RECULL DE PREMSA. 19 SETEMBRE 2012
Secretariat Nacional de l'ANC-Comunicació
Secretariat Nacional de l'ANC-Comunicació
Seva es declara territori català lliure amb una moció més agosarada
El text aprovat insta a constituir un govern d'unitat
El ple de l’Ajuntament de Seva, en la sessió celebrada aquest dilluns al vespre, va aprovar per unanimitat una moció on declara el municipi “territori català lliure i sobirà”, en la mateixa línia que ja han fet Sant Pere de Torelló, Calldetenes i Vic
La moció ha pres com a model la que es va aprovar a Arenys de Munt (en aquesta població va tenir el suport de la CUP, ERC i CIU), i que va una mica més enllà de les que han aprovat altres municipis. Així, el text insta el Parlament de Catalunya a assumir a tots els efectes la completa sobirania nacional del territori del Principat de Catalunya i iniciar el procés per declarar i constituir l’estat català lliure i sobirà, democràtic i social.
També es declara Seva “territori català lliure i sobirà”, però en aquest cas, a dins de la part dispositiva (acords). Una altra de les diferències és que es declaren els veïns de la població “moralment lliures de lleialtat a la Corona borbònica i els seus símbols” i insta a constituir, “aquest mateix 2012”, un govern de transició nacional que porti el país cap a la independència. També s’acorda treballar per la unitat dels Països Catalans.
La primera pedra de la hisenda pròpia?
Artur Mas signa avui amb els presidents de les diputacions un conveni per enfortir la gestió tributàri
Avui, un día abans que Artur Mas es reuneixi a Madrid amb Mariano Rajoy, amb poques perspectives d'acord sobre el concert econòmic, el president de la Generalitat signarà amb els presidents de les quatre diputacions provincials del Principat un conveni per 'impulsar la gestió tributària'. És a dir, aprofitar la infrastructura de les diputacions per enfortir la capacitat de recaptar tributs de l'administració catalana. Podria ser el primer pas per bastir una hisenda pròpia.
Ara per ara, la Generalitat, que disposa de l'Agència Tributària de Catalunya, té una capacitat de recaptar limitada als tributs propis o totalment cedits, que suposen aproximadament un 5% del total; els grans impostos, l'IRPF, l'IVA i l'impost de societats, els recapta l'agència tributària espanyola.
A més, l'agència catalana disposa d'una plantilla i una infrastructura molt petites i ni tan sols té la capacitat executiva de liquidar impostos, quan no ho fa el contribuent.
Què aporten les diputacions
Les diputacions, en canvi, tenen més pràctica i infrastructura de recaptació, perquè s'encarreguen de recaptar els impostos locals de molts municipis, sobretot els petits. I tenen padró i capacitat d'executar el cobrament si el contribuent no ha autoliquidat el tribut. Tot amb tot, no es disposa de la informació fiscal que sí que té l'estat sobre les tributacions més importants, que són societats, IVA i IRPF. Seria necessari per avançar cap a la hisenda pròpia disposar d'aquesta informació fiscal.
Xoc de legitimitats
L'establiment d'aquest marc de col·laboració en matèria tributària entre Generalitat i diputació no trenca pas la legalitat espanyola. El govern fins i tot podria demanar als ciutadans i les empreses que ingressessin els impostos a l'Agència Tributària de Catalunya i no pas a l'estatal, tal com van fer la primavera passada un grup d'insubmisos fiscals. En aquell cas, la Generalitat va acabar transferint els diners a l'estat; si no ho fes, podria incórrer en una il·legalitat.
Des d'aquí ja es començaria a entrar en un escenari de confrontació directa amb l'estat, amb un xoc de legitimitats. Perquè tant la Generalitat com l'estat voldrien cobrar uns mateixos tributs. Caldria veure en aquest cas com es resoldria aquesta superposició de legalitats; l'empresa tindria el dubte de decidir a qui paga, veuria que hi ha una llei vigent, espanyola, que l'obliga a pagar a l'estat, i que si no ho fa li embargarien els comptes; i una nova llei catalana que diria el contrari. La constitució espanyola diu que la capacitat normativa la té l'estat; entrar en aquest escenari suposaria trencar-la.
Homs veu «decisiva» la reunió de Mas amb Rajoy
Q.S./Redacció
El Govern recorda que no es conformaran namb un "parlem-ne"
Homs, aquest migdia a la roda de premsa de Govern. Foto: Patri Mateos
"Fa mesos que en parlem". Amb aquesta frase entonada a ritme d'advertència, el portaveu del Govern, Francesc Homs, ha volgut deixar clar aquest migdia que l'executiu català dóna a la reunió amb el president espanyol, Mariano Rajoy, un caràcter "decisiu i decisori", perquè l'Estat ja coneix perfectament què és el pacte fiscal. Una manera de dir que "no acceptarem un parlem-ne"
"Qui vulgui es pot fer el sorprès, però com que fa mesos que en parlem d'aquestes qüestions, no hi ha res que els pugui venir de nou. I quan tu les coses ja les has madurat, el que esperes són decisions", ha argumentat Homs en roda de premsa després del Consell Executiu, que ha recordat que si fos la primera vegada que es planteja aquesta qüestió, "les coses poden tenir un determinat recorregut després", però no és el cas pel que fa al pacte fiscal
Mas-Colell: “Qui remena la cassola, es queda el millor tall”
El conseller d’Economia diu que el rescat català potser no seria necessari amb la hisenda pròpia
Expressió clara i contundent del conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, aquesta tarda al Parlament de Catalunya respecte el pacte fiscal: “Qui remena la cassola es queda el millor tall”. I és que, segons el titular d’Economia del govern català, si Catalunya tingués hisenda pròpia potser no seria necessari el rescat.
El conseller ha comparegut en comissió a la cambra catalana precisament per parlar sobre la sol•licitud de 5.023 milions d'euros al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA)."Un mecanisme de provisió de liquiditat que necessita Catalunya, les altres comunitats, i ho necessita Espanya", segons ha dit Mas-Colell.
A més, el conseller ha advertit que la Generalitat no acceptarà cap tipus d'interès diferents als que Europa imposi a l'Estat pel seu rescat. "Acceptarem les condicions que Europa pot imposar a Espanya per disposar de liquiditat, però no estaria justificat que ens carreguin un tipus i interès superior ni condicions polítiques", ha declarat.
I ha considerat "exasperant" que el FLA no estigui operatiu aquest mes, ja que falten per decidir condicions com el tipus d'interès o els terminis i ha lamentat que s'haurà de recórrer a un crèdit pont.
La Lliga Regionalista i Convergència per les Illes confluiran en un sol partit
Jaume Font i Josep Melià expliquen avui els detalls de la nova formació
La Lliga Regionalista de les Illes Balears i Convergència per les Illes han arribat a un acord i confluiran en un sol partit que constituirà 'un únic espai de centre autonomista' a les Illes, segons que han anunciat avui. Els detalls de la nova formació, els explicaran avui a la premsa els dirigents de les dues formacions: Jaume Font i Josep Melià.
L'acord és fruit del procés que va començar després de les eleccions al parlament el maig passat. Aleshores les executives de la Lliga i de CxI van acordar d'obrir un termini de reflexió conjunta per explorar una possible confluència. 'Les converses mantingudes han fructificat en un acord satisfactori per a ambdues parts, i permet establir unes bases sòlides per a la creació d'una única formació política, amb una única estructura i un sol missatge polític clar i transparent', diuen.
La Lliga i CxI aspiren a mobilitzar 'un ampli segment de la societat illenca moderada', allunyada d'extremismes' i compromesa amb un projecte d'autogovern que 'permeti garantir els nivells d'autonomia, benestar, progrés econòmic i cohesió social'.
Mas: 'Barrera tenia raó sobre l'evolució i el futur de Catalunya'
Va lliurar ahir la Medalla d'Or de la Generalitat a Barrera a títol pòstum per 'la seva llarga i meritòria trajectòria com a polític i com a científic i pel seu compromís amb Catalunya'
El president de la Generalitat, Artur Mas, va fer ahir el discurs de cloenda de l'acte de lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat a l'ex-president del Parlament Heribert Barrera a títol pòstum. En va destacar que 'era d'aquelles persones que no s'acomoden a les majories del moment i que acostumen a nedar contracorrent. I ara sobreviuen les seves idees i els seus ideals.'
Mas va explicar que 'acabem de viure uns moments emotius, pel record del president Barrera i pel moment que viu Catalunya'. També va dir que Barrera 'era un home de caràcter, de molt caràcter. Una persona en alguns moments incòmode, com totes les persones de caràcter fort. No era d'un tracte esquerp, sinó generós i afable. Un caràcter que naixia de la força de les conviccions, de les idees, i dels ideals.'
'Quines lliçons n'hem après?', va preguntar Mas, i va afegir: 'Jo en vull destacar tres: la integritat personal -política i honestedat poden anar juntes-, ell era d'una integritat a prova de bomba; les idees clares i constants, les persones que hi veuen clar abans que hi vegin clar la resta; i la fidelitat insubornable a Catalunya, integral.' I Mas ha afegit també que 'tot això combinat amb un alt nivell intel·lectual i la capacitat de projectar tot això al món'.
Mas en va voler destacar també 'la lucidesa, vista amb el pas del temps, que és quan té valor'. 'Veient com va l'evolució del nostre país, es pot dir que amb aquesta lucidesa el president Barrera tenia raó. Podem dir sense marge d'error que la lucidesa de Barrera sobre el futur del nostre país és innegable. Ell ja va dir que la constitució espanyola no era respectuosa amb les necessitats del poble català.'
Mas va dir que 'el millor homenatge que li podíem fer a Barrera va ser la manifestació de l'Onze, que enllaça amb la del 10-J on ell sí que hi va ser, a primera línia i aguantant com el que més.' Mas va afirmar que 'cada cop més gent a Catalunya veu que necessitem la sobirania pròpia i plena. Ens cal estar en peu d'igualtat, perquè és l'única manera d'establir bones relacions. El president Barrera hi veia clar. I va inspirar moltes persones de Catalunya que ara hi veuen clar com ho feia ell.'
Finalment, va citar unes paraules d'Enric Prat de la Riba en les quals reivindicava que 'tots volem per Catalunya un cos d'estat'. Mas va dir que 'allò que Prat de la Riba intuïa i deixava per escrit, que la generació del president Barrera va mantenir, avui podem dir que aquest testimoni passa de generació en generació i que té continuïtat'.
Un acte emotiu
En l’acte, hi va intervenir l’ex-president del parlament, Joan Rigol, que va fer una glossa de Barrera. A continuació, el secretari de govern, Germà Gordó, va llegir el decret de concessió de la Medalla d'Or, i el president de la Generalitat va lliurar la distinció a la vídua d’Heribert Barrera abans de cloure l’acte amb el parlament. Finalment, la Coral de Sant Adrià va interpretar 'Els Segadors'.
El consell executiu va atorgar a Barrera aquesta distinció en reconeixement de 'la seva llarga i meritòria trajectòria com a polític i com a científic i pel seu compromís amb Catalunya'. Mas lliurarà la distinció a la vídua d'Heribert Barrera, Misericòrdia Pellicer, que pronunciarà unes paraules.
La Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga el govern a individus i entitats que han prestat serveis destacats, eminents o extraordinaris, a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.
http://www.vilaweb.cat/
CiU, ERC i ICV demanen a Europa un full de ruta per a un eventual procés d'independència
També defensen la importància de "donar seguretat jurídica a les inversions internacionals i europees"
ACN Brussel·les
Els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) i Oriol Junqueras (ERC), en una roda de premsa al Parlament de Catalunya.
CiU, ERC i ICV demanen a la Comissió Europea que estableixi "un full de ruta democràtic i transparent per a un eventual procés d'independència de Catalunya". Els eurodiputats Ramon Tremosa, Ana Miranda (en representació del republicà Oriol Junqueras) i Raül Romeva han presentat plegats aquest dimarts una pregunta parlamentària en què reclamen a José Manuel Durao Barroso que, en cas de secessió, "es garanteixin els drets democràtics i polítics dels catalans, que són europeus, i dels ciutadans europeus amb nacionalitat no espanyola que resideixen a Catalunya". Convergència, Esquerra i Iniciativa també defensen la importància de "donar seguretat jurídica a les inversions internacionals i europees"."És evident que, al cor de la UE, s'ha posat en marxa un procés democràtic, inclusiu i europeista que gira cap a posicionaments independentistes i que compta amb un suport massiu de la població", proclamen els tres eurodiputats. Tremosa, Junqueras i Romeva informen la CE que "entre un milió i mig i dos milions de ciutadans es van manifestar l'11 de setembre passat a Barcelona a favor de la independència de Catalunya". I pronostiquen que "hi ha la possibilitat que es convoqui, en un futur, un referèndum d'autodeterminació".
CiU, ERC i ICV pregunten a la CE si "un referèndum democràtic d'autodeterminació en una regió europea és conforme als principis democràtics del Tractat de la UE" (i citen, en concret, els articles 2 i 10). Tremosa, Junqueras i Romeva recorden que "el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre la declaració d'independència unilateral de Kosovo estableix que el principi democràtic està per davant del d'integritat territorial" i demanen a la CE si "pel bon funcionament de la UE, li pertocaria establir un full de ruta democràtic i transparent per a un eventual procés d'independència de Catalunya".
En la pregunta parlamentària, Convergència, Esquerra i Iniciativa demanen que es doni "seguretat jurídica també a les inversions internacionals i europees a Catalunya, especialment pel fet que aquest territori europeu integra el mercat comú i la zona euro" i més encara "tenint en compte la greu crisi econòmica que pateix la UE".
CDC, ERC i ICV demanen a Barroso que fixi un full de ruta per la secessió
Necessari per donar "seguretat jurídica a les inversions internacionals i europees", raonen Tremosa, Romeva i el BNG, en nom de Junqueras. Salvador Sedó (UDC) se'n desmarca
El president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durao Barroso, en una intervenció al Parlament Europeu. Foto: Comissió Europea.
Si es compleixen les amenaces formulades aquests dies per l'espanyolisme més intransigent, si Catalunya s'independitza quedarà immediatament fora de la Unió Europea (UE). Aquest supòsit, que podria ser un contratemps per al futur Estat català, també suposaria un greuge per a les empreses europees establertes actualment a Catalunya. Per evitar-ho, CDC, ERC i ICV han demanat avui a la Comissió Europea (CE) que estableixi "un full de ruta democràtic i transparent per a un eventual procés d'independència de Catalunya", amb l'argument que cal "donar seguretat jurídica a les inversions internacionals i europees".
