dimecres, 14 de febrer de 2018

Mobilització 4 mesos empresonament Sánchez i Cuixart






🎗 DIVENDRES, IL·LUMINEM LA LLIBERTAT 🎗

Aquest divendres, preparem-nos per il·luminar la llibertat 💫

 A les 19:00h, tothom a la plaça Sant Jaume de Barcelona, i davant dels ajuntaments a la resta del país. 

Des de Sant Jaume, anirem caminant 👬👫 fins a la la Presó Model 

👉 A les 21h hi farem un acte de protesta pels 4 mesos d'empresonament de  Jordi Sànchez i Jordi Cuixart 🎗

 Acompanya'ns en aquesta caminada popular 👟


Assemblea Nacional Catalana
Òmnium Cultural

Concentració a Sant Joan Despí


dimarts, 13 de febrer de 2018

Per a tu Jordi....



Estimat Jordi
Avui 13 de febrer ha estat un matí gèlid. El sol que mirava de despertar-nos no aconseguia  escalfar-nos l'ànima, per que a mig matí rebíem la trista notícia que, no per esperada, deixava de ser dolorosa.
Tal i com vas arribar al nostre costat has marxat.  De puntetes, sense fer soroll. Com feies tu les coses.
Tenir la oportunitat de conèixe't és una de les coses bones que ens ha portat la nostra lluita. Vas arribar per compartir una feina a Sant Joan i et vas quedar a  compartir-ne  un munt durant tots aquests anys.

Tots i cadascun dels teus companys  de la Territorial avui ens sentim més orfes i fotuts, Jordi, per que sabem que ara si, ja no estarem junts en el dia a dia.
I tot i això et sentim més a prop que mai. Per que  aconseguirem fer realitat les nostres il·lusions compartides amb tu i per a tu.

Des d'on siguis,  seguiràs entre nosaltres. Cada crit demanant llibertat tindrà part de la teva veu, cada cançò cantada tindrà notes que tu entonaràs, cada paraula llegida tindrà la teva dicció, cada mobilització tindrà les teves passes, cada acte tindrà el teu segell, cada emoció tindrà el teu somriure, per que Jordi, SEMPRE ens acompanyaràs.

Hem après moltes coses junts, oferint cadascