què estarà sotmesa Catalunya en els mesos vinents. Tant Cuixart com Jordi Sànchez, president de l’ANC, seran presents a la manifestació en representació de les dues entitats sobiranistes.

Aquest cop tant Òmnium Cultural com l’ANC  ens anem  cap a les Terres de l’Ebre. “Aquesta vegada tenim un temps més curt de preparació i el fet que el lloc no sigui Barcelona com estàvem acostumats fins ara ho fa una mica diferent”, diu Oriol Codina, membre del secretariat i de la comissió de mobilitzacions de l’ANC. Tot i això, la convocatòria serà un èxit, ja que s’estan organitzant autobusos i cotxes particulars des de tots els punts de Catalunya i la resposta està sent molt positiva.

Atac a la fisonomia del país

Les dues entitats sobiranistes veiem en el pla hidrològic una demostració clara que és indispensable per a Catalunya disposar d’estructures d’estat. “Aquest pla alteraria, si es dugués a terme, la fisonomia del país, però no només pel que fa al Delta sinó també a les activitats que s’hi duen a terme, i això també atempta contra la cultura, la cohesió i la identitat”, reivindica el president d’Òmnium. D’altra banda, Codina denuncia que el pla és “una altra limitació a l’autogestió dels nostres recursos propis”.

La manifestació del 7 de febrer començarà a les 12.00 hores des del parc dels Xiribecs d’Amposta i marxarà fins al pont penjant. A més,  preparem un dinar popular per a tota la gent que vingui a donar-hi suport.  Ens demanen que hi anem vestits de blau per simbolitzar una gran riuada. “L’Ebre sense cabals és la mort del Delta”, subratlla el lema de la mobilització.

La manifestació es durà a terme el dia abans que un grup de sis diputats de la comissió de peticions del Parlament Europeu -de diferents nacionalitats i opcions polítiques- visiti les Terres de l’Ebre per copsar la situació. El grup d’eurodiputats parlarà amb membres de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, a més de científics i persones que treballen i viuen de la terra. Després viatjaran cap a Madrid per visitar el ministeri de Medi Ambient.

La Plataforma en Defensa de l’Ebre vol que la manifestació sigui un cop d’efecte abans de la visita dels representants europeus. “El poble de Catalunya està molt conscienciat i molt mobilitzat”, explica Cuixart, que no dubta que l’afluència des dels diferents punts del Principat serà massiva. I sentencia: “Aquests mesos farà falta que estiguem disposats a sortir al carrer tants cops com calgui per defensar la integritat del país”.

Òmnium Cultural i l’ANC  animem els  socis a participar a la manifestació a través de correus electrònics i missatges a les xarxes socials. Entre les dues entitats sumem gairebé 100.000 associats i la repercussió va creixent a mesura que s’acosta el dia i es van omplint els autobusos o els cotxes particulars.

divendres, 29 de gener de 2016

Ens fem un embolic amb els divuit mesos

«La condició suprema del dia de la proclamació de la independència és que la Generalitat siga capaç d'assumir, des d'aquell moment, el control del territori, de cap a cap. Aquesta és la condició real i no el calendari. Però els divuit mesos han de ser el barem que ens permeta de valorar si el progrés és real o no i si estem preparats o no.»





Fa uns quants dies que ens discutim sobre els famosos divuit mesos de la desconnexió. Sobre què passarà al cap dels divuit mesos, sobre si es proclamarà la independència o no i de quina manera es farà. I, en veient el nerviosisme que expressa alguna gent, a mi em fa la sensació que més aviat ens fem un petit embolic. En dos sentits. Tant pel que fa al termini, com pel que fa a allò que realment passarà.

Quant al termini, em sembla que no hauríem de sacralitzar la data, sempre que el govern i el parlament siguen conscients que divuit mesos és el barem que ens permetrà de saber si les coses es van fent bé o malament. Divuit mesos és prou temps per a crear i activar la majoria dels instruments que ens calen per a funcionar com un estat. Però no tots. I, a més, cal tenir en compte que no hi som sols, al camp; que davant hi ha l’altre equip que també juga. Què vull dir, amb això? Que no crec que passe res si són vint mesos ni si acabem abans. Sempre que, i vull remarcar això, sempre que els progressos siguen visibles i indiscutibles. El govern i el parlament han de treballar com si efectivament els divuit mesos fossen el final. Amb un calendari basat en això i que servesca per a constatar públicament que les etapes es va cobrint i que els avanços són rotunds. Si és així, crec que ningú no discutirà si calen dos mesos més o dos mesos menys. Però si va passant el temps i parlem molt i fem poc, aleshores sí que hi haurà un problema clar de credibilitat, i de malestar, quan arribe l’estiu del 2017.

Sobre la declaració o la proclamació, i si s’ha de fer al cap de divuit mesos o més endavant, crec que també cal una mica de repòs. El fet important no és pas la declaració o la proclamació en si: el fet important és el control del territori. Quan declarem o proclamem la independència hem d’estar segurs que el territori del Principat resta sota el control indiscutible del govern de la Generalitat. Podrà haver-hi algunes excepcions petites i justificades –els edificis de l’estat espanyol, per exemple–, però el dia a dia del país i la gent ha d’estar sota el control de la Generalitat i les institucions catalanes i no ha de poder haver-hi interferències espanyoles. Altrament, la declaració no serveix de res i de fet només ens menarà a un ridícul internacional. I tant hi fa, en aquest sentit, si la proclamem d’ací a divuit mesos o d’ací a divuit anys.

El problema real, de què ens hem de preocupar i de què s’ha de preocupar molt i molt el govern i el parlament és aquest: que en el moment que es proclame la independència al parlament, el país assumesca i respecte la nova situació institucional. En aquest punt no podem improvisar.

I sobre això vull recordar que la independència és un procés, un procés en què no hi ha un dia màgic a partir del qual tot és diferent. Però que, en canvi, hi ha passos parcials que van fent cada vegada més ampla la desconnexió entre Catalunya i Espanya. És allò que la ciència política anomena ‘independència de facto’, un estadi en què ja hem entrat. Hi vam entrar amb la votació del 9-N i tindrà un impuls enorme el dia que el parlament comence a estudiar les tres lleis impugnades preventivament per l’estat espanyol. El dia que es faça visible això que alguns prefereixen encara denominar ‘desobediència’.

Tanmateix, que el procés no tinga dies màgics no vol dir que el dia de la proclamació de la independència siga poc important. No dic pas això, en absolut. Dic que la condició suprema del dia de la proclamació de la independència és que la Generalitat siga capaç d’assumir, des d’aquell moment, el control del territori, de cap a cap. Aquesta és la condició real i no el calendari. Però, novament, els divuit mesos han de ser el barem que ens permeta de valorar si el progrés és real o no i si estem preparats o no. Si estem preparats, si la feina s’ha fet quan tocava i només es tracta de trobar el moment ideal en termes polítics, no crec que assumir una pròrroga raonable siga cap problema per a ningú. Però només, només, si és així. Arribats al punt on som, ja resultaria inexplicable i intolerable un retard del procés per qualsevol altra causa.

Article d'opinió de Vicenç Partal
Vilaweb

dijous, 28 de gener de 2016

Endavant República



Dissabte acompanya'ns a Cornellà.
 Ens esperen 18 mesos emocionants!

Inscriu-te: assemblea.cat/cornella

DISSABTE 30 GENER, 19 h
Fira de Cornellà (c/ Tirso Molina, 34).
 Acte Endavant República!
Places limitades!





Vine a Cornellà  i porta el full de la inscripció imprès.

dimarts, 26 de gener de 2016

Economia per la independència

Els ‘fons reservats’ 
per a la independència” 
per Joan Canadell

dilluns, 25 de gener de 2016

Hisenda catalana

Els diners primer pas de la desconnexió


“La sobirania fiscal és una forma d’exercir la sobirania consistent a pagar els tributs i els imposts a un govern que hom considera legítim en comptes de fer-ho a un govern considerat il·legítim. De causes que puguin induir a exercir la sobirania fiscal com a forma de desobediència civil, n’hi ha de caràcter econòmic (dèficit fiscal, manca d’inversions, etc.) i n’hi ha de caràcter polític (manca de representativitat, necessitat d’empoderament popular, enfortiment de la sobirania per a assolir la independència, etc.).” Definició a la Viquipèdia.

Resulta com a poc, curiós i altíssimament significatiu per definir les contradiccions del procés el cas de la Sobirania Fiscal, recurs legal per pagar els impostos mitjançant l’ATC que neix com a iniciativa al 2012 impulsada per un petit grup d’autònoms i recolzada únicament per tres entitats sobiranistes, Ara o Mai, Cadci i Catalunya Diu Prou.

Després de dos anys d’intensa feina per tot el territori per part d’un reduït grup de voluntaris d’aquestes entitats el moviment assoleix la fita de que prop d’un centenar d’Ajuntaments paguin els seus impostos a l’Agencia Tributaria Catalana, mes de dos-cents tinguin mocions aprovades per fer-ho, ho facin Diputacions i alguns Consells Comarcals, a més de milers de petits empresaris i autònoms paguin els seus impostos a Catalunya.

En el terreny legal cal ressaltar que quan comença l’ofensiva per aturar el moviment per part de la delegació del govern Espanyol a Catalunya cap jutge, atenció cap, redacta una sola sentencia en contra, ans al contrari la delegació rep diversos revessos legals resultants de les seves amenaces, maniobres i temptatives de denúncia.

Constatat tot això podríem pensar que assistim al descobriment d’una eina definitiva dins del nostres pocs recursos legals per fer front al poderós estat Espanyol, que hem trobat un arma amb la que lluitar, que hi ha una escletxa a la pell del brau, en allò amb el que més mal ens estan fent, en els nostres diners que van i no tornen, que podria passar si comencen a fer-ho la majoria dels ajuntaments del País, els de les grans ciutats, les grans empreses i centenars de milers de petits empresaris?

Doncs res mes enllà de la realitat, el resultat a dia d’avui es un nul ressò mediàtic per part dels grans mitjans de comunicació catalans, cap de les plomes mes esmolades del procés ha escrit una sola línia referent a la Sobirania Fiscal, cap debat a TV3 amb hastag TT, mentre tant reputatsmitjans internacionals no nomes es feien ressò sinó que definien la iniciativa com a “clau pel procés” (entrevista i articles a Bloomberg i referencies als principals diaris econòmics internacionals), poc suport i en veu molt baixa, sense cap ajut per part dels partits sobiranistes i les principals entitats independentistes, per acabar amb la profunda sensació de que una qüestió tant potent resulta fins i tot una tema altament incomoda per a tots ells i pel Govern de la Generalitat.

Quin es el problema de la Sobirania fiscal llavors?

Es potser una idea que com no poden esgrimir-la com a pròpia alguns dels actors principals del procés prefereixen intentar enterrar-la?

Es un arma massa bona i podria resultar que molestes en excés al Govern Espanyol?

Els lobbys de poder catalans ho veuen com un pas real cap a l’estat propi i això no els convé?

Obliga a accelerar les “Estructures d’Estat” en les que teòricament fa anys que es treballa?

Tant incòmode es reconèixer que aquest procés esta impulsat des de baix i no dissenyat des de d’alt, i és clar no fos cas que els herois anònims fessin ombra als grans líders que l’utilitzen i el polititzen per mantenir el seu estatus, o a aquells líders i entitats en els que la societat civil ha confiat cegament i ara ja no alcen la veu tot sentint l’agradable tacte del vellut de les cadires?

Com ens passa històricament als catalans, massa preguntes sense resposta…

Quim Tella @quansiguigran (Ara o Mai)

diumenge, 24 de gener de 2016

La anomalía catalana




La anomalía catalana
El momento que vive la Catalunya moderna desafía cualquier previsión convencional
Jimmy Waless y Larry Sanger crearon la Wikipedia en enero del 2001. El éxito fue inmediato. Hoy hay versiones en 236 idiomas, el principal de los cuales es el inglés (5 millones de artículos). Tal predominancia era previsible. No lo era, en cambio, que la segunda versión en aparecer fuera la Viquipèdia, o sea la edición catalana, iniciada en marzo del 2001, solo dos meses después de la inglesa. La Viquipèdia tiene ahora 482.000 entradas y es la 17ª en importancia en el conjunto de las 236 existentes. Sorprendente.

Sorprendente porque solo unos 10 millones de personas entienden el catalán y apenas 7 millones saben hablarlo, un humano de cada setecientos. La lengua catalana ocupa la 88ª posición mundial por número de hablantes. ¿Cómo puede ser la 17ª 'lengua Wiki' en número de artículos? La anomalía se repite al considerar la trayectoria editorial del catalán. La Col·lecció Bernat Metge, iniciada en 1922, ha publicado en catalán más de 400 títulos de la gran mayoría de autores clásicos griegos y latinos, hito solo superado, a nivel mundial, por la Collection des Universités de France (colección Guillaume Budé, en francés) y por la Loeb Classical Library (en inglés). De la Gran Enciclopèdia Catalana se vendieron más de 200.000 ejemplares, es decir uno por cada 14 hogares de los Països Catalans, una enormidad dados sus 24 volúmenes y el alto coste de cada colección. El catalán es una lengua de cultura de primer nivel, tanto humanístico como tecnocientífico, pero no es oficial en la UE. Ni tampoco en España ni en Francia, los dos estados donde principalmente se habla, amén de Andorra. Otra sorprendente anomalía. No es esperable tanta solidez en una lengua minoritaria, cuyos parlantes, además, son bilingües (en castellano o en francés, grandes lenguas culturales y vehiculares), ni tampoco es esperable tanta preterición oficial, cuando no persecución. Anomalía por partida doble, pues.

PRIMEROS EN ADOPCIONES

Otros componentes sociales o económicos de la realidad catalana son igualmente anómalos. Con 7,5 millones de habitantes, Catalunya representa el 1‰ de la población mundial, pero su PIB (240.000 millones de dólares) equivale al un 3‰ del PIB mundial, el triple de lo esperable en términos de media. Antes de la crisis, Catalunya adoptaba al año unas 1.400 criaturas extranjeras, una por cada 5.000 habitantes. La proporción más elevada del mundo. Este dato, sobre desmentir el infundio de país cerrado y endogámico, es otro parámetro que se aleja de la media. Por no hablar de la inmigración: el 40% de los catalanes no han nacido en Catalunya o son hijos de inmigrantes. La lista se podría alargar 'ad nauseam'. Por ello tiene sentido hablar de anomalía catalana.

Demográficamente débil desde siempre, militarmente derrotada en 1714, políticamente aniquilada en 1716 con el Decreto de Nueva Planta, sin apenas recursos naturales y con el comercio con América oficialmente prohibido hasta 1778, Catalunya debería haberse desvanecido a lo largo del siglo XVIII. La lengua catalana, desterrada de la Administración y de la alta cultura, debería haberse convertido en una habla coloquial irrelevante («muerta para la república de las letras», dijo el ilustrado Antoni de Capmany). Es una imponente anomalía que nada de ello haya ocurrido. Catalunya es una contrariación entrópica. El proceso soberanista actual, también. No era previsible un movimiento semejante ya bien entrado el siglo XXI. O quizá sí: la acumulación de anomalías hace esperable lo imprevisible. Desde 1922, podemos leer a Lucrecio en un catalán moderno y preciso, pero no podemos emplearlo en las Cortes, el Senado o el Parlamento europeo. Catalunya genera el 3‰ del PIB mundial, pero no controla los impuestos que en ella recauda España, ni puede hacer frente cómodamente al gasto público que genera. ¿A quién puede sorprender el auge soberanista? La anomalía independentista es la comprensible forma de hacer frente a muchas anormalidades previas.

La voluntad y el imaginario colectivo, como el amor, no resultan de ningún cálculo aritmético. Son el más robusto de los vectores sociológicos. Y, por tanto, la mayor de las fuerzas económicas. Por dimensión, demografía y falta de poder político tras sucesivas derrotas militares, Catalunya no debería pasar de topónimo amortizado. Por el contrario, encabeza procesos, participa con éxito en ránkings mundiales y aspira a un lugar en el concierto de las naciones independientes, aunque solo sea para acabar fundiéndose soberanamente en las próximas décadas en instancias europeas de orden superior, según aconsejan los tiempos. Es difícil imaginar una situación más anómala. Ni más apasionante. Los tropiezos argonáuticos en curso se empequeñecen ante la fascinante grandeza del reto.


Article d'opinió de Ramon Folch
El Periódico
17.01.2016

dijous, 21 de gener de 2016

Construïm la Nova República








30 de Gener

Acte on es presentaran les línies de treball a seguir per construir una nova
 República més justa i democràtica. 





dimecres, 20 de gener de 2016

Resposta del President d'Òmnium als atacs

Fidels al servei d’aquest poble


Jordi Cuixart, President d'Òmnium

'No ens deixem intimidar, no negligirem mai dels nostres prin
cipis; transparència, rigor i austeritat'



Ens volen desanimar. Aquesta és l’única raó dels atacs. Després d’aconseguir un acord per a fer possible un govern independentista per primer cop a la història de Catalunya, s’activa un pla que pretén substituir la força de la gent –la que impulsa ‘la revolta dels somriures’– per un ‘establishment’ que no ha votat ningú.

El primer pas d’aquesta maquinació consisteix a provar de sembrar dubtes sobre l’actuació de les entitats que hem liderat el moviment democràtic més important d’Europa de les darreres dècades.

D’una banda, s’afirma que la societat civil està anestesiada per les subvencions. I és fals. Òmnium cobreix més del 98% del pressupost amb fons privats (el 88% correspon a les quotes dels més de 54.000 socis) i només un 1,59% del pressupost del 2016 prové de subvencions, de caràcter local i vinculades a actes específics, com per exemple la Nit de Santa Llúcia – Festa de les Lletres Catalanes, que enguany hem celebrat a Tortosa, o el Premi Sambori de literatura infantil i juvenil arreu dels Països Catalans.

Alhora, d’una altra banda, s’intenta tenyir de foscor els donatius privats o patrocinis. Perquè l’objectiu no és sinó mirar d’obrir una escletxa en la tresoreria de l’entitat. La idea és tan transparent que resulta ofensiva i tot: si debiliten les entitats, es pensen que podran aturar el moviment sobiranista o fer-nos defallir.

S’equivoquen. No ens deixem intimidar, no negligirem mai els nostres principis: transparència, rigor i austeritat . Vincular el finançament d’una entitat sense ànim de lucre a presumptes casos de corrupció política és un acte indecent i barroer. Les donacions que s’han fet i es fan a la nostra entitat són del tot legals. I legítimes. I generoses. Per això aprofito l’avinentesa per donar les gràcies a tothom qui durant més de cinquanta anys ho ha donat tot en canvi de res.

Anar a buscar les donacions de personalitats jurídiques que aleshores eren fora de qualsevol sospita, amb la voluntat de fer-nos mal és un gest que posa en evidència quina és la voluntat de diàleg del govern espanyol: nul·la. Per això fa servir els recursos de l’estat –que són de tots els contribuents– al servei d’una ideologia i amb la intenció de perjudicar una entitat històrica, clausurada pel franquisme. Qualificar Òmnium –com ha fet un dirigent del PP– de ‘braç’ d’algun partit és una mostra de desconeixement enorme de la realitat d’Òmnium, que justament acull un munt de sensibilitats diverses de manera transversal.

La corrupció és una xacra de la qual nosaltres també som víctimes, un assumpte greu i seriós que ens preocupa. I ens causa un disgust majúscul, ens repugna i deplorem que la vulguin vincular al nom d’una organització que des de fa més de cinquanta-quatre anys malda per aportar idees i projectes a un país ple d’ambició. A un país millor, que defensi la tolerància zero contra la corrupció i impulsi polítiques millors per fer-hi front.

Si algú cobejava la idea d’una rendició, que se n’oblidi. Hem fet les coses ben fetes. Sabem que tenim la força de la raó. Sabem que no ens ataquen a nosaltres, sinó la gent del país que honestament creu –amb tot el dret– que la república és la millor solució per a fer de Catalunya un país més pròsper, més just, més culte i més solidari. El repte és tan important que no podem tenir por.

Nosaltres ens mantenim ferms i fidels per sempre més al servei d’aquest poble.


dimarts, 19 de gener de 2016

#SalvemElBorn


#SalvemElBorn

Colau s'alinea amb PP, C's i PSC per evitar que el Born mantingui la funció museística


ERC i la CUP volen que el centre cultural continui sent un espai de memòria històrica del 1714


L'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat aquest dimarts que el Born Centre Cultural mantingui la seva línia museística com a espai de reivindicació de la memòria històrica del 1714. Així ho ha recollit una proposta presentada per ERC que ha comptat amb el suport dels regidors de CiU i la CUP i els vots en contra de Barcelona en Comú, Ciutadans, PSC i el PP a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports. El text reclamava que l'equipament mantingués la línia museística com espai de memòria històrica de la Guerra de Successió, així com el seu nom i que qualsevol canvi significatiu fos aprovat pel plenari.


Concretament, la proposta d'ERC instava a continuar i consolidar el Centre Cultural del Born en la línia iniciada com espai que conserva un patrimoni arqueològic visitable, amb la regulació de les visites que impedeixi el seu deteriorament i un conjunt arquitectònic, el mercat, únic a Barcelona. Així mateix, reclamava programar exposicions temporals d'interès que posessin l'accent en el desenvolupament de la ciutat, conservar l'actual línia museística, com també el seu nom. ERC ha explicat que presentava la proposta arran de l'aparició d'algunes informacions que asseguraven que el govern municipal s'estava plantejant un canvi de nom, així com de les directrius expositives i discursives del Born Centre Cultural.




El regidor republicà Juanjo Puigcorbé ha defensat l'èxit del Born Centre Cultural, que va registrar el 2015 fins a 1'5 milions de visitants i es manté com el museu/centre expositiu de gestió municipal més visitat de la ciutat. En aquest sentit, ha recordat que "tot i ser un èxit com a espai de memòria històrica, no han cessat els intents de laminar o menystenir el CC Born per part d'alguns partits d'aquest consistori".

Font: El Mon.cat

diumenge, 17 de gener de 2016

Reconeixements internacionals

El president de Flandes
 defensa l’adhesió automàtica 
de la Catalunya independent a la UE





El president de Flandes, Geert Bourgeois, ha defensat que una entitat que ja forma part de la Unió Europea si s’independitza hauria de seguir formant part de la Unió Europea de forma automàtica.

En una recepció als membres del VVB, Vlaams Volksbeweging, Bourgeois ha estat contundent a l’afirmar que Catalunya en el moment d’esdevenir un estat independent no hauria de negociar la seva incorporació a la Unió Europea ‘perquè ja en forma part’.

Les darreres setmanes el debat sobre quina posició hauria d’adoptar el govern belga en el cas de la independència de Catalunya ha estat intens.

El VVB ha adoptat la resolució d’iniciar els treballs d’un llibre blanc per a constituir una república flamenca en un període de temps de cinc anys.

Font Vilaweb

dissabte, 16 de gener de 2016

Decret Nova Planta


Es compleixen 300 anys 
de la publicació del 
decret de Nova Planta,
 que va abolir les constitucions catalanes


El 16 de gener de 1716 es van enterrar definitivament els furs, les constitucions i les institucions dels estats de la Corona d'Aragó

En el 300 aniversari de la publicació del Decret, el president de la Generalitat ha fet un tuit en què assegura que la Nova Planta no va aconseguir el seu objectiu:


"Ens van voler esborrar com a nació. No se'n van sortir. 300 anys després volem escriure un nou País. Ens en sortirem."
Carles Puigdemont





El 16 de gener del 1716 es van enterrar definitivament els furs, les constitucions i les institucions dels estats de la Corona d'Aragó. Va ser el dia que es va publicar la Reial Cèdula del Decret de Nova Planta. El nou rei borbó, Felip V, posava per escrit l'inici de l'absolutisme i unificava els regnes de la monarquia hispànica.

Hi va haver diversos decrets de Nova Planta. El que afectava el principat de Catalunya es va imprimir l'octubre de 1715, però fins al 16 de gener de l'any següent no es va publicar oficialment la cèdula reial que el feia efectiu. El retard es deu al fet que abans es van voler completar els nomenaments dels càrrecs de la Reial Audiència que haurien de vetllar pel seu compliment.

El decret de Nova Planta va abolir les institucions catalanes: la Diputació del General, les Corts Catalanes, el Consell de Cent... Van quedar substituïdes per un capità general. També es va modificar l'estructura administrativa del país: Catalunya va quedar dividia en corregiments, com a Castella, en substitució de les vegueries.

El castellà va passar a ser la llengua oficial, especialment de l'escola i els jutjats. I es van tancar les universitats catalanes, que havien donat suport a l'arxiduc Carles d'Àustria. A canvi, es creava la Universitat de Cervera.

Font:  Notícies CCMA

divendres, 15 de gener de 2016

dijous, 14 de gener de 2016

Entrevista a TV3 i CatRadio



Puigdemont: "Anirem de la llei 
a la llei, amb seny"


"No hi haurà cap motiu d'inseguretat, ni jurídica ni tècnica", assegura el nou president català. "Tenim la força suficient per iniciar aquest procés", reivindica, que culminarà la ciutadania en un referèndum unilateral





El 130è. president de la Generalitat de Catalunya, aquell que dimarts va prendre possessió del càrrec prometent exclusivament "fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya", Carles Puigdemont, ha deixat clar aquest dijous que el seu executiu serà totalment curós amb la legalitat durant el procés de desconnexió que està disposat a implementar. "Anirem de la llei a la llei, amb seny", ha sentenciat en la primera entrevista que ha concedit, a TV3. Ha recalcat que el seu full de ruta no contempla la Declaració Unilateral d'Independència (DUI), sinó un procés gradual de desconnexió que ha de culminar amb un referèndum unilateral sobre la futura Constitució, i ha realitzat una apel·lació constant al "diàleg" amb el govern espanyol i amb el conjunt de partits catalans.


Puigdemont, amb un aire totalment relaxat, ha defensat que el 48% de vot independentista que Junts pel Sí (JxSí) i la CUP van sumar el 27 de setembre el legitimen per iniciar "el procés de creació d'un estat català independent en forma de República", segons va aprovar el Parlament el 9 de novembre de l'any passat. "Tenim la força suficient per iniciar aquest procés", ha reivindicat. I preguntat sobre la vigència de la Constitució espanyola a Catalunya al llarg de tot aquest procés, ha exposat: "La Constitució és una eina jurídica, i en el nostre projecte reconeixem que hi haurà aspectes que seguiran vigents fins que no assolim la República. Anirem de la llei a la llei, amb seny."

"El marc jurídic serà el marc jurídic català. Si fem les coses bé, no hi haurà cap motiu d'inseguretat, ni jurídica ni tècnica. Hi ha els millors tècnics treballant-hi. I em permetrà que no els desvetlli fins que els posem en pràctica", ha sentenciat. "Els ciutadans han d'estar tranquils, aquest govern no deixarà de fer allò que ha de fer", també ha garantit.

Preguntat sobre una possible oposició del govern espanyol, amb una hipotètica suspensió de l'autonomia catalana flotant en l'ambient, ha respost: "Hem de treballar amb els escenaris més racionals. Si el govern espanyol es bunkeritza davant Catalunya, en el fons el que farà serà perjudicar els ciutadans. Nosaltres hem ofert diàleg, qualsevol mesura ha de ser dialogada." I, tot seguit, ha recalcat que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no l'ha ni trucat, ni molt menys el cap de l'Estat, Felip de Borbó. "Si em truquessin, els atendria. Si acabo de ser investit, sembla que haurien de ser ells els que m'haurien de trucar. Jo no trucaré. Si es trenquen els ponts, sembla que hi ha algú interessat en què es trenquin", ha emfasitzat. I ha recalcat: "Si Rajoy ja no fa ni un gest de cortesia, diu molt poc a favor del lideratge polític..."
Net de corrupció 

"No trobaran res." Així de contundent s'ha expressat Puigdemont sobre hipotètics episodis de corrupció en què s'hauria pogut veure implicat. "No m'he mogut en el terreny dels tractes de favor, de les influències...", ha recalcat. Ja en començar l'entrevista, la periodista Mònica Terribas li havia preguntat: "Està net de corrupció?". I ha respost: "Completament. Mentre he estat alcalde he impulsat tot tipus d'auditories. Potser hi haurà algun grup de l'oposició que trobarà alguna irregularitat, però hem actuat amb una rectitud que he aplicat tota la vida."
"Post-autonomia" i "pre-independència" 

Puigdemont ha insistit en més d'una ocasió que el seu executiu no serà el de la independència, sinó que serà l'encarregat de gestionar el període "de la post-autonomia i la pre-independència". "No podem ser els protagonistes d'aquest estadi final [de la independència]. Però sí que se'ns ha mandatat per poder presentar-los aquesta proposta definitiva", ha exposat.

Al llarg d'aquesta legislatura, que es preveu que duri 18 mesos, el full de ruta que implementarà passarà perquè la ciutadania protagonitzi un procés de confecció d'una futura República catalana. Llavors, serà en el referèndum de validació d'aquest text legal on es podrà captar realment el percentatge de suport que té la independència de Catalunya, ha defensat: "El percentatge el trobarem en el moment en què posarem la Constitució a referèndum. Si som capaços de fer el que hem parlat, d'implicar aquelles capes de la població més properes al "no" que al "sí", l'objectiu és que al referèndum una bona part de la gent que hauria votat "no" al referèndum voti "sí" a una Constitució amb la qual es podrà identificar més que amb l'espanyola."
"Ho fem per les persones, per aconseguir unes eines que no tenim" 



Puigdemont, enquadrat en l'ala més socialdemòcrata de CDC, ha assegurat que la pobresa infantil, la pobresa energètica i emergència habitacional se situaran al capdavant de la seva acció de govern. Fins i tot, ha assegurat que els propers pressupostos catalans seran expansius en l'àmbit de les polítiques socials, "clarament". "Les primeres passes que ha de fer aquest Govern han d'assenyalar molt bé per què fem aquest procés: per la gent que té més dificultat per sortir-se'n", ha assegurat.

I és que, des del seu punt de vista, "tot això no ho fem per la independència, no és un fi en si mateix. Ho fem per les persones, per aconseguir unes eines que no tenim".

Bernat Ferrer
Periodista El Mon

Constituït el nou govern de la Generalitat

Avui celebrem que hem investit el nou Govern de la Generalitat, liderat pel president Carles Puigdemont, l’últim president de l’etapa autonòmica. Els tres mesos d’intenses converses i negociacions han permès forjar un acord sòlid i posar les bases per un Govern de transició cap a un futur de llibertat i justícia social.

L’acord permetrà implementar el mandat rebut a les urnes el passat 27S per fer la independència, i posar en marxa el pla de xoc social per ajudar els qui més ho necessiten.

Avui som més a prop de la independència!



dimecres, 13 de gener de 2016

Composició nou govern


Puigdemont tanca un govern 
amb un marcat perfil polític


CDC en tindrà la presidència i set conselleries,
 i ERC, la vicepresidència i cinc departaments



Un govern amb  tres grans àrees sota el lideratge de Carles Puigdemont. Aquesta és l'estructura de l'executiu que ha de pilotar el país durant la transició nacional i que demà s'oficialitzarà amb la presa de possessió dels consellers, nou dels quals s'estrenaran en el càrrec.

dimarts, 12 de gener de 2016

Promesa del càrrec

Carles Puigdemont promet fidelitat al poble de Catalunya



Carles Puigdemont ha promès el càrrec de president de la Generalitat de Catalunya amb fidelitat al poble de Catalunya. És una novetat històrica en la fórmula de prometença del càrrec, en què no ha fet referència ni al rei ni a la constitució espanyols.
 La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha llegit la fórmula: 
‘Prometeu complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel seu parlament?’



En el discurs que ha fet a continuació, Puigdemont ha fet referència a això mateix, i ha destacat que havia promès fidelitat al poble de Catalunya. 
‘Assumeixo el càrrec assumint gran responsabilitat i honor. Em sento deutor dels qui m’han precedit i sobretot del president Mas. No estem cansats. I avui, amb tota la serenor d’aquest moment, estem esperançats’.

Ha citat uns versos del poeta turc Nassim Hikmet: 
‘El més bonic del mar/ és allò que no hem navegat.’  

‘Posarem les institucions a treballar en aquesta direcció, per atendre fonamentalment les esperances de la gent, que són les millors esperances de vida i de treball, dels drets bàsics garantits, dels serveis bàsics i el compromís amb la solidaritat internacional. Això no serà possible si no tenim les eines necessàries. Això no ho podem dir mirant als ulls de la gent si no canviem les eines de què disposem.’

Sant Joan Despí per la Independència



Hem passat una pantalla més, ja som més aprop.

Ahir vam poder veure un cop més allò que fa temps tots nosaltres sabem, i és que els nostres polítics, mentre ens tinguin a tots nosaltres al seu costat, no ens fallaran.

És cert que algun cop els hi cal una petita empenta per continuar caminant, tal i com s’ha vist en els últims dies de la negociació, en la que l'ANC, un cop més, hem sigut decisius.

Moments difícils en tindrem més, segur, però els podrem superar si ens mantenim forts, units i convençuts.

Passi el que passi no podem defallir; nosaltres hem sigut, som i serem la garantia del procés. Mentre sigui així, caminarem ferms cap a la nova República Catalana.

Cal agrair l’esforç que tots vosaltres porteu fent durant molt de temps, un esforç que poc a poc anirà donant fruits. Tot i que us vull demanar ara més que mai un últim esforç, mentre duri aquesta legislatura que ens portarà just on volem. Molts dels nostres estimats ja no hi podran arribar, però nosaltres sí que hi arribarem amb la companyia dels més joves i el record dels que ja no hi són.

Només us vull dir dues coses doncs:

Gràcies i endavant.

Frederic Font Romagosa
Coordinador ANC Sant Joan Despí



dilluns, 11 de gener de 2016

El rei no ens pot ni veure

Avui la Presidenta del Parlament Carme Forcadell havia d'anar al Palau de la Zarzuela per que l'investidura del President Puigdemont fos ratificada pel Borbó i sortís al BOE. Seguint el costum que les diferents nacions d'Espanya tenen aquesta tradició.
Deixant a part el que en poguem pensar del fet d'haver-ho de complir, el Borbó no ha volgut rebre a la Carme Forcadell i la Casa Real ha demanat que se li passés per escrit.

Per tant volem compartir l'opinió del Periodista Carles Capdevila del diari ARA per reflectir el que en pensem.

El rei no ens pot ni veure

FELIP VI ha dit  a la presidenta del Parlament Carme Forcadell que no la podia rebre, que li expliqués per escrit això que havíem investit un nou president. La resposta em sembla unes quantes coses, que poso per escrit perquè evidentment no goso demanar-li audiència.
1. És un gest que no demostra ni cap voluntat de diàleg ni cap respecte per la legalitat, quan el seu discurs oficial és diàleg i llei.
2. És despectiu amb el Parlament i amb tots els catalans als quals aquesta institució representa.
3. És lleig perquè li fa vergonya fer-se una foto amb una presidenta elegida democràticament mentre a la família s’han fet fotos amb elefants morts i dictadors vius.
4. És una provocació, perquè convida a rebre un tracte recíproc el dia que sigui ell el visitant.
5. És partidista: se salta un protocol quan no li agrada el resultat de les eleccions, en un acte de poca elegància democràtica.
6. És desagraït amb Girona, ciutat de la qual ha sigut príncep, i amb tot el que ha fet la Fundació Príncep de Girona per la seva figura, donat que el president que li volien presentar n’era justament l’alcalde.
7. És agosarat, perquè si tens poca feina i és simbòlica, escaquejar-te’n qüestiona la justificació del lloc laboral i el cost per a l’empresa.
8. És una promoció imprudent de la desconnexió entre Catalunya i Espanya: una tàctica sorprenent.
9. És un acte d’arrogància impropi de qui el mateix dia té la germana asseguda a la banqueta d’acusats.
i 10. És una frivolitat que donarà per fer uns quants gags, per mantenir una imatge superficial de la monarquia i per confirmar que continua allunyada de la realitat.

Palinuro ens entén

    RAMON COTARELO GARCIA

    Es llicencià en ciències polítiques i sociologia a la Universitat Complutense de Madrid. Posteriorment ha fet postgraus a la Universitat de Frankfurt i a la Universitat de Lancaster.


    De 1984 a 1988 fou vicerector de la Universitat Nacional d'Educació a Distància, i actualment n'és catedràtic de Ciències Polítiques i de la Administració. Ha traduït al castellà, entre d'altres, obres de Norbert Elias, Georg Simmel i Jürgen Habermas (La Reconstrucción del materialismo histórico). També forma part del consell editorial del diari Público.


    En les seves obres ha fet una anàlisi crítica de la transició espanyola des del punt de vista de l'esquerra. També va criticar les accions de la premsa dretana i del propi Partit Popular contra el govern de Felipe González davant les eleccions generals espanyoles de 1993 i1996.


    Tot i declarar-se nacionalista espanyol darrerament s'ha mostrat defensor del «dret a decidir» en el procés independentista català i de la condició de «nació» de Catalunya criticant la posició de l'estat espanyol i dels partits majoritaris vers el problema.


    Aquí tres articles de'n Ramon Cotarelo extrets del seu blog PALINURO que expliquen de manera molt clara i entenedora el que ha passat aquests dies a Casa Nostra i les reaccions que han hagut a casa dels veins.



Gobierno en Cataluña


Una lección de oratoria


La Brunete mediática: Mas, la CUP y España

diumenge, 10 de gener de 2016

Acte d'investidura 10 Gener de 2015


CARLES PUIGDEMONT
 INVESTIT EL 130è
 PRESIDENT DE LA GENERALITAT




Quan quedaven menys de dues hores i mitja perquè acabés el termini fixat per la llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern per finalitzar amb èxit la investidura, Carles Puigdemont ha estat escollit com a 130è president de la Generalitat amb el suport de 70 dels 135 diputats -dos per sobre la majoria absoluta-, 63 vots en contra i 2 abstencions. Així, els 62 diputats de Junts pel Sí i 8 de la CUP han respost 'sí' a la candidatura del fins ara alcalde de Girona i fill de pastissers, mentre que dos diputats de l'esquerra anticapitalista s'han abstingut - Gabriela Serra i Josep Manel Busqueta-, reflectint d'aquesta manera que no tota l'organització és favorable a l'acord, però garantint la majoria absoluta i, amb ella, la investidura en la primera votació. Per contra, l'oposició en bloc s'ha oposat la candidatura, com ja van fer la setmana del 9 de novembre en dues ocasions.






Un cop confirmada l'elecció, Puigdemont ha volgut fer un agraïment als diputats, als portaveus i grups, a Artur Mas, a la seva família, a la seva dona i als companys, a l'AMI, i ha conclòs: "Intentaré ser digne de les vostres expectatives i esperances, visca Catalunya lliure!". 
Just després, l'hemicicle ha cantat Els Segadors, himne nacional de Catalunya, tot i que alguns diputats, com els de C's, no ho han fet.

Amb aquesta votació, Artur Mas cedeix el testimoni del lideratge del procés a Puigdemont, confirmant la passa al costat anunciada dissabte, per tal que culmini els 18 mesos decisius que, segons el full de ruta compartit per Junts pel Sí i la CUP, han de servir per finalitzar l'etapa ciutadana del procés constituent, enllestir les estructures d'estat, internacionalitzar els passos cap a la República catalana i fent efectiva la desconnexió amb l'estat espanyol, just abans de celebrar unes eleccions constituents. Per evitar la inestabilitat pròpia d'un moment convuls i un repte majúscul com aquest, l'esquerra anticapitalista s'ha compromès a facilitar el suport parlamentari, però sempre i quan el Govern es mantingui en el carril del procés cap a la independència i s'allunyi de les retallades i la corrupció.

De fet, en la seva intervenció inicial, Puigdemont s'ha compromès a "deixar-hi la pell" per fer realitat aquests reptes i tenyint d' un fort accent social aquesta etapa de "la postautonomia i la preindependència". Ho farà després d'agrair el gest "excepcional i exemplar" de Mas de cedir-li el lloc per sorpresa en un últim gir dels esdeveniments per evitar noves eleccions, inesperat per la decisió 'in extremis' que va suposar i perquè el seu nom no havia sonat entre les possibles alternatives al líder de CDC -la CUP havia plantejat els noms de Raül Romeva, Neus Munté, Muriel Casals o, més recentment, Oriol Junqueras-. Al seu torn, la cupaire Anna Gabriel, tot i que havia estat identificada com una de les més reticents a l'acord, ha segellat l'aliança amb una intervenció molt favorable a l'entesa assolida, qui ha destacat que no investeixen "un president autonòmic, sinó el president de la transició cap a la República", ha reivindicat la seva formació com a "independentistes, anticapitalistes i feministes" i ha demanat al nou president que treballi per eixamplar la majoria social per la independència.


Font i Imatges: Diari ARA