"La Comissió creu que s'ha de donar seguretat jurídica a les inversions internacionals i europees a Catalunya, especialment pel fet que aquest territori europeu integra el mercat comú i la zona euro, i tenint en compte la greu crisi econòmica que afecta la UE?", pregunten els eurodiputats Ramon Tremosa (CDC), Raül Romeva (ICV) i la gallega Ana Miranda (BNG), en representació del republicà Oriol Junqueras, a qui se li va acabar el mandat a principi d'any.
Tots tres han presentat aquest dimarts una pregunta parlamentària en què reclamen al president de la CE, José Manuel Durao Barroso, que, en cas de secessió, "es garanteixin els drets democràtics i polítics dels catalans, que són europeus, i dels ciutadans europeus amb nacionalitat no espanyola que resideixen a Catalunya".
"És evident que, al cor de la UE, s'ha posat en marxa un procés democràtic, inclusiu i europeista que gira cap a posicionaments independentistes i que compta amb un suport massiu de la població", proclamen els tres eurodiputats. Tremosa, Junqueras i Romeva informen la CE que "entre un milió i mig i dos milions de ciutadans es van manifestar l'11 de Setembre passat a Barcelona a favor de la independència de Catalunya". I pronostiquen que "hi ha la possibilitat que es convoqui, en un futur, un referèndum d'autodeterminació".
CiU, ERC i ICV pregunten a la CE si "un referèndum democràtic d'autodeterminació en una regió europea és conforme als principis democràtics del Tractat de la UE", citant els articles 2 i 10. Tremosa, Junqueras i Romeva recorden que "el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre la declaració d'independència unilateral de Kosovo estableix que el principi democràtic està per davant del d'integritat territorial" i demanen a la CE si "pel bon funcionament de la UE, li pertocaria establir un full de ruta democràtic i transparent per a un eventual procés d'independència de Catalunya".
En la pregunta parlamentària, Convergència, Esquerra i Iniciativa demanen que es doni "seguretat jurídica també a les inversions internacionals i europees a Catalunya, especialment pel fet que aquest territori europeu integra el mercat comú i la zona euro" i més encara "tenint en compte la greu crisi econòmica que pateix la UE".
L'eurodiputat d'UDC, Salvador Sedó, ha optat per no sumar-se a la pregunta.
Els eurodiputats catalans Junqueras,Tremosa i Romeva instigadors de les esmenes, en una imatge d'arxiu. Foto:
CiU, ERC i ICV demanen a la UE un full de ruta cap a la independència
Demanen que es garanteixin els drets dels catalans i es doni seguretat a les inversions europees a Catalunya
CiU, ERC i ICV han presentat conjuntament avui a la Comissió Europea una pregunta en què li demanen que presenti un full de ruta clar per a un eventual procés d'independència a Catalunya. Els eurodiputats signants consideren que la Comissió ha de garantir els drets dels ciutadans de Catalunya, ciutadans de la UE, i que ha de vetllar pel principi democràtic de la Unió i també ha de proporcionar seguretat jurídica a les inversions europees a Catalunya.
El text presentat diu així:
'Entre 1,5 i 2 milions de ciutadans es van manifestar l'Onze de Setembre passat a Barcelona a favor de la independència de Catalunya. És evident que, al cor de la Unió Europea, hi ha en marxa un procés democràtic, inclusiu i europeista que vira cap a posicions independentistes, i que compta amb un suport massiu de la població. Així, en el context polític català actual hi ha la possibilitat que es convoqui, en un futur, un referèndum d'autodeterminació.
Creu la Comissió Europea que un referèndum democràtic d'autodeterminació en una regió europea s'adiu als principis democràtics del Tractat de la UE, especialment, els articles 2 i 10?
Ja que el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre la declaració unilateral de Kosovo estableix que el principi democràtic està per sobre del d'integritat territorial i, per tant, del dret estatal, creu la Comissió que, per al bon funcionament de la Unió li correspon establir un full de ruta democràtic i transparent, per a un eventual procés d'independència de Catalunya?
Creu la Comissió que un procés clar i democràtic és indispensable per garantir els drets democràtics i polítics dels catalans -ciutadans europeus-, a més dels drets adquirits dels ciutadans europeus amb nacionalitat no espanyola que resideixen a Catalunya? No pensa la Comissió que cal donar seguretat jurídica també a les inversions internacionals i europees a Catalunya, especialment pel fet que aquest territori europeu integra el mercat comú i la zona euro, i tenint en compte la greu crisi econòmica que afecta la UE?'
Els eurodiputats que ho signen són Ramon Tremosa (CiU), Ana Miranda (BNG i en representació d'ERC) i Raül Romeva (ICV).
| La UE i Alemanya acceptarien una Catalunya independent? Ramon Tremosa Vista la gran manifestació de Barcelona de l’onze de setembre amb una demanda prou explícita d’independència, es multipliquen les preguntes sobre si la Unió Europea acceptaria una Catalunya independent. Si aquest procés complís uns requisits democràtics bàsics (àmplia, cívica, festiva i pacífica majoria expressada per mitjà d’una majoria al Parlament de Catalunya i un referèndum posterior), a la llarga Catalunya seria reconeguda per la majoria dels estats de la UE, malgrat totes les pressions espanyoles que poguessin haver-hi en contra. Si la UE ha reconegut Kosovo recentment, encara més ha de reconèixer Catalunya. Així, des del dia de la gran manifestació a Barcelona la pregunta que em fan molts diputats i algun alt càrrec de la Comissió Europea no és "què feu?" sinó "quan ho fareu?". I és que sento a dir sovint,arran de la crisi, que l'Europa que funciona no és la dels grans estats-nació ineficients i centralistes del sud d'Europa, sinó l'Europa dels petits estats eficients del centre i del nord del continent, inclosa Alemanya, país que rutlla "perquè funciona com 17 Dinamarques independents: 17 agències tributàries úniques i 17 estats sobirans en la gestió dels seus aeroports, ports i trens. És a dir, l'Europa realment federal i descentralitzada rutlla, mentre que la centralista no. 1.- Catalunya és vista a la UE com el país mediterrani més nórdic: país industrial, exportador i creatiu, amb gran vocació i ambició de capitalitat europea i de porta d'entrada i sortida del comerç intercontinental. Catalunya és vista com a model per als països PIIGS i al capdavall, Europa i Alemanya volen països que funcionin, on els seus governs paguin les factures a 30 dies, els mercats laborals siguin eficients, la justícia rápida, la seguretat jurídica de les inversions internacionals efectivament protegida, no hi hagi dèficits de tarifa energétics brutals, on les infraestructures guanyin diners perquè es fan allà on fan crèixer l'economia i no que en perdin a cabassos perquè van d'on no hi ha res a on no hi ha ningú... és a dir tot el que avui l'Espanya actual no ofereix. "Una altra vegada Espanya ha tornat a fracassar", sento a dir sovint a la UE. Si una Catalunya independent garantís tot el contrari del que avui Espanya ofereix les portes europees se'ns obririen. 2.- Les multinacionals i la independència: Subscric el que ha escrit fa poc el gran economista català Miquel Puig al diari Ara les dues darreres setmanes, "no tinc cap dubte que el debat sobre la independència de Catalunya és molt més sentimental que racional". Les 4000 multinacionals que hi ha avui a Catalunya saben molt bé que si aquest fos un país normal (corredor mediterrani, gestió local eficient de ports, aeroports i trens, pagament puntual de factures, mercat laboral i energètic eficients, estabilitat jurídica de les inversions...) podrien multiplicar els seus tràfics i beneficis. Aquestes 4000 multinacionals, el dia després de que el Parlament català votés a favor de l'Estat propi, seguirien enviant els seus camions, vaixells i trens amunt i avall com si res. "No hi ha res racional a discutir sobre aquest punt" conclou Miquel Puig i jo comparteixo la seva opinió. 3.- Vist des de Brussel·les cal dir que són molt poc consistents les amenaces d’expulsió de l’euro i de la UE si Catalunya proclamés unilateralment la seva independència, amenaces recurrents que es fan des de Madrid. Si hi ha algun país que corre perill de que el facin fora de l’euro és aquesta Espanya centralista, jacobina i ineficient, incapaç de canviar el seu xip aïllacionista secular i d’adaptar-se a un món obert i globalitzat com és el del segle XXI. Les 4000 multinacionals a Catalunya per interès propi no deixarien que Catalunya fos expulsada de l’euro i fins i tot podrien afavorir que es produís ràpidament l’ampliació interior que ja està considerada i estudiada a la UE per si Escòcia acaba votant a favor la seva independència. 4.- Encara recordo l'astorament dels directius de Volkswagen a Martorell quan van veure a La Vanguardia a tota pàgina (19.03.2011) els intents (fracassats) de boicot a la visita parlamentària de la Comissió de Transports del corredor mediterrani que vaig organitzar al març de 2011, intents per part del govern del PSOE, que va enviar diplomàtics als despatxos de tots i cadascin dels diputats per a que es "desapuntessin" de la visita. Visita de tres dies que va ser la més nombrosa que mai ha fet una delegació del Parlament Europeu: 17 diputats, 15 alts càrrecs de la Comissió europea i 11 assessors parlamentaris de transports. "Quin merder entre Catalunya i Espanya, no?" em preguntaven els diputats. "Ep, que no l'he organitzat pas jo", els contestava jo. 5.- Brian Simpson, eurodiputat laborista anglès que presideix la Comissió de Transports, pocs dies abans de qué la Comissió Europea fes públic el mapa de prioirtats ferroviàries de mercaderies, va declarar rotundament a La Vanguardia que "la UE havia de prioritzar el corredor mediterrani i que el corredor central dels Pirineus hauria de ser un projecte posterior". Aliats de la nostra causa Catalunya en pot trobar a Europa: són aliats de la lògica econòmica i de la raó pràctica i adversaris decidits dels mals i les ineficiències del centralisme jacobí. 6.- El precedent de Kosovo: Al març d’aquest any el Parlament Europeu va votar per àmplia majoria autoritzar la Comissió Europea a obrir negociacions amb Kosovo de cara a la seva incorporació futura a la UE. La pressió diplomàtica espanyola per aconseguir el vot contrari dels eurodiputats va ser intensa i tan PP com PSOE van fer un mateix discurs en el debat del plenari pertinent: “Kosovo és un estat que podria emparar el tràfic d’armes, de drogues, de menors...” i tots els mals que vulgueu imaginar i per això no havia d’entrar a la UE. Els diputats anglesos i alemanys, en canvi, van dir que Kosovo deixaria de ser totes aquestes coses a mesura que s’anés integrant comercialment a la UE i poc a poc anés adquirint els seus hàbits democràtics. Jo vaig intervenir en el plenari en el mateix sentit que els anglesos i alemanys (el vídeo és a la pàgina web del PE i també al meu web). 7.- Kosovo espanta molt Espanya pel precedent que crea a la UE, perquè la seva independència va ser proclamada unilateralment des del seu parlament regional, sense cap negociació amb una Sèrbia que no volia negociar res. De fet, molts diputats alemanys i anglesos van preguntar el president espanyol Zapatero, al gener i al juliol de 2010 (obertura i tancament de la presidència semestral de la UE) quan Espanya reconeixeria Kosovo quan “deixaria de ser membre del club dels països que encara no l’han reconegut”. ZP es va fer, un cop més, l’orni sobre aquest punt tan sensible de qualitat democràctica per a una gran majoria d’europeus. Per cert, gran frase d'Enric Juliana aquest diumenge a La Vanguardia: "El principal perjudicat de la intransigència sèrbia des de 1914 ençà ha estat... Sèrbia". 8.- La votació esmentada al Parlament Europeu al març sobre Kosovo, per cert, es va guanyar àmpliament per 522 vots a favor i només 110 vots en contra, així com també l’esmena que instava els 3 països de la UE-27 que encara no ho han fet a reconèixer ràpidament Kosovo. També va ser aprovada en aquest debat l'esmena que instava els 3 països de la UE-27 que encara no han reconegut Kosovo (Espanya, Grècia i Romania) a fer-ho. 9.- Com va dir un dels governadors anglesos de Menorca al segle XVIII, “els castellans són arrogants, intolerants i el que és pitjor: no tenen ni una sola bona idea” ("Els Nikolaidis", novel.la excel.lent del menorquí Josep Maria Quintana, que us recomano). Com n’és de llastimosament actual aquesta frase al 2012!! Catalunya, en canvi, és vista per moltíssima gent amb qui jo he tractat a la UE com aquell país mediterrani mig nòrdic, industrial, exportador i creatiu, que és un model a seguir per a molts altres països i regions PIGS del sud del continent. Que la por madrilenya no qualli entre nosaltres i que nosaltres decidim entre nosaltres el que més ens convé: Europea encara és avui un lloc on la llibertat i la democràcia són els pilars i els valors fonamentals de l’acció política. Molts parlamentaris europeus ho diuen i sembla fins i tot que s'ho creuen. Amén. |
Daniel Cohn-Bendit: "Una Catalunya independent no sortiria la crisi abans"
El líder del Maig del 68 diu en una entrevista a l'ARA que ningú no somiï, que a Europa no hi cap un nou estat. "Si tinguéssim 50 estats europeus... No es pot funcionar així", afirma l'ara copresident dels Verds al Parlament Europeu
MARC VIDAL
Exrevolucionari i ara eurodiputat, Daniel Cohn-Bendit, de 67 anys, va ser a Barcelona dilluns.
L'home que va mobilitzar la societat francesa el Maig del 68 contra el poder establert, ara eurodiputat dels Verds, no vol nous estats a Europa, tot el contrari, en voldria només un, un nou estat federal. En una entrevista a l'ARA fa, entre altres, aquestes reflexions:
"Només sortirem de la crisi per Europa. Europa no ho farà en un obrir i tancar d'ulls però tot passa per aquí".
"Cal un rigor que no vol dir austeritat. Això de viure de la construcció, de fer aeroports inútils... Cal posar en qüestió el model econòmic".
"D'aquí a 30 anys cap gran estat europeu no estarà representat al G-8. O reforcem Europa i la nostra sobirania ja no és dels estats sinó europea, o seran els mercats els únics que tindran sobirania sobre nosaltres, també sobre Catalunya. Val més no somiar!".
"De debò teniu interès a perdre el Madrid-Barça? Vosaltres mateixos!".
Vídeo: El debat sobre la independència a Aljazeera
Hi van participar el diputat Alfred Bosch i els professors universitaris Clara Ponsanti i Carles Muntaner
Aljazeera va emetre ahir al vespre un debat en directe sobre la independència de Catalunya al programa 'The Stream', sota el títol 'Adéu Espanya?' 'Catalunya serà el pròxim nou estat europeu? Un milió i mig de catalans van sortir als carrers de Barcelona la setmana passada per demanar la independència', comença dient la cadena. Per parlar-ne, va convidar el diputat d'ERC al congrés espanyol Alfred Bosch, la professora d'Economia de la Universitat de Georgetown, Clara Ponsanti, i el professor de la Universitat de Toronto, Carles Muntaner. Des d'avui, el debat ja es pot veure en diferit (vídeo).
La web del programa, a més d'oferir el vídeo, acompanya la informació amb un extens reportatge, en què s'exposen les dades del dèficit fiscal i l'evolució creixent de l'independentisme, segons les dades del Centre d'Estudis d'Opinió. També recull el documental 'Spanish secret conflict', de Sobirania i Progrés, sobre la independència de Catalunya:
Jaume Cabré: "serem independents"
L'escriptor augura que "no trigarem gaire"
L'escriptor Jaume Cabré, en declaracions a El món a RAC1, ha assegurat que "serem independents i no trigarem gaire". "Ara convé unitat. Cal dir als partits que han de ser generosos, que no es pensin que el món són les batalles que tenen dins del Parlament", alerta.
Cabré ha remarcat que "tenim pressa, penseu que ja hem madurat. La societat catalana ja ha madurat”. "Convé un full de ruta nítid en el que tots ens posem d’acord encara que no estiguem d'acord en tots els temes. És una fórmula difícil però em sembla que necessària", ha indicat.
Sobre si haurem d'esperar 10 anys per llegir la seva nova novel·la, ha reconegut que “sí, i tant! Home, és clar! És difícil que sigui menys temps. Pot ser que escrigui alguna cosa que reclami menys temps però si és una novel·la, pot passar molt temps”.
Cervera documenta que al segle XVIII no va ser botiflera
La Paeria troba actes de suport a Carles III en lloc de Felip V
Campanya local per explicar la nova versió històrica
L'historiador Josep Maria Llobet ha localitzat diverses actes de la Paeria de Cervera del 1705 que demostrarien que la capital de la Segarra “dóna obediència al senyor Carles III”, arxiduc d'Àustria i aspirant a la corona espanyola en la Guerra de Successió. I, per tant, que en cap moment es va decantar per la dinastia borbònica i el rei Felip V, com fins ara s'havia explicat.
| La Universitat de Cervera, construïda entre 1718 i 1740, va ser l'única de Catalunya fins a 1835, substituint a les que hi havia al país i que van col·laborar amb l'arxiduc Carles Foto: J. PRATS. |
Les actes han suposat un gran alleujament per l'actual consistori, governat per l'alcalde de CiU, Ramon Royes, que ara prepara una seguit d'actes per donar a conèixer aquesta nova versió de la història local i per treure's de sobre l'etiqueta de “botiflers” que fins ara havien tingut els cerverins.
Royes, a més, considera “imprescindible” un acte institucional amb el president de la Generalitat per restituir aquesta fase històrica de Cervera.
La recerca inclou tres actes en què, a més d'aprovar la lleialtat a l'arxiduc Carles, també s'acorda celebrar les seves victòries, com ara les rendicions de Barcelona i València del 1705, amb repics de campanes i oficis solemnes.
Fins ara sempre s'ha atribuït el fet que Cervera tingués universitat a la recompensa de Felip V a la ciutat per la seva fidelitat. Aquests nous estudis, però, afirmen que dos emissaris enviats a Madrid per demanar fons per reconstruir la ciutat van mentir a la cort de Madrid i van afirmar que havien estat lleials al borbó. Així van obtenir recursos i el decret per crear una universitat en un emplaçament sense guarnició i que va substituir, per castigar, la resta d'universitats catalanes.
Ramon Royes també afirma sentir-se “incòmode” amb el títol de comte de Cervera que té l'actual príncep d'Astúries, i no descarta fer-ho palès en una declaració municipal o acord del ple.
Gest insòlit de Juan Carlos contra la independència de Catalunya
Apel·la als 'valors que van brillar durant la transició' · El govern català respon que no s'hi sent al·ludit: 'Des de fa molt temps a Catalunya es plantegen propostes i solucions que en cap cas són quimeres', diu Francesc Homs
La casa reial espanyola publica una carta de Juan Carlos en què el Borbó fa una crida a la unitat dels espanyols. Quan fa una setmana justa de la històrica manifestació independentista a Barcelona, la casa reial publica de manera insòlita una carta oberta Juan Carlos publica una carta en què afirma que les dificultats només se superaran si els espanyols actuen 'units i remant alhora'. Apel·la 'als valors que van brillar durant la transició democràtica' i afegeix que en les circumstàncies actuals el pitjor seria 'dividir forces i perseguir quimeres'.
Segons que expliquen fonts de la casa reial espanyol a Europa Press, el missatge ha estat una inciativa de Juan Carlos, tot i que aquest ho va consultar amb el president espanyol, que va dir que li semblava bé.
El secretari general de CiU i portaveu de la federació al congrés espanyol, Josep Antoni Duran i Lleida, ha lamentat que Juan Carlos no reconegui la diversitat 'perquè tothom se senti respectat i tractat justament'. Després de llegir la carta, Duran ha escrit a les xarxes socials que, tot i que Juan Carlos parla d'unitat per fer front a la crisi, 'ni el PP va ajudar-hi quan el PSOE governava, ni ara ho fa el PSOE quan governa el PP'.
Alfred Bosch, portaveu d'ERC al congrés espanyol, ha demanat com reaccionarà Juan Carlos quan el poble català decideixi el seu futur. 'Si algú té un problema amb el dret a decidir, amb la democràcia i amb l'autodeterminació, potser és que té un problema amb la llibertat', ha dit en una conferència de premsa, en què també ha apuntat que els republicans catalans defensen una societat sana i viva on ser i estar. 'Volem decidir on ser i on estar'.
Uriel Bertran, secretari general de Solidaritat Catalana, ha valorat que el rei tenia raó perquè el pitjor que podia fer el poble català era 'no mantenir-se unit a favor de la independència'. 'Com ho vam estar a la manifestació de l'Onze de setembre', ha dit, i ha apostat perquè els catalans es mantinguin units de cara a sortir de la crisi, posar fi a l'espoli fiscal i aconseguir la independència política. 'Aquest és el projecte d'unitat que necessita el poble català', i ha demanat al president Mas que no faci cas a crides com la de Juan Carlos.
Us oferim la carta íntegra, traduïda al català:
'No sóc el primer i amb seguretat no seré l'últim entre els espanyols que pensa que en la difícil conjuntura econòmica, política i també social que vivim és imprescindible que interioritzem dues coses fonamentals.
La primera és que només superarem les dificultats actuals si actuem units, caminem junts, unim les nostres veus, remem alhora. Ens trobem en un moment decisiu per al futur d'Europa i d'Espanya i per a assegurar o arruïnar el benestar que tant ens ha costat d'aconseguir. En aquestes circumstàncies, el pitjor que podem fer és dividir forces, encoratjar dissensions, perseguir quimeres, aprofundir ferides. No és una bona època per a escodrinyar les essències ni per debatre si són gossos llebrers o conillers els qui amenacen el nostre model de convivència. És una època, per contra, més adequada per a l'acció decidida i conjunta de la societat, a tots els nivells, en defensa del model democràtic i social que entre tots hem elegit.
La segona és que, des de la unió i la concòrdia, hem de recuperar i reforçar els valors que s'han destacat en les millors etapes de la nostra complexa història i que van brillar en particular en la nostra transició democràtica: la feina, l'esforç, el mèrit, la generositat, el diàleg, l'imperatiu ètic, el sacrifici dels interessos particulars en nom de l'interès general, la renúncia a la veritat en exclusiva.
Aquests són els valors d'una societat sana i viva, la societat que volem ser i on volem ser per superar, entre tots, les dificultats que vivim avui.'
El rei ataca la reivindicació de l'Estat propi i el titlla de ‘quimera’
El monarca acusa la causa catalana “de dividir forces, alimentar dissensions i aprofundir en les ferides”
El rei espanyol, Joan Carles I, s’ha afegit avui al debat sobre la independència de Catalunya posicionant-s'hi diametralment en contra. En una carta publicada al web del palau de La Zarzuela, el monarca ha acusat el secessionisme- sense citar-lo- de ser una actitud contrària als interessos d’Espanya. "Estem en un moment decisiu per al futur d'Europa i d'Espanya i per assegurar o arruïnar el benestar que tant ens ha costat assolir", afirma el cap de l'Estat espanyol.
“En la difícil conjuntura econòmica, política i social que travessem només superarem les dificultats actuant junts, unint les nostres veus i remant alhora”, pontifica. Pel contrari, el cap de l’Estat adverteix que “el pitjor que podem fer és dividir forces, alimentar dissensions i aprofundir en les ferides”. “No són temps per escodrinyar en les essències”, afegeix.
La recepta de Joan Carles I passa per una sèrie de valors que "van brillar en particular durant la nostra transició", com “el treball, l’esforç, el mèrit” i fins i tot “l’imperatiu ètic”, malgrat els escàndols que darrerament han envoltat la casa reial i que poc corresponen amb el que pregona. El monarca afirma que aquests són els valors d'una societat "sana i viva". "La societat que volem ser i on volem estar per superar entre tots les dificultats que avui vivim", conclou.
Aquesta carta arriba just una setmana després de la manifestació de Barcelona, dos dies abans de la trobada Mas-Rajoy i després que dijous passat fos el cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno, l’enviat de la Zarzuela a la conferència del president de la Generalitat, Artur Mas, a la capital espanyola.
Fonts del govern espanyol han indicat que la carta ha estat a iniciativa del monarca, però amb el vistiplau de la Moncloa. Joan Carles I ha informat prèvisament Rajoy...
Només així es pot entendre la missiva del monarca, al qual la constitució priva de tot poder polític que no sigui amb el vist i plau del Govern espanyol
La preocupació d’Espanya per la deriva independentista de Catalunya és creixent, per això avui el cap d’Estat espanyol ha fet una incursió a la política catalana i espanyola inaudita. El PP ha tret el sant cristo gros per rebaixar les demandes del president Mas, coneixedors com són de la bona sintonia de la federació amb la monarquia. Però la carta ha estat feta de forma matussera i deixant de banda la pluralitat de l’Estat, al pur estil FAES, fins a tal punt, que ni el mateix Duran i Lleida monàrquic empedreït l’ha pogut acceptar i s’ha afanyat a dir, via Twitter, que trobava "curiós" i "una llàstima" que el rei cridi a evitar les dissensions i per contra, no reconegui "la diversitat perquè tothom se senti respectat i tractat justament".
Mas dóna la raó a Heribert Barrera i deixa el Borbó amb un pam de nas
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha constatat que l'expresident del Parlament Heribert Barrera tenia raó quan reivindicava l'estat propi i rebutjava la Constitució. "Veient com van els esdeveniments i l'evolució del nostre país, en aquesta lucidesa, el president Barrera tenia raó", ha dit durant l'entrega de la medalla d'or de la Generalitat a títol pòstum a Barrera. Mas ha remarcat que a Catalunya cada cop hi ha més gent que creu que cal una sobirania pròpia "per estar com a mínim en peu d'igualtat", perquè així "les enteses poden ser més fàcils". "Ara que cada cop hi ha més persones que ho veuen en la línia de Barrera, podem dir que certament el president Barrera hi veia clar", ha apuntat. Pot haver-hi una humiliació més gran pel Borbó que sentir al president de la Generalitat donant la raó a un republicà que reclamà l’estat propi?
L’ex president del Parlament Joan Rigol, en la seva intervenció també ha respost al monarca dient “algú vol convertir un milió i mig de catalans en una quimera”.
La reacció del PPC podria confirmar l’autoria de la carta del Borbó
ERC- ICV- i SI han carregat contra el Rei per haver fet la carta extralimitant-se en les seves funcions i deixar veure l'estat "lamentable" de la monarquia. El PSC ha retret al Rei que no hagi "advertit" també als "espanyolistes" que atien el separatisme i "també divideixen", el seu portaveu, Xavier Sabaté, en cap cas però no ha criticat que el monarca hagi sortit a la palestra pública a parlar de política i l’ha justificat assegurant, que "El cap d'Estat té dret a pronunciar-se, se suposa que ho fa per les competències que marca la Constitució”.
El PPC i C's han donat suport al monarca i han recomanat seguir el seu consell
El portaveu del PPC, Santi Rodriguez, satisfet amb la carta, ha assegurat que aquesta "centra les prioritats a abordar el problema de la crisi econòmica" i, alhora, suposa "la defensa d'un model democràtic del qual ens vem dotar durant la transició i que es fonamenta en l'estat de dret". Aquest model, ha afegit Rodríguez, "s'ha vist qüestionat" per la manifestació de la Diada i també "pel posicionament de Mas l'endemà de la manifestació".
El Govern de la Generalitat diu no se sentir-se al•ludit per la carta del Rei en la qual avisa que el pitjor que es pot fer ara és "dividir forces" i "perseguir quimeres"
El rei Joan Carles ha fet una crida a la unitat d'Espanya i ha avisat que, davant d'una situació de crisi econòmica, el pitjor que es pot fer és "dividir forces, esperonar dissensions, perseguir quimeres" o "enfondir ferides". En una carta publicada al web de la Casa Reial, el monarca demana als espanyols que actuïn junts, caminin units, ajuntin les seves veus i remin a la vegada. El rei considera que cal "recuperar i reforçar els valors que han destacat en les millors etapes" de la "complexa" història espanyola i que "van brillar en particular" durant la transició democràtica. En aquest punt, Joan Carles ressalta valors com "el sacrifici dels interessos particulars en benefici de l'interès general". La xarxa vull i respon al monarca: #porquenotecallas.
El comunicat de Juan Carlos no preocupa els polítics catalans
El Borbó apel·la als 'valors que van brillar durant la transició' contra la independència
La casa reial espanyola va publicar ahir una carta de Juan Carlos en què el Borbó feia una crida a la unitat dels espanyols. A una setmana justa de la històrica manifestació independentista de Barcelona, la casa reial publica, cosa insòlita, una carta oberta en què diu que les dificultats només se superaran si els espanyols actuen 'units i remant alhora'. Els polítics catalans hi han reaccionat donant més valor a l'exercici de la democràcia que no a la pressió de la monarquia.
La carta apel·la 'als valors que van brillar durant la transició democràtica' i amonesta que en les circumstàncies actuals no hi ha 'dividir forces i perseguir quimeres'.
Segons que expliquen fonts de la casa reial espanyol a Europa Press, el missatge ha estat una inciativa de Juan Carlos, tot i que aquest ho va consultar amb el president espanyol, que va dir que li semblava bé.
El secretari general de CiU i portaveu de la federació al congrés espanyol, Josep Antoni Duran i Lleida, ha lamentat que Juan Carlos no reconegui la diversitat 'perquè tothom se senti respectat i tractat justament'. Després de llegir la carta, Duran ha escrit a les xarxes socials que, tot i que Juan Carlos parla d'unitat per fer front a la crisi, 'ni el PP va ajudar-hi quan el PSOE governava, ni ara ho fa el PSOE quan governa el PP'.
Alfred Bosch, portaveu d'ERC al congrés espanyol, ha demanat com reaccionarà Juan Carlos quan el poble català decideixi el seu futur. 'Si algú té un problema amb el dret a decidir, amb la democràcia i amb l'autodeterminació, potser és que té un problema amb la llibertat', ha dit en una conferència de premsa, en què també ha apuntat que els republicans catalans defensen una societat sana i viva on ser i estar. 'Volem decidir on ser i on estar'.
La portaveu d'Iniciativa (ICV), Dolors Camats, ha volgut de¡xar clar que 'Mas va a la reunió amb Rajoy amb un mandat parlamentari per obrir un procés de negociació sobre el pacte fiscal i no per iniciativa pròpia'. 'Ara hi va amb una empenta del què d'ençà de la Diada està passant a Catalunya. No és només el president del govern qui hi va a Madrid. És resultat d'un mandat del parlament.' Camats també ha valorat la carta del rei d'Espanya contra la independència: 'Avui és el rei qui s'està situant fora del paper que li toca, que no és un paper polític'.
Uriel Bertran, secretari general de Solidaritat Catalana, ha valorat que el rei tenia raó perquè el pitjor que podia fer el poble català era 'no mantenir-se unit a favor de la independència'. 'Com ho vam estar a la manifestació de l'Onze de setembre', ha dit, i ha apostat perquè els catalans es mantinguin units de cara a sortir de la crisi, posar fi a l'espoli fiscal i aconseguir la independència política. 'Aquest és el projecte d'unitat que necessita el poble català', i ha demanat al president Mas que no faci cas a crides com la de Juan Carlos.
Us oferim la carta íntegra, traduïda al català:
'No sóc el primer i amb seguretat no seré l'últim entre els espanyols que pensa que en la difícil conjuntura econòmica, política i també social que vivim és imprescindible que interioritzem dues coses fonamentals.
La primera és que només superarem les dificultats actuals si actuem units, caminem junts, unim les nostres veus, remem alhora. Ens trobem en un moment decisiu per al futur d'Europa i d'Espanya i per a assegurar o arruïnar el benestar que tant ens ha costat d'aconseguir. En aquestes circumstàncies, el pitjor que podem fer és dividir forces, encoratjar dissensions, perseguir quimeres, aprofundir ferides. No és una bona època per a escodrinyar les essències ni per debatre si són gossos llebrers o conillers els qui amenacen el nostre model de convivència. És una època, per contra, més adequada per a l'acció decidida i conjunta de la societat, a tots els nivells, en defensa del model democràtic i social que entre tots hem elegit.
La segona és que, des de la unió i la concòrdia, hem de recuperar i reforçar els valors que s'han destacat en les millors etapes de la nostra complexa història i que van brillar en particular en la nostra transició democràtica: la feina, l'esforç, el mèrit, la generositat, el diàleg, l'imperatiu ètic, el sacrifici dels interessos particulars en nom de l'interès general, la renúncia a la veritat en exclusiva.
Aquests són els valors d'una societat sana i viva, la societat que volem ser i on volem ser per superar, entre tots, les dificultats que vivim avui.'
La punxa d'en Jap
La Generalitat opta per no sentir-se al·ludida per la carta del monarca
Homs dóna per fet que la reunió de dijous a la Moncloa tindrà un caràcter decisori, apuntant a una nova etapa
El portaveu del govern, Francesc Homs, ha indicat que el govern català no se sent al·ludit per la carta del rei Joan Carles contra l'independentisme, i ha recordat que la Generalitat intenta aportar des de fa temps solucions que no són "quimeres". Homs ha valorat la carta sense tenir-ne coneixement previ, donat que la Casa del Rei ni tan sols l'ha informat de la seva publicació.
La Generalitat intenta no trencar els ponts amb la Corona. Segons Homs, la Casa del Rei va tenir "la delicadesa com a mínim" d'escoltar la conferència que la setmana va fer el president de la Generalitat, Artur Mas, a Madrid després de la Diada, a la qual no va assistir cap representant del govern espanyol ni del PSOE. "M'imagino que la corona tindrà el paper que li correspon, d'acord amb la Constitució i la seva trajectòria", ha afegit.
"Les anàlisis del que va passar l'11 de Setembre i la posició del govern català no es pot fer ignorant que va succeir abans", ha recomanat Homs. El portaveu ha remarcat que a la trobada amb Rajoy, la Generalitat presentarà "propostes de solució" en al·lusió al pacte fiscal. Altra cosa és si l'executiu espanyol l'acceptarà.
Una de les vies que no descarta la Generalitat és construir un Estat propi sota la corona, seguint el model que assaja Escòcia. És també el que tenen el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda.
El govern ha analitzat en la seva reunió d'avui la cimera que dijous el president de la Generalitat, Artur Mas, sota la premisa que la trobada tindrà un caràcter clarament "decisiu i decisori". Tot i aquesta trobada, Homs ha dit que ni tan sols li "passa pel cap" adoptat "represàlies" contra Catalunya per haver plantejat el pacte fiscal. "És l'avantatge també de formar part d'Europa", ha dit.
Homs: Catalunya no persegueix quimeres
El portaveu del Govern, Francesc Homs, assegura que el Govern no se sent al·ludit per la carta que la Casa del Rei ha penjat al seu web, en la carta del monarca no s’esmenta Catalunya. Homs, s'ha vist sorprès per la notícia en la roda de premsa del Consell de Govern, i a preguntes dels periodistes ha assegurat que "evidentment" el govern no se sent al·ludit, perquè fa temps Catalunya planteja "un conjunt de propostes" que en qualsevol cas "no són quimeres".
Homs ha assegurat, en referència a les reaccions que ha suscitat la manifestació de l’Onze de Setembre, i les posteriors declaracions de Mas, que no es situació, ignorant la història dels últims trenta anys", i cal tenir en compte el context i els esdeveniments anteriors.
Homs ha assegurat, en referència a les reaccions que ha suscitat la manifestació de l’Onze de Setembre, i les posteriors declaracions de Mas, que no es situació, ignorant la història dels últims trenta anys", i cal tenir en compte el context i els esdeveniments anteriors.
Sobre la possibilitat que el govern plantegés directament al rei la necessitat d'un Estat propi, el portaveu ha respost: "El que plantegem entenem que ho hem de plantejar en el context polític ordinari", i ha afegit, després d'assegurar que la relació entre totes dues institucions és regular i "fluïda", que la monarquia tindrà el paper que li correspon d'acord amb la Constitució i a la seva trajectòria". Homs, ha recordat que la Generalitat ja va agrair que la Casa del Rei "com a mínim" va escoltar la conferència del president Mas a Madrid, a diferència de les forces polítiques espanyoles, que absents.
Sala-i-Martín recorda al rei la cacera d’elefants
El catedràtic assegura que una quimera "és gastar-se 40.000 euros caçant elefants”, al·ludint a la carta del monarca
El catedràtic de la Universitat de Columbia Xavier Sala i Martín ha replicat avui al rei Joan Carles I recordant-li la polèmica cacera d’elefants a Botswana, en la qual va lesionar-se a la cama: “Quimera: gastar-se 40.000 euros caçant elefants quan el 25% dels teus compatriotes estan a l’atur”.
En una piulada al seu compte personal de Twitter, el catedràtic d’economia ha afegit en aquesta línia que “quimera” també és: “Esperar que ningú se n’adoni!” de la cacera.
D’aquesta manera, Sala-i-Martín responia al rei espanyol, qui ha publicat avui al web del palau de la Zarzuela una carta on ha titllat de “quimera” la reivindicació de l’Estat propi.
El PSC acusa el rei de «separador»
Quico Sallés
Sabaté,aquesta tarda als faristols del Parlament. Foto: QS/ND
El PSC, si bé no està d'acord com a partit amb la ruptura amb Espanya, tampoc no s'ha sentit còmode amb la blocada del rei amb la que el monarca cridava a l'ordre els catalans pel procés encetat després de la manifestació de la Diada. Així ho ha fet saber aquesta tarda el cap de files del PSC al Parlament, Xavier Sabaté, que ha recordat que "si a Catalunya hi ha separatistes a Madrid hi ha separadors" en valorar la missiva reial. Sabaté ha tornat a recordar el "federalisme asimètric" com a tercera via en el procés endegat després de l'11S.
Esquerra: «El rei és en Juan no doy una»
Els republicans ironitzen de la seva figura que titllen de "lamentable"
Fins i tot han tirat de beta de la cultura televisiva dels anys 70 del segle passat per carregar contra de la missiva del rei espanyol cridant a l'ordre als catalans pel procés obert per la manifestació de l'11S. Així ho ha demostrat, la portaveu de la formació Anna Simó, que des dels faristols del Parlament ha criticat amb fermesa la reacció en "format de blog" del monarca.
Simó ha recordat que el "rei ha tornat a disparar a tort i a dret i ha tornat a fallar, sembla en Juan No doy una" -en referència al personatge poca-traça de la sèrie de dibuixos animats "Los autos-locos"-. Pels republicans, la reacció del rei demostra "l'estat de salut lamentable de la monarquia" i ha qualificat la carta com una reacció més de la "caspa espanyola, de la qual només falta la Conferència Episcopal Espanyola".
Per reblar el clau, la portaveu independentista ha trobat un despropòsit que el cap de la corona espanyola utilitzi paraules com "mèrit, treball i esforç".
SI carrega contra un «rei corrupte i desprestigiat»
Quico Sallés
"L'hereu de Felip V, el sant Cristo Gros està nerviós", constaten els independentistes
La carta del rei espanyol cridant a l'ordre al virtual procés de secessió encetat a Catalunya publicada aquest migdia ha provocat una reacció entre irada i irònics a les files de Solidaritat Catalana per la Independència. Així ho ha demostrat el portaveu de la formació, Uriel Bertran, des dels faristols del Parlament. Bertran ha demanat "fer cas al rei perquè crida a la unitat dels catalans per aconseguir l'estat propi".
Ara bé, la crítica no s'ha quedat en una pretesa ironia, ans al contrari, perquè Bertran ha titllat el rei Joan Carles de "corrupte", "assassí d'elefants" i "monarca desprestigiat". "L'hereu de Felip V està nerviós, tots estant nerviosos i fruit de la desesperació hanntret el Sant Cristo Gros", ha sentenciat Bertran.
Laporta apel·la Mas i Junqueras per una coalició electoral
Q.Sallés/Parlament
Joan Laporta, als faristols del Parlament aquesta tarda. Foto: QS/ND
El diputat no adscrit, Joan Laporta, ha demanat aquesta tarda al president de la Generalitat i de CiU, Artur Mas, i al líder d'ERC, Oriol Junqueras, que articulin una gran coalició independentista per a unes virtuals eleccions avançades que tindrien caràcter constituent. Una coalició en la qual, Laporta ha assegurat "no tenir cap aspiració personal".
Així mateix, Laporta considera que "s'ha d'aprofitar el movimnet encetat amb la manifestació de la Diada" i ha demanat que la Diada del 2013 sigui per "celebrar la independència".
El PPC veu «positiva» la blocada del rei
Quico Sallés/Parlament
"El PPC entén la preocupació del rei i que intenti prioritzar la lluita contra la crisi". Amb aquesta frase, el portaveu adjunt del PPC al Parlament, Santi Rodríguez, aquesta tarda ha volgut valorar "positivament" la blocada del rei espanyol amb la qual ha cridat a l'ordre als catalans per l'obertura d'un virtual procés de secessió. "El rei està preocupat perquè veu que l'estat de dret pot quedar en qüestió", ha assegurat Rodríguez.
Rigol ironitza sobre la carta del rei
Quico Sallés
L'ex-president del Parlament i ex-conseller de Cultura, Joan Rigol, ha valorat la carta del rei amb la que reclama la unitat d'Espanya davant el virtual procés de secessió engegat a Catalunya el passat 11 de Setembre. Aquesta tarda, amb el seu estil gairebé benedictí, Rigol ha aprofitat el seu parlament en el lliurament a títol pòstum de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al president Heribert Barrera per critcar la missiva reial. "Algú ara vol convertir un milió i mig de manifestants que van sortir per la Diada en un milió i mig de quimeres, Déu n'hi do", ha sentenciat Rigol recordant les paraules del monarca borbònic. Així mateix ha recordat que Barrera sempre es va vantar de no haver votat la Constitució espanyola de 1978.
Què vol ara Juan Carlos?
Vicent Partal. editorial
Intel·lectualment Juan Carlos de Borbon no és precisament brillant, però va molt equivocat si es pensa que fent servir paraules altisonants aturarà un procés polític.
Que conste d'antuvi: si ningú es pensa que un discurs de Juan Carlos canviarà la realitat d’aquest país és que viu en un món francament estrany. Dit això, quatre consideracions, a tall de resposta a la carta del monarca.
1) Què vol ara? Ell ha callat durant dècades cada vegada que agredien el nostre país o la nostra llengua. No he sentit, per exemple, ni una sola vegada que demanàs concòrdia en el tortuós procés de l’estatut, ni quan els insults eren més grans. No he vist mai que s'interrogàs en veu alta si la sentència del constitucional no era un colp d’estat o simplement si no resultava contraproduent per a la convivència que ara invoca. No ha obert mai la boca per reclamar respecte i consideració en favor dels qui encara som una part dels seus súbdits -tot i que esperem que per ben poc. No he vist mai, fins avui, que invocàs la concòrdia i, sincerament, a hores d’ara em sembla que només vol servir-se'n, simplement, contra nosaltres. I això m’emprenya.
2) No fotem: qui ha atiat les dissensions no som nosaltres, sinó ells. D'una manera permanent i durant dècades i amb una persistència incansable. O és que es pensa que hem oblidat que al 2001, en ple allau del renaixement nacionalista espanyol, Juan Carlos va dir en un discurs oficial que ‘mai ningú no havia estat obligat a parlar en castellà’? Home!, jo, sense anar més lluny! De xiquet a l’escola fins i tot em pegaven. Però deixem de banda les anècdotes personals: que conste que Jordi Pujol, aleshores president de la Generalitat, li va demanar de forma pública que rectificàs, però no ho va fer, ni ho ha fet mai. De fet, ha tingut onze anys sencers per a fer-ho. Amb quina credibilitat, doncs, ara ens demana res?
3) Intel·lectualment Juan Carlos de Borbon no és precisament brillant, però va molt equivocat si es pensa que fent servir paraules altisonants aturarà un procés polític. Si aquest home creu que la paraula ‘quimera’ pot emprar-se com una arma o que pot convèncer ningú, és que encara és més ignorant que no em pensava. La gent catalana ha expressat amb rotunditat que vol assolir un projecte polític. I això no és cap quimera, és un projecte.
4) Ja entenc, de totes maneres, que la manifestació de l’Onze de Setembre el pose nerviós. Ara mateix Juan Carlos és un home desprestigiat, objecte quotidià de la riota popular, una caricatura coronada. Durant dècades la censura i la lloança histèrica n'han forjat una imatge d'ell que s’ha esquerdat com el vidre al contacte amb la realitat i amb la llibertat informativa. Supose que no és fàcil i encara menys si veus que milions dels que estaven els teus subdits opten per marxar. Però, francament, això és el seu problema. No el meu. I encara menys el nostre.
El rei s'enyora
Salvador Cot
El rei d'Espanya enyora els temps de la transició. En aquells anys, Joan Carles I hi va veure virtuts com l'esforç, el mèrit, la generositat i el diàleg, just en el mateix moment en què d'altres patien repressió, soroll de sabres, amenaces de l'ultradreta i, finalment, la imposició d'un règim cuinat i amanit des dels reservats d'uns quants restaurants madrilenys.
Per al rei espanyol aquell era un món feliç en el qual hi convivien en harmonia les cares, igualment metàl·liques, del cabdill d'Espanya i el seu successor, tots dos barrejats entre la xavalla de les butxaques escurades. Eren els temps de Valerio Lazarov i Bárbara Rey, dels Pallassos de la Tele i José María Iñigo en la TVE única de canal i mig. La de toros a la tarda i, com a molt, Mazinger Z. Ep, i que maques les cançons de Camilo Sesto.
Res a veure amb avui, quan els pallassos són els militars retirats i els elefants es vengen a Twitter. Potser per això el rei Borbó veu "galgos i podencos" allà on hi ha un projecte democràtic, inclusiu, engrescador i creatiu que omple els carrers de generositat. Aquesta Diada pertany a tothom i una ciutat ha deixat de ser comtal.
El front del «no» ho té clar: «El partit ja ha començat»
Quico Sallés
"A Ciutadans tenim clar que som la punta de llança intel·lectual i política contra la independència", assegura Jordi Cañas
Membres de les diferents entitats unides contra la immersió a l'escenari del Goya, amb Albert Rivera al capdavant. Foto: Jordi Borràs/ND
El terratrèmol de la massiva manifestació independentista de la Diada està fent córrer terreny i recol·locant les plaques tectòniques de la política catalana. Si per una part, el partit majoritari de Catalunya CiU ha agafat el virtual volant del camí cap a la secessió, amb l'ajuda d'ICV, ERC, SI i Joan Laporta mentre el PSC mira com passa, altres han preparat la contraofensiva. Una estratègia que ja fa temps que preparen i que, en certa manera, capitalitza Ciutadans. "De fet, per a nosaltres el partit ja ha començat", assegurava a Nació Digital aquest dimarts, amb el to llançat i directe que acostumava a fer servir el portaveu hiperactiu de C's, Jordi Cañas.
De fet, va ser el seu líder Albert Rivera qui va posar la primera pedra del front del "no" en un acte al teatre Goya de Barcelona on va fer conjurar a les forces vives de l'espanyolisme i contràries a la immersió ha unir esforços pels temps que s'albiraven. C's ha buscat la col·laboració estreta de l'ariet del PP en polítiques "anti-identitàries" i "lingüístiques" com Maria José Cuevas, diputada popular que fins i tot entén el raonament del Coronel Alamán, que ha saltat a la palestra en demanar la intervenció militar de Catalunya.
A la vista dels esdeveniments dels darrers dies i esperonats per unes expectatives de vot a les enquestes, C's té molt clar el paper que vol interpretar. "Som la punta de llança intel·lectual contra l'independentisme", sentenciava Cañas mentre carregava els neulers contra formacions com el PSC o el PP. De fet, per Ciutadans el PSC "bada" i "encara no té un discurs elaborat". "S'han d'aclarir" recomana Cañas en nom d'una formació que no s'està de recordar els pactes del PP amb CiU aquesta legislatura.
Fugint del "no"
Ara bé, Ciutadans, hàbils en l'ús del llenguatge polític, fugen com de la pesta de l'etiqueta del "no". "No volem caure en aquest parany, nosaltres no som els del 'no', som és del 'sí' a la unió i la convivència, els que volen canviar l'estatus quo són els altres", recorda Cañas perquè "la separació és el camí de la perdició". El partit ja ha començat, doncs, i l'equip del 'No' fa temps que escalfa.
El PPC vol que el CAC investigui el seguiment de l'11S per TV3
El PP vol que el CAC faci un ifnorme sobre el seguiment de la marxa Foto: Adrià Costa
El portaveu adjunt del PPC al Parlament, Santi Rodríguez, ha anunciat aquest dimarts que han demanat "un informe exhaustiu" al Consell de l'Audiovisual de Catalunya sobre el tractament que els mitjans de comunicació públics van fer de la manifestació de la Diada i els programes relacionats amb aquest afer.
Alhora, han registrat un seguit de preguntes escrites al consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre "les despeses extraordinàries" que va suposar el seguiment de la manifestació. Rodríguez considera que es va trencar "el paper de neutralitat i d'equilibri que han de mantenir els mitjans de comunicació públics de la Generalitat de Catalunya". Des del seu punt de vista, la manifestació no es va seguir amb la "rigorositat" que s'ha d'exigir a aquests mitjans de comunicació.
Durant la roda de premsa que ha ofert al faristol del Parlament, Rodríguez s'ha referit a les despeses que va comportar el seguiment de la manifestació de l'Onze de Setembre destacant que "hi ha per entremig fins i tot l'ús d'un helicòpter". També ha subratllat amb actitud de denúncia que hi va haver "programes previs" relacionats amb la manifestació.
ATACS ESPANYOLISTES
Primera reacció de la ràbia espanyolista? Ataquen la seu d'ERC a Sant Just Desvern
Uns desconeguts han atacat la seu d'ERC a Sant Just Desvern, han trencat els vidres del local i han destrossat material del partit republicà. Les agressions contra locals independentistes rebroten amb la tònica d'impunitat de les dues darreres dècades
Aquesta nit uns desconeguts han atacat la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Sant Just Desvern (Baix Llobregat). Els atacants han trencat els vidres del local del partit republicà, que es troba al número 4 del Raval de la Creu d'aquesta ciutat. El resultat de l'agressió ha afectat material i la façana del local.
Les seus del partit republicà han patit un continus d'atacs feixistes en els darrers anys, especialment al País Valencià. La dècada passada també va patir molts atemptats espanyolistes, com l'incendi de la seu d'ERC a Sant Feliu del Llobregat el 22 d'agost de 2000. El 22 de juliol de 2002 la seu de l'Hospitalet del Llobregat també va ser incendiada. A finals d'agost i setembre del 2001, un grup d'ultres va assaltar fins a tres vegades el local d'ERC a Sant Quirze del Vallès, que encara va patir altres atacs posteriorment. En aquestes dates, just el vespre de l'11 de setembre del 2001 un grup d'uns 40 feixistes va destrossar el local "Tio Canya" de les JERC a Barcelona i van agredir algunes persones que es trobaven a l'interior. Aquest atac violent es va portar a terme de forma molt coordinada per un alt nombre d'elements feixistes, que no van ser detinguts malgrat que a pocs metres existien càmeres de seguretat de l'Ajuntament de Barcelona.
Durant els darrers quinze anys un llarg llistat d'ateneus, casals independentistes, centres socials, seus polítiques o mesquites han estat objecte de la violència espanyolista amb explosius, agressions personals, destrosses o incendis.
Aquests atemptats feixistes contra locals o persones també han tingut una motivació homofòbica o moralista catòlica, com és el cas de les pintades a la casa d'una parella lesbiana a Tarragona, que van denunciar l'atac a través de la CUP el 19 de juliol del 2011.
Un atemptat amb aquestes característiques integristes catòliques es va produir l'abril de l'any passat, quan dues persones van interrompre la funció de l'obra "Gang Bang", que es representa aquells dies a la Sala Tallers del TNC. Dos individus "van saltar a l'escenari del TNC interrompent la funció de Gang Bang cridant 'Viva Cristo rey' i amenaçant els actors." Els atacants van llençar bombes pudoroses a l'interior de la sala, un fet tipificat al codi penal.
En aquest sentit, tot i que encara resta per determinar el mòbil ultra de l'acte, el passat 6 de setembre uns desconeguts van destrossar la Sala Pepe Rubianes del Club Capitol de Barcelona, on havia de representar-se la comèdia Cock. El teatre va haver de suspendre les dues sessions setmanals que havien d'iniciar la nova etapa de representacions després de l'èxit de la primera temporada. El contingut d'aquesta adaptació de l'obra Cock ha estat descrit com de "desventures d'un triangle amorós poc convencional", amb un personatge central bisexual, una circumstància que fàcilment ha fet sospitar d'un mòbil integrista catòlic per aquest nou atemptat ultra, fàcilment relacionable amb el que va patir la Sala Tallers del TNC.
En les investigacions d'aquests atemptats feixistes, el cas de l'atemptat del teatre el 2011 i de l'atac al "Tio Canya" el 2001 concretament, no va ser detingut cap implicat, malgrat que van deixar proves evidents a les imatges de les càmeres de vídeo.
Rajoy utilitza el president de La Caixa per pressionar el president Mas per tal que abandoni les aspiracions independentistes
Isidre Fainé està al capdavant de “La Caixa” un veritable imperi econòmic i peça clau per tirar endavant la independència de Catalunya, afrontar les aspiracions catalanes d’un Estat propi tal i com diu el president Mas sense tenir al seu costat La Caixa és una temeritat i quasi un impossible, i en aquests moments l’entitat dirigida per Isidre Fainé està més al servei d’Espanya que no pas al servei del seu país. Fainé s’ha posat al costat de Rajoy i contra el president Mas, l’enfrontament ha començat i Espanya s’ha avançat, o el Govern de Catalunya reacciona i posa sota control català La Caixa, o anem en camí de perdré un patrimoni de tots els catalans, La Caixa, que malgrat tot el que pugui semblar, és una entitat pública.
Espanya obliga “La Caixa” a espanyolitzar-se
El digital voxpópuli titulava d’aquesta manera una noticia on recollia declaracions del president de la Caixa, i explicava que el Govern Espanyol ha començat a posar la ma a La Caixa, mai més ben dit, i amb el vist i plau del seu president Isidre Fainé. El digital argumenta que a fainé no li ha quedat més remei per la deriva independentista de Mas.
El Govern Espanyol ha començat des de fa mesos a prendre decisions en clau espanyola i aprofitant les indefinicions nacionals del mateix Isidre Fainé, tenen molt clar que La Caixa ha d’esser espanyola. Segons el mateix digital, Isidre Fainé diu “jo no soc independentista, soc un conqueridor” i el comparen amb el rei Jaume I que aspira no solament a conquistar Espanya sinó el món. Fainé diu que Mas i Rajoy han de parlar, si cal fins a l’extenuació, i negociar per arribar a un acord de finançament sigui com sigui, així, Fainé reconeix la seva pressió al president Mas per tal que s’oblidi de la creació de l’Estat Propi
Desprès de comprar Banca Cívica, cal seguir l’espanyolització de La Caixa, i cal comprar un banc espanyol. El Banc Popular?
El Govern Espanyol va obligar a La Caixa a comprar Banca Cívica, a part dels costos de personal i d’estructura, l’entitat catalana va passar de tenir més del 70% de Caixa Bank al 61%, i ara l’objectiu és que La Caixa quedi per sota del 50% , amb l’excusa que ho exigeix Europa i d’aquesta manera deixar Catalunya sense el control de la principal entitat financera de l’Estat.
El “Lobby del Puente Aereo” més pressions per tal que Mas s’oblidi de l’estat propi
Ja fa mesos que el directe!cat va denunciar l’actitud d’aquest “lobby empresarial” format per un grapat d’empresaris que viuen del Butlletí Oficial de l’Estat per fer negocis i no dubten nio un instant en dipositar energies per defensar els seus interessos, sovint contra de l’avenç nacional de Catalunya, són els mateixos que van doblegar Mas per tal que acabés acceptant l’estatut retallat pel Govern de Zapatero.
En les hores prèvies a la reunió Mas – Rajoy Espanya utilitza totes les seves forces per forçar al president de la generalitat a que s’oblidi de l’esperit de la manifestació que va dir haver fet seu. El oligarques del país en comunió per imposar un acord en contra el clam del poble català que Mas va assumir, ara sorgeixen els enemics del país dins de Catalunya.
El Govern català no pot estar en silenci mentre el president de La Caixa no és lleial al país
En articles anteriors hem alertat de que La Caixa no és una entitat privada, en aquests moments encara som a temps de salvaguardar un patrimoni dels catalans com és La Caixa i evitar que caigui en mans espanyoles. Ara més que mai, no ens podem permetre perdre un poder econòmic clau per un estat, com el nostre, que es troba en construcció. O Fainé es posa al servei de Catalunya i el seu govern o ell i la seva cúpula han de plegar.
El govern espanyol titlla de "poc reflexionada" la deriva sobiranista d'Artur Mas
La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, demana als dirigents de CiU que "que mirin per on va el món" i subratlla que "fins i tot altres nacionalistes", en al·lusió al PNB, "l'hi han hagut de recordar"
EFE Madrid
La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, demana als dirigents de CiU que "mirin per on va el món" i subratlla que "fins i tot altres nacionalistes", en al·lusió al PNB, "l'hi han hagut de recordar".
En una entrevista aquest matí de dimarts a Telecinco, Sáenz de Santamaría ha assenyalat que "tots els espanyols" han pogut comprovar el canvi de discurs de CiU "de la nit al dia, i en una espiral poc reflexionada".
Ha afegit que als governants se'ls demana "responsabilitat" i que generin "estabilitat", i ha destacat que Espanya té una crisi econòmica molt forta com perquè se li afegeixi "una crisi política de dimensions difícilment fiables immediatament".
En aquest sentit, ha demanat als dirigents de CiU que "vegin per on va el món" i ha assenyalat que "fins i tot altres nacionalistes" - en una clara referència a les declaracions del president del PNB, Íñigo Urkullu, "l'hi han hagut de recordar".
La vicepresidenta espanyola ha insistit que, en un moment de crisi com l'actual, cal "fixar prioritats" i evitar discursos que afegeixen "inestabilitat" perquè això "suposa més atur".
Respecte la proposta de pacte fiscal, Sáenz de Santamaría ha assenyalat que cal abordar una qüestió prèvia respecte el finançament que consisteix en què tothom ha de treballar per augmentar els ingressos per tal que hi hagi més diners per repartir.
"S'està fent un discurs al revés: com que va molt malament, vull canviar el sistema", ha lamentat Sáenz de Santamaría.
Sáenz de Santamaría prepara la cimera: A Catalunya ni aigua
La vicepresidenta espanyola endureix el discurs i rebutja el pacte fiscal a dos dies de la reunió de Mas amb Rajoy
La vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat a preparar el no del president Mariano Rajoy a la proposta de pacte fiscal. A les demandes catalanes, ni aigua, ha estat la conclusió d'una entrevista a Tele5. Sáenz de Santamaría ha endurit el discurs a dos dies que la reunió que el president Artur Mas mantindrà amb Rajoy a la Moncloa, la de més transcendència que s'ha celebrat des de la transició. Tant li ha fet a la vicepresidenta que la patronal i els empresaris catalans insisteixin que el concert és imprescindible.
Amb l'argument que Espanya no està per a una altra cosa que no sigui sortir de la crisi i crear ocupació, la número dos de l'executiu espanyol no només ha apuntat al 'no' a la petició d'Artur Mas, i sinó que ha intentat donar una lliçó d'austeritat. Al seu entendre, Catalunya no pot demanar més diners i gastar en coses "superflues" com les ambaixades a l'estranger. No ha qüestionat en canvi cap de les ambaixades espanyoles, ni tampoc les delegacions de l'Instituto Cervantes.
"Espiral poc reflexionada"
Preguntada pels últims esdeveniments a Catalunya, com la macromanifestació independentista de la Diada, Santamaría ha destacat el canvi que han fet els nacionalistes catalans en poc temps, en al·lusió a CiU: "Crec que tots els espanyols han vist aquest canvi". "És una espiral poc reflexionada, en què cada dia es parla d'una cosa i de l'altra, de l'OTAN o el Rei", ha afegit limitant la reivindicació a un suposat tacticisme polític. Contra això, ha demanat als nacionalistes catalans "que en primer lloc mirin per on va el món, perquè les prioritats són la crisi i l'atur i això només afegeix dificultats ".
Convocada pel 12-O una manifestació contra la independència a Barcelona
La convocatòria, que s'està fent des de les xarxes socials, se celebrarà a les 12 del migdia a la plaça de Catalunya
| La crida des del facebook Foto: FACEBOOK. |
Els contraris a la independència de Catalunya ja han reaccionat davant l'èxit multitudinari de la Diada i han convocat una manifestació contrària a una possible secessió d'Espanya. La convocatòria, que s'està fent des de les xarxes socials, se celebrarà el pròxim 12 d'Octubre, dia de la Hispanitat, a la plaça Catalunya de Barcelona a 12 del matí.
Una de les pàgines del facebook, Catalans que no volen la independència, ja té el suport de més de 600 persones. L'altra, 12 de octubre. Manifestación contra la idependencia i que fa una crida en català, Fes corre la veu! La suma de tots, és possible, ja li han donat suport més de 1.300 persones.
Rosa Díez emplaça Rajoy a suspendre l'autonomia de Catalunya si Mas utilitza els diners del rescat “per finançar la secessió”
La portaveu d'UPyD recorda que l'article 155 de la Carta Magna hi és per “garantir la igualtat i la cohesió de tots els espanyols”
Aposta per reformar la Constitució per escriure “amb tota claredat” quines són les competències exclusives de l'Estat i quines les de les comunitats
ACN
La portaveu d'UPyD, Rosa Díez, ha emplaçat aquest dimarts el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a suspendre l'exercici de l'autonomia de Catalunya en cas que el govern de la Generalitat utilitzi els diners del rescat autonòmic per “finançar la secessió”. En una entrevista a RNE Díez ha afirmat que a la reunió que el president de la Generalitat, Artur Mas, i el del govern espanyol, Mariano Rajoy, mantindran dijous a La Moncloa, Rajoy ha de deixar clar a Mas que hi han “condicions econòmiques i polítiques” i que “si utilitza aquests diners per pervertir l'ordre constitucional el govern d'Espanya ha d'utilitzar l'article 155 de la Constitució que per això està, per garantir la igualtat”.
| La portaveu d'UPyD, Rosa Díez Foto: ARXIU. |
L'article 155 de la Constitució Espanyola habilita el govern espanyol, previ acord del Senat per majoria absoluta, a suspendre l'exercici d'autonomia. Concretament, diu: “Si una Comunitat Autònoma no compleix les obligacions que la Constitució i altres lleis imposin o actua de forma que atempti greument a l'interès general d'Espanya, el govern, previ requeriment al president de la comunitat autònoma i, en cas de no ser atès, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar-la al compliment forçós d'aquestes obligacions per a la protecció del mencionat interès general”. A més, “per a l'execució de les mesures previstes a l'apartat anterior, el govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes”.
Segons la portaveu d'UPyD, la resposta del govern espanyol a Catalunya després de la manifestació independentista i del missatge de Mas a Madrid en favor d'un Estat propi, ha de ser que la Generalitat de Catalunya “ha de respectar l'ordre constitucional i no utilitzar les institucions per promoure la secessió”.
A més, ha carregat contra la petició del pacte fiscal de la Generalitat i ha apuntat que “si defensem per a Europa una fiscalitat comuna, també n'hi ha d'haver una per a Espanya”. Sobre el model territorial ha afirmat que cal reformar la Constitució per “reescriure'l” i “tancar-lo” dient “amb tota claredat” quines són les competències exclusives de l'Estat i quines les de les comunitats autònomes.
Rosa Díez proposa abolir l'autonomia de Catalunya
Suggereix que Rajoy apliqui l'article 155 de la Constitució espanyola
Rosa Díez, celebrant els resultats del 20-N. Foto: UPyD.
"Si una Comunitat Autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposaven, o actuava de forma que atemptés greument contra l'interès general d'Espanya, el Govern, i previ requeriment desatés fet al President de la Comunitat Autònoma, amb l'aprovació per majoria absoluta del Senat podrà adoptar les mesures necessàries per tal d'obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l'interès general esmentat." Aquest és l'article 155 de la Constitució espanyola, que avui la líder d'Unión, Progreso y Democracia (UPyD), Rosa Díez, ha demanat que s'apliqui a Catalunya.
En una entrevista amb RNE, ha assegurat que "el govern d'Espanya ha d'utilitzar l'article 155 de la Constitució", insistint en la tesi que ja va apuntar al juliol, en què es preguntava: "És creïble que arreglin la situació els que l'han provocada? Poden, les comunitats autònomes que s'han endeutat per sobre de les seves possibilitats, que han creat i mantingut estructures institucionals alienes a l'interès general, desfer l'entramat que les ha dut a la fallida?"
Díez sosté que "ha passat el temps" perquè s'apliqui el mecanisme espanyol de rescat autonòmic, sinó que cal "una intervenció completa aplicant l'article 155". És a dir, "les ordres a les autoritats de les comunitats autònomes les ha de donar el govern de l'Estat".
A l'entrevista, Díez també s'ha mostrat contrària al pacte fiscal que reclama el Parlament de Catalunya, així com també al sistema foral basc i navarrès: "Volem que la Unió Europea tingui una fiscalitat comuna i no ho volem a Espanya? Cada comunitat autònoma n'ha de tenir una de diferent?" I ha sentenciat: "Som un partit nacional que defensa el mateix a tot arreu. Això, a Espanya, és una raresa."
http://www.naciodigital.cat/noticia/46859/rosa/diez/ proposa/abolir/autonomia/ catalunya
Savater compara Catalunya amb el milionari francès que no vol pagar impostos
El filòsof destaca el caràcter “victimista” dels catalans
El filòsof i membre d’Unión Progreso y Democracia (UPyD), Fernando Savater, ha comparat avui els catalans amb el milionari Bernard Arnault, que va anunciar el seu desig d’obtenir la nacionalitat belga quan el president francès, François Hollande, va imposar un nou tipus impositiu a les rendes més altes.
“Els independentistes catalans són com Bernard Arnault, quan no els hi donen el pacte fiscal, es tornen belgues”, ha dit el filòsof en declaracions a Catalunya Ràdio. I, és que segons ell: “Els catalans aprofiten la crisi per aixecar-se de la taula abans de començar a perdre”.
Savater ha argumentat que “la protesta de Catalunya és la protesta del ric”. “No nego que hi pugui haver certa injustícia en el sistema fiscal, però em costa imaginar que a Catalunya es visqui pitjor que en altres llocs d’Espanya o d’Europa, només cal passejar pels seus carrers”, ha argumentat.
I, per tant, com a conclusió, ha assegurat que la manifestació de l’Onze de Setembre és simplement fruit del victimisme: “Si dius que ets una víctima del sistema destapes més simpaties, però els arguments independentistes no van molt més lluny”.
Mor l'últim federalista d'Espanya
Santiago Carrillo traspassa als 97 anys
Elorza, Foix, Maragall i Carrillo, en un acte del PSC
L'exsecretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE), Santiago Carrillo, ha mort als 97 anys a Madrid. Des de 1960 al 1982 va dirigir el PCE. Carrillo va ser un dels personatges claus de l'anomenada transició espanyola, després de la mort del dictador Francisco Franco.
Un cop acabada la guerra civil, el dirigent comunista es va exiliar a França, des d'on va intentar fer oposició al règim de Franco. El seu retorn a Espanya es produeix al 1976, i un any després es legalitza el Partit Comunista, després d'arribar a un acord amb Adolfo Suárez per no reclamar la República.
Després d'un seguit de resultats electorals adversos, va deixar el PCE en mans de Gerardo Iglesias al 1982. L'exsecretari general del PCE va ser l'únic intel·lectual espanyol que va donar suport a l'Estatut del 2005 i un defensor del federalisme a Espanya.
Al març de 2010, en una conferència a l'Ateneu Barcelonès, Carrillo va dir que si a Catalunya hi ha "una majoria significativa" per separar-se de l'Estat "que ningú pensi que pot haver una alteració de força per doblegar aquesta voluntat perquè molts espanyols, més enllà de l'Ebre, es negarien en rodó a fer una repressió contra Catalunya, i a més, perquè en el món d'avui en dia, i el cas de Kosovo està allí, si un poble democràticament decideix una cosa és molt difícil que per la força se'l pugui doblegar, se li pugui impedir, assolir aquest objectiu".
Santiago Carrillo: l'últim federalista
L'històric dirigent comunista defensava que "no hi ha futur per a Espanya sense que els catalans, els bascos i els gallecs se sentin còmodes"
ANDREU MAYAYO
Carrillo mostra, l'1 d'octubre del 1996, la perruca que duia quan va ser detingut després d'entrar clandestinament a Espanya el 1976 MANUEL H. DE LEÓN / EFE
Quan algú sentencia amb ganes que ja no queden federalistes més enllà del riu Sénia sempre penso en Santiago Carrillo. El gener del 2011, amb 96 anys acabats de fer, va venir a Barcelona per promocionar el seu darrer llibre, 'La difícil reconciliación de los españoles. De la dictadura a la democracia', i va tornar a reblar el clau amb la seva lucidesa habitual: "No hi ha futur per a Espanya sense que els catalans, els bascos i els gallecs se sentin còmodes". Ras i curt: sense un estat que defensi la seva identitat nacional i el seu autogovern. Encara més, el vell animal polític pronosticava que la castració física i química de l'estat autonòmic plantejada per José María Aznar podia esperonar el sentiment i la voluntat política independentista a Catalunya.
Carrillo va ser un dels pocs polítics espanyols que va criticar públicament la sentència del Tribunal Constitucional respecte a la reforma estatutària catalana. Així mateix, com a màxim dirigent del PCE, es va oposar l'any 1982 a la llei orgànica d'harmonització del procés autonòmic.
Qui són els irresponsables nacionalistes?
Isidor Marí, Sociolingüista
Després de la immensa manifestació indiscutiblement sobiranista del darrer 11 de setembre, comencen a aparèixer algunes reaccions des de sectors propers al govern espanyol. Encara són simplistes, amenaçadores, però relativament formals.
N'arribaran ben aviat de molt més dures i calculadament feridores. Crec que les futures també es podran desacreditar (si no és que ja es desacrediten elles soletes). Però les d'ara parlen de la manca de responsabilitat dels nacionalistes i no sols és fàcil desacreditar-les, sinó que són grotesques i ridícules. Si volen veure nacionalistes irresponsables, que es mirin a un mirall.
Fa un cert temps que sabem que, curiosament, els que s'autodenominen 'no nacionalistes' són alhora els únics que es creuen en el dret de decidir quina ha de ser obligatòriament la nació dels altres (!?). Si no juguem a pervertir el sentit dels mots, d'això se'n diu ultranacionalistes. Els nacionalistes d'aquí només aspiren a decidir democràticament quina és la pròpia nació, en els termes de la recomanació 1735 de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa de 26 de gener de 2006, justament quan els "no nacionalistes tan responsables" recollien firmes contra l'Estatut de Catalunya en bona part perquè s'hi afirmava que som una nació. Curiosa manera de fomentar la convivència intercultural.
"Lliçons de responsabilitat i de sentit d'estat? Més aviat lliçons de cinisme ultranacionalista i antidemocràtic"
La gran responsabilitat dels "no nacionalistes" s'ha manifestat fa temps en tots els fronts: des de la privatització dels serveis públics (ara hi ha ministres que diuen que un servei públic no ha de generar dèficit mai ni enlloc, i es queden tan tranquils), fins a les retallades en despeses socials de primera necessitat, que aboquen centenars de milers de persones a la misèria, mentre dediquen milers de milions d'euros a sanejar els bancs que van finançar la bombolla immobiliària. Per no parlar de l'espoli fiscal... Diuen que és "locaycacer" i es pensen que la gent s'ho creu.
Ah, i per no crispar més la població, són tan responsables els "no nacionalistes" que generen conflictes lingüístics pertot, marginant el català en el món educatiu i en l'accés a la funció pública, i rebutjant la ILP Televisió sense Fronteres, per impedir que la gent pugui escollir quin canal de televisió vol veure.
Lliçons de responsabilitat i de sentit d'estat? Més aviat lliçons de cinisme ultranacionalista i antidemocràtic que si mereixen alguna atenció és com a signe d'una deriva espanyola pels camins de Sèrbia, que a la Unió Europea ja hauria hagut de trobar una mica de sensatesa capaç de refrenar-la.
El nostre full de ruta no és "entrar al trapo" com diuen ells. Nosaltres no ens hi deixarem arrossegar, a la picabaralla estèril: bram d'ase no puja al cel. Sabem que la nació que construïm és i serà culturalment inclusiva, políticament plural i democràtica i socialment igualitària.
Sense el rei ni Carrillo
IGNASI ARAGAY
Em sembla que va ser Josep Fontana qui va dir que a Espanya li han faltat tres R, les de Renaixement, Revolució Francesa i Revolució Industrial. L'Espanya contemporània va néixer i va créixer coixa. La sortida de la dictadura franquista va ser el seu moment més dolç. Finalment, semblava que havíem agafat el tren de la història: democràcia, Europa, modernitat, pluralitat interna, desenvolupament econòmic, una monarquia respectada... Però la il·lusió va durar poc i finalment s'ha desfet com un bolado. Ara ja no hi ha dubte que tot s'aguantava rere un decorat de cartó pedra: la democràcia fa figa corcada per la corrupció i la partitocràcia, l'Europa salvadora ens mira amb recel, la pluralitat interna s'esquerda pel retorn de l'unitarisme secular, la Corona va a la deriva i la crisi és asfixiant. El prestigi d'Espanya al món torna a estar en hores baixes. S'ha acabat el miratge. A fora i a dins.
La sortida precipitada ahir del rei Joan Carles a renyar els súbdits catalans per "perseguir quimeres" no fa sinó accentuar la sensació de feblesa democràtica, de ruptura. La distància mental entre Espanya i Catalunya s'eixampla a una velocitat inusitada. Ja fa temps que Espanya parla amb si mateixa, amb les seves pors i les seves obsessions. També fa temps que Catalunya parla amb si mateixa, amb les seves il·lusions, deslliurada de les hipoteques mentals fruit de l'èxit inicial de la Transició. La greu situació econòmica ha accelerat el divorci. I en aquest context, la mort també ahir de Santiago Carrillo, figura clau de la Transició i un polític que sempre va reclamar un tracte millor per a Catalunya, agafa un plus de simbolisme.
La legislatura s'ha acabat
Marta Lasalas
La inopinada i sorprenent irrupció del rei al debat sobre les reivindicacions independentistes de Catalunya ha posat en evidència fins a quin punt, aquest cop sí, la reclamació catalana està tensant tots els ressorts de l'estat. Això sense entrar en consideracions sobre la matussera forma com el monarca s'ha extralimitat en el seu suposat paper d'àrbitre, avui ja prou atrotinat, i les greus conseqüències que això pot comportar per a la institució que representa.
Per tant, prenent senzillament com a un simple símptoma la seva aparició pròpia d'elefant en una botiga de porcellana –i perdonin la broma fàcil-, el diagnòstic és prou clar: Tot grinyola. El govern espanyol i els dos partits majoritaris apareixen ara mateix esparverats, com si de sobte haguessin descobert què és això de Catalunya; Europa xiula; els lladrucs de la caverna política i mediàtica aviat seran ensordidors; l'empresariat català cada cop nerviós...
Cal que Catalunya reforci la seva posició, que ratifiqui la seva voluntat d’obrir un debat sobre el què vol ser, amb una convocatòria a urnes. A aquestes alçades és ja evident que la legislatura s’ha acabat. Tant se val el que pugui sortir de la reunió de demà a la Moncloa entre els presidents Artur Mas i Mariano Rajoy –de fet, ningú confia que en pugui sortir res de res atès l’encotillament extrem a que està sotmès Rajoy en aquest tema-. La manifestació de l’11 de Setembre va remoure tot l’escenari polític i va situar els partits davant una nova tessitura. Toca, per tant, que cadascú es ressituï, hem de saber de què estem parlant, què proposa cada formació i què està disposada a defensar. I cal, sobre tot, que sapiguem quin suport té cadascú. Hem de conèixer el nou mapa que s’ha dibuixat al Parlament per poder saber cap a on anem.
Si el president Mas no aclareix aquest horitzó després de la seva reunió amb el president espanyol, no tindrà més remei que fer-ho en el marc del debat de política general que se celebrarà la setmana vinent. De moment, els rumors situen cada cop amb major intensitat la pròxima cita electoral per aquest mateix any. Mentre aquest dubte no s’esvaeixi, tota la resta tindrà l’incòmode aire d’interinitat que encarcara qualsevol govern congelat per la imminència d’unes eleccions i més encara quan es tracta d’una cita amb les urnes de tanta transcendència.
L'aparició de l'home llop
Blanca Busquets
Els ha aparegut així, de sobte. Sense avisar. Sense trucar a la porta. Han passat de la pau i la tranquil·litat a no saber com entomar aquest ésser estrany, lleig, pelut, de dents llargues, que ningú no els havia dit que rondava per aquests boscos. I és clar, hem d'entendre que nosaltres, si fóssim ells, també estaríem en estat de xoc.
Quan dic “ells” em refereixo als espanyols, tant als de bona voluntat –als que tenen dos dits de front, als que raonen les coses- com als que sembla que siguin feliços amb l'insult sistemàtic a tot allò que faci olor de català. El president Mas deia a Madrid que des d'Espanya hi havia la sensació d'aquesta Catalunya que sempre es queixa, que sempre demana més. Però, tret d'això –dels “pesats de la regió perifèrica que sempre volen ser més rics que els altres”-, no hi havia res més. Res que fos preocupant.
Només per posar un exemple, per als espanyols no hi va haver 10J. Aquell cap de setmana hi havia una final de seleccions de futbol i, per a alguns mitjans estatals, Barcelona estava plena de banderes espanyoles. I la platja plena de gent i els carrers ben tranquils. No hi va haver un milió de persones manifestant-se, no hi va haver res. No és, és clar, l'únic que no hi ha: com us deia en un altre article de fa temps, tampoc no hi ha hagut mai a l'estat literatura catalana d'alt nivell. Europa i el món saben qui és Mercè Rodoreda, però a Espanya és una desconeguda. I com això, tantes altres coses.
És des d'aquest marc d'ignorància ben treballada des de la política i ben mantinguda pels media del país veí, que hem d'entendre l'ensurt que devia suposar per a l'espanyol mitjà, de cultura mitjana i d'aspiracions mitjanes, el fet de topar-se, de sobte, amb una pancarta molt gran, molt gran, que deia que volem un estat propi. I amb dos milions de persones al darrere. M'imagino aquest espanyol mitjà, mirant la televisió, llegint el diari i obrint una boca de pam.
Espanya s'ha trobat tot d'una amb l'home llop a la porta de casa. Ha sortit dels boscos que ells creien tranquils –tot i que no hi entraven per si de cas... mai no se sap-, i ara el tenen aturat davant de casa. Diu que vol parlar. La reacció dels amos ha estat tancat la porta amb clau. Amb els homes llop no s'hi parla, expliquen als seus sorpresos compatriotes que no acaben de tenir clar si hi estan d'acord o no. No és la primera vegada que ho senten, això, perquè aquests amos tenen per costum no parlar amb ningú que vingui de fora. Es veu que no els fan peça les converses.
Mentrestant, a fora, l'home llop espera... un temps limitat.
Més fort que la "independència"
Salvador Cardús, Professor de sociologia a la UAB i periodista
Trobo que s'ha de ser comprensiu amb tots aquells que, sorpresos per la contundència de la presa de posició del president Mas i de les seves paraules a Madrid, busquen i rebusquen la manera de disminuir i diluir el valor del seu compromís.
Són molts anys, com va reconèixer el president Jordi Pujol, d'haver jugat a la puta i la Ramoneta –junt amb la del peix al cove- com a estratègia de CiU per al progrés nacional.
Per tant, quan alguns han retret al president Artur Mas que no havia utilitzat el terme "independència" ni al comunicat del dia 12 ni a la conferència del 13, com si fos una mostra de feblesa, potser no s'han adonat que el que havia dit era encara més fort perquè, evitant una paraula fàcil de caricaturitzar Espanya i el món, portava el debat allà on feia més mal: al de l'anunci del projecte de creació d'un nou estat d'Europa.
Mai no he tingut cap problema a parlar d'independència i a qualificar-me'n, però és notori que el terme, en l'actual context, posa més l'accent en la ruptura amb allò que és vell que no pas en la construcció d'allò que serà nou. El terme independència adquirirà tot el seu valor positiu quan l'emprem per celebrar l'èxit del procés, quan celebrem definitivament el nostre Dia de la Independència.
"Cal guanyar el combat de la interpretació de les paraules del president per tal que tothom les entengui en el sentit més agosarat possible"
Però cal observar que fins i tot un partit obertament independentista com el SNP escocès, ha recomanat als seus que evitin el terme "independència" i, en tot cas, que parlin sempre d'una "Escòcia independent", precisament per donar-li un sentit més amable i propositiu. Estudis de mercat –ells no tenen assegurada la majoria popular─ els ho han suggerit d'aquesta manera.
I és que ara vénen els temps de la proposta. Del dibuix a traços més fins de l'horitzó a què aspirem. A pensar amb tota la intel·ligència política –és a dir, a recórrer menys al "pit i collons" i més al cervell- quins passos s'han de fer per aconseguir allò que ens proposem, evitant les conseqüències no volgudes que tantes vegades ens han fet recular.
Ja sé que mereixeré que alguns em considerin un intel·lectual de l'apparatchik del poder –s'ha de tenir una cultura molt molt d'esquerres per saber què vol dir─, una de les darreres floretes que m'han dedicat. Però la meva interpretació de les paraules i compromisos d'Artur Mas no es deuen a cap dependència orgànica.
Tenen dues altres raons de pes: una de més noble, i és que confio del tot en la persona del president. I una altra de més malèvola: que cal guanyar el combat de la interpretació de les paraules del president per tal que tothom les entengui en el sentit més agosarat possible i, si cal, que ell mateix se senti lligat al seu significat més arriscat.
Com fer la independència?
La separació d'Espanya requerirà probablement un acte de ruptura a través d'una declaració parlamentària amb ampli suport democràtic
Una de les expressions que reflecteixen la poca simpatia que fins ara han professat les elits polítiques, intel·lectuals i econòmiques catalanes per la secessió, i el seu desconcert davant del massiu clam popular de la Diada, es posa de manifest en la persistent absència de debat al voltant dels procediments que permeten accedir a la condició d'estat. Ni tan sols una setmana després del que podríem qualificar de moment constituent s'insinuen projectes, fulls de ruta, anàlisis d'experiències comparades que contribueixin a reforçar la legitimitat de l'ambició.
Prego al lector que em perdoni la vanitat de reivindicar-me, però vaig ser dels primers autors que van provar de donar resposta al seguit d'incerteses que ara emergeixen sobre la independència de Catalunya des de la perspectiva jurídica, ho vaig fer en el llibre divulgatiu La independència i la realitat (Moll, Ciutat de Mallorca, 2004) i en l'assaig de caràcter més tècnic Nous estats i principi democràtic (Angle/CETC, Barcelona, 2009) unes aportacions que, per cert, han estat menyspreades per l'estament acadèmic i que si haguessin estat llegides i debatudes, fins i tot per part d'alguns professors que ara tenen ínfules d'esdevenir pares de la pàtria, potser s'estalviarien el ridícul i el fracàs professional que suposa haver invertit dècades al conreu de la ciència política o del dret públic i no tenir una opinió sobre el canvi d'estructura constitucional de més envergadura que pot experimentar el seu país.
Com que no pretenc que el lector recorri a aquests antecedents bibliogràfics que he assenyalat, provaré de fer un molt breu resum de les vies que es dibuixen en l'ordenament jurídic i en la legalitat internacional per legitimar la independència de Catalunya i, tot seguit, oferiré la meva opinió de quin ha de ser el procediment d'acord amb la situació particular catalana.
La primera via que, per bé que sembli inassolible almenys s'ha d'esmentar, és la que invoca la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría: la Constitució espanyola de 1978. Catalunya només podria ser independent sota el règim constitucional espanyol amb una reforma d'aquesta norma pel procediment agreujat, cosa que implica àmplies majories al Congrés i al Senat (dos terços de cada cambra), eleccions, nova ratificació del projecte de reforma pel Congrés i el Senat sorgit d'aquests comicis i, finalment, referèndum. En definitiva, Catalunya només seria independent a través d'aquesta via si ho decidissin les institucions i el poble espanyol. Aquesta és la interpretació del Tribunal Constitucional expressada, en relació amb el País Basc, en la sentència d'11 de setembre de 2008 sobre les consultes plantejades pel govern Ibarretxe.
La gairebé impossibilitat de donar cabuda a la voluntat majoritària catalana en aquesta tessitura per part del sistema constitucional aboca els polítics i els ciutadans a tenir present que l'estat català només es podrà forjar sobre la base d'una ruptura constitucional. Així, d'altra banda, és com ho han fet la majoria dels estats que no han seguit les regles constitucionals dels estats dels quals se separen per esdevenir noves entitats sobiranes (començant pels Estats Units d'Amèrica, que al segle XVIII van trencar tots els vincles amb el protoestat constitucional més avançat de l'època: el Regne de la Gran Bretanya).
La clau per legitimar una ruptura constitucional en un context democràtic i en l'actual horitzó del dret internacional públic passa per acompanyar el gest independentista de dues variables determinants: 1) un suport majoritari expressat a través dels representants de la ciutadania o directament mitjançant el vot ciutadà emès en un referèndum, i 2) respecte escrupolós als drets fonamentals de tota la col·lectivitat. La peculiaritat catalana respecte dels referèndums, la convocatòria dels quals és prohibida a les autoritats catalanes en el sistema constitucional actual fa que, amb tota probabilitat, el moment de la ruptura constitucional s'hagi de materialitzar a través d'una declaració parlamentària. Un cop fora de la Constitució espanyola es crearia una nova legalitat dins la qual, si ho demanés la comunitat internacional, es podria organitzar el referèndum de secessió que ratifiqués la decisió parlamentària.
Una solució intermèdia consistiria en el fet que el govern espanyol s'avingués a autoritzar el referèndum de secessió. Però la consecució de la independència catalana, encara que s'haguessin respectat els preceptes constitucionals sobre un referèndum consultiu, continuaria suposant una ruptura constitucional perquè ja hem vist que l'aparició d'una nova entitat sobirana requereix la reforma constitucional per la via agreujada.
En conclusió, malgrat que tot procés d'independència es troba esglaonat en el temps pel que fa a la solució d'aspectes derivats de la successió d'estats (repartiment d'actius i passius, construcció d'elements d'estatalitat, successió en tractats internacionals, i aquí entraria la derivada de la Unió Europea), la conjuntura constitucional present ha de fer percebre a la nostra classe política que la separació d'Espanya requerirà probablement un acte de ruptura a través d'una declaració parlamentària. Una ruptura legitimada per l'ampli suport democràtic i pel caràcter pacífic del gest, però una ruptura al capdavall (no una transició). Qui aspiri a liderar el projecte cal que es mentalitzi que aquest moment, en cas d'oposició frontal d'Espanya i de negativa a autoritzar el referèndum, haurà de ser un dels primers passos en el procés d'independència, i no dels darrers com de vegades s'argumenta. Com més trigui a materialitzar-se la declaració d'independència, més dubtes suscitarà la majoria parlamentària present o la sorgida d'unes eleccions sobre la seva voluntat de caminar cap a la llibertat.
Eleccions al novembre
“Sóc dels que pensen que si ara féssim un referèndum sobre la independència, malauradament el perdríem”
Sóc dels que pensen que si ara féssim un referèndum sobre la independència de Catalunya, probablement el perdríem. Perquè per més que el CEO digui que un 51% dels catalans votarien a favor, no ho acabo de veure clar. Massa just i arriscat. Al meu entendre, més enllà de l'eufòria de l'11 de Setembre i de les estelades als balcons (que fixeu-vos que ningú ha despenjat), ens fan falta uns quants mesos més per poder fer pedagogia i convèncer els indecisos que aquesta és una sortida seriosa, més que raonable, i que no hi hauria cap daltabaix. Dit això, però, i amb els riscos que comporta anar més de pressa del que segurament convindria, ha arribat un punt en què a mi em sembla que el president Mas no pot esperar. El president no pot sortir demà de la trobada amb Rajoy amb cap calendari de negociacions. No s'ho creuria ningú. Ni els mateixos convergents. Mas ha de convocar eleccions, i ho ha de fer com més aviat millor, si pot ser per aquest mateix novembre i no pas a la primavera. Primer, perquè el final de tot plegat ja està escrit i no cal que l'allarguem innecessàriament. A més, el PP no donarà suport a uns nous pressupostos, i si jo fos ERC m'ho pensaria dues vegades abans de fer-me còmplice de més retallades. I segon, i des d'un punt de vista purament tàctic, CiU té ara un PSC absolutament anyocat, que haurà de convocar precipitadament unes primàries; i té un PP, aquí i allà, que no sap ben bé on trepitja i no té prou afilada l'estratègia de la por. Els agafa amb els pixats al ventre. Eleccions, doncs, com més aviat millor. Indiscutiblement, en sortirà un Parlament sobiranista. I
del referèndum, ja en parlarem.
Daniel Cohn-Bendit: "Una Catalunya independent no sortiria la crisi abans"
El líder del Maig del 68 diu en una entrevista a l'ARA que ningú no somiï, que a Europa no hi cap un nou estat. "Si tinguéssim 50 estats europeus... No es pot funcionar així", afirma l'ara copresident dels Verds al Parlament Europeu
MARC VIDAL Barcelona
Exrevolucionari i ara eurodiputat, Daniel Cohn-Bendit, de 67 anys, va ser a Barcelona dilluns PARLAMENT EUROPEU
L'home que va mobilitzar la societat francesa el Maig del 68 contra el poder establert, ara eurodiputat dels Verds, no vol nous estats a Europa, tot el contrari, en voldria només un, un nou estat federal. En una entrevista a l'ARA fa, entre altres, aquestes reflexions:
"Només sortirem de la crisi per Europa. Europa no ho farà en un obrir i tancar d'ulls però tot passa per aquí".
"Cal un rigor que no vol dir austeritat. Això de viure de la construcció, de fer aeroports inútils... Cal posar en qüestió el model econòmic".
"D'aquí a 30 anys cap gran estat europeu no estarà representat al G-8. O reforcem Europa i la nostra sobirania ja no és dels estats sinó europea, o seran els mercats els únics que tindran sobirania sobre nosaltres, també sobre Catalunya. Val més no somiar!".
"De debò teniu interès a perdre el Madrid-Barça? Vosaltres mateixos!".
Llegiu l'entrevista a l'Ara Premium.
CONTRA LA VIOLÈNCIA, LA CONVERSA
"L’única força que és a les nostres mans, l’única que donarà al nostre destí la forma específica de la nostra capacitat, és la conversa"
Encara no he sentit, ni llegit, ni olorat cap argument sòlid, raonat i amb dades que defensi per què Espanya hauria de continuar essent un sol estat. Els arguments espanyolistes de fora de Catalunya se centren en el poder de l’Espanya existent: article 155 de la Constitució, l’aplicació del qual significa la suspensió de l’autonomia; l’article 8 de la Constitució que fa de l’exèrcit el garant de la unitat; i el boicot comercial i internacional que atiaria l’Espanya resultant de la secessió. Aquests arguments van en la direcció d’espantar l’independentisme d’última hora. No marxeu d’Espanya o us farem mal.
Els arguments de l’espanyolisme de dins de Catalunya, en canvi, van dirigits a tota la gent que té lligams sentimentals amb Espanya --i que no llegeix gaire diaris. Al Gran Debate de Telecinco, Alícia Sanchez-Camacho, en prime time, va apujar la veu per poder dir: “els independentistes no em faran fora de Catalunya!” La frase, que és una obvietat que sabia tothom que va anar a la manifestació, és un missatge per als que només miren Telecinco. Si l’independentisme guanya, ens faran fora de Catalunya. És a dir, són uns nazis. És a dir, tingueu por. És a dir, alceu-vos.
Més enllà que aquests dos discursos indiquen que l’independentisme agafa els seus adversaris amb els pixats al ventre --fins i tot el Rei convida a callar, i el PSC es mira al mirall i no sap què hi veu--, sobretot signifiquen que a l’espanyolisme no li fa por la confrontació: la desitja. Creuen que com més crispat i agre sigui el context del debat, millor per als seus interessos. Per què? Perquè la solució al gruix electoral de l’autodeterminació no poden ser els tancs, però sí la violència. Només que saltés una espurna, només una, l’Estat tindria tota la justificació per enviar la policia nacional i assumir un relat d’ordre públic, de defensar la pau social, que és el principal enemic de la democràcia a ulls de qualsevol Occidental.
És important assenyalar que aquest relat ja té context. Quan el passat Maig el Banc Central Europeu va muntar una reunió a Barcelona, el Ministeri de l’Interior, contra la opinió de la Conselleria, va enviar milers de policies nacionals a controlar la ciutat, amb el pretext que els mossos s’havien vist ineficaços davant dels aldarulls dels anti-sistema de Barcelona. Feia només setmanes que la premsa internacional havia tret en portada la imatge d’un encaputxat rebentant un aparador amb una empleada plorant, mirant-s’ho des de dins. O aquella escena en què un home de mitjana edat foragitava uns antisistema amb un pal. Demano disculpes per ser malpensat, però em sembla estrany que en tota la crisi, els únics aldarull remarcables s’hagin produït a Barcelona. És que a Madrid tots els antisistema són quàquers pacifistes? És cert que a Barcelona el desplegament accelerat del mossos en plena bombolla immobiliària va dificultar tant la sel•lecció de personal com, sobretot, la necessària calma amb què s’hauria d’haver pres el relleu de les forces de seguretat espanyoles. Els mossos han fet massa hores extra, i han rebut menys formació de la desitjable. També és cert que durant el mandat de Saura, la infiltració del món antisistema va perdre intensitat per raons polítiques, i que aquesta retirada no va significar més llibertat per al moviments socials d’acció directa sinó que va propiciar que l’espai l’ocupessin els serveis secrets espanyols. Sigui com sigui, però, el cas és que la imatge internacional de Barcelona, fins a la manifestació, és la d’un polvorí. Si el polvorí esclata, ni que sigui una mica, el govern espanyol tindrà tota la cobertura mediàtica i internacional, i probablement el suport de les classes mitjanes i altes catalanes, per posar ordre i arribar a un pacte polític a la baixa.
La resposta a aquest context d’escalada és parlar. El nou consens català és la necessitat de parlar sobre el futur sense obviar res. El nou consens és la conversa iniciada l’Onze de Setembre. Contra la violència, la conversa. Aquest és el gran mèrit de la presidència de Mas: a través del pacte fiscal i gràcies a la crisi, tothom s’ha vist obligat a explicitar la seva posició. Tothom: des del Cercle d’Economia a les CUP. Però només és la punteta. Per això l’ANC, amb les seves assemblees locals, ha tocat tou, i per això mateix és essencial eixamplar la conversa, explicitar totes les idees, dades i contradiccions que hem après durant aquests anys de confusió. Donar la paraula a quanta més gent millor. Interpel•lar tothom en els seus termes. Desenganyar-se, revertir l’autoengany, fer-se raonable per la via d’enraonar. La unitat és això, no pas estar d’acord. La cohesió és això, no pas callar i continuar. Explicitar, explicitar, explicitar; escoltar, escoltar, escoltar.
Si ens parlen de boicot comercial, explicitar que la balança comercial amb Espanya dóna un saldo de 18 mil milions, només 2 mil per sobre del dèficit fiscal, cosa que vol dir que per estar extactament igual que ara caldria un boicot del 85% dels productes que els venem. Explicitar que Catalunya és el primer mercat de Madrid, d’Andalusia i del nord d’Espanya. Explicitar que els principals mercats espanyols de les empreses catalanes són el País Valencià, l’Aragó i Madrid, i no pas el sud.
Si ens parlen de la Constitució i els seus mecanismes d’annul•lació, explicitar que mai una llei ni un exèrcit han conquerit una idea ni han impedit una conversa.
Si atien la por a l’expulsió de no sé qui, explicitar que el programa catalanista és, sobretot, un programa d’acord entre totes les parts, i donar la veu a tothom, que tothom se’n senti protagonista. El pacte de convivència de Catalunya és un pacte que només es veu amenaçat quen hi fiquen el nas els interessos de fora, i o bé aquells que tenen els seus interessos a fora.
Si ens parlen de boicot internacional, explicitar que ja fa quatre anys que venem més a fora que a dins d’Espanya, que la meitat de les nostres exportacions van a la UE, i que en els mercats emergents --Brasil, India, Russia-- amb prou feines hem començat a vendre, però que en el darrer any hi hem crescut de l’ordre del 15%, indicant cap a on miren els nostres empresaris. Per no dir la Xina, que es va consolidant. Però sobretot explicar que la balança exterior és negativa, és a dir, que som un mercat important per als productes dels altres, i que aquest bé és prou preuat per a què Europa s’ho pensi dues vegades. Per no parlar de drets, per no parlar de democràcia, per no parlar de l’alegria i determinació que té un poble, pensi com pensi cadascú, quan decideix discutir què vol per al seu futur. Per no parlar de tots els etcèteres que tu tens al teu cervell i que fan un filera inacabable de paraules per endreçar.
És pura intuïció, però crec que no se’n sortiran, amb la crispació. Avui, la conversa permanent és una de les forces més imponents del planeta. Ho hem vist arreu del món els darrers anys. Però cal fer molta feina. Decidim quedar-nos a Espanya o sortir-ne, decidim tirar pel camí traçat o camp a través, hi ha molta feina per fer i, més enllà de la tasca del govern, més enllà de criticar-ne o no l’estratègia, l’única força que és a les nostres mans, l’única que sembla donar sentit a la carrera dels nostres polítics avui, l’única que donarà al nostre destí la forma específica de la nostra capacitat, la mida exacta de la nostra ambició, és la conversa. La qualitat del nostre futur és directament proporcional a la qualitat de la nostra conversa. Profunda, generosa, serena, insubornable conversa. No hi sobra ningú: porteu-me arguments, raons, sentiments, pors, perspectives, exabruptes. Venim d’un silenci molt antic i molt llarg, però s’ha acabat.
També per això avui començo a escriure aquesta columna. Em parlo a sobre. Prometo ser més breu.
EMPATIA, ANTIPATIA, SIMPATIA
"Una reacció pròpia de la inteligència emocional, pròpia de l’empatia, pròpia del segle XXI seria, precisament, eliminar tot allò que faci por"
Diuen els experts en psicologia i creixement personal que el segle XXI és el segle de l’empatia i el de la inteligència emocional. Saber posar-se un a la pell de l’altre. Ser comprensiu amb les emocions de l’altre. Ser conscient que el “jo” existeix dins d’un “nosaltres”. El treball en equip. Si un membre del meu equip guanya, l’equip guanya, i si l’equip guanya, jo guanyo. No buscar el culpable sinó l’error. Subratllar els punts forts i corregir els febles. Ser sincer. No manipular. Parlar enlloc d’amenaçar. Convèncer amb la seducció i no amb la por.
En això, la política també va quatre passes enrera respecte molts sectors de la societat: nous emprenedors, empreses de tota la vida i organitzacions de tot tipus estan implantant ja aquesta manera de funcionar. De fet, sembla que s’hagi descobert la sopa d’all, però és el que abans es deia “bon rotllo”. Una persona que està contenta rendeix més (i millor) que una que no ho està.
En el taulell d’escacs que tenim muntat es percep poca empatia per la part sobretot espanyola. Es minimitza la veu d’un milió i mig de persones, es fan servir els arguments antics i, el menys inteligent de tots –des del punt de vista emocional: s’intenta posar la por al cos: “Catalunya serà més pobra, fora de l’euro i amb un conflicte civil”, i el més covard de tots: amenaçar amb l’exèrcit.
Una reacció pròpia de la inteligència emocional, pròpia de l’empatia, pròpia del segle XXI seria, precisament, eliminar tot allò que faci por. Potser sona a ciència ficció, però, ningú s’ha imaginat una reacció així: surt Mariano Rajoy i de manera solemne diu a la Moncloa: “Senyors, no vull la independència de Catalunya, vull que formi part d’Espanya, però vull guanyar amb arguments, sense amenaces. És per això que he ordenat iniciar la tramitació per derogar l’article 8 de la Constitució que és el que fins ara habilitava l’Exèrcit com a garant de la unitat territorial de l’Estat. Vull que ho siguin les Corts”.
Com que, efectivament, em costa d’imaginar, no estaria malament que ho fessin els diputats al Congrés de CiU, PSC, PP, ERC i ICV. Que portin aquesta qüestió a la Cambra Baixa. Estic segur que tots donaran suport a que l’última paraula la tinguin les institucions polítiques i no les militars. Una altra cosa seria poc inteligent, poc empàtic, poc sensible. Impropi del segle XXI. Com també ho és que t’amenacin si anuncies que marxes. Ara bé, si se sap guanyar a una amenaça, l’alegria és doble: a la llibertat s’hi afegeix un regust insubstituible de felicitat per haver sabut vèncer la por.
MÉS ENLLAÇOS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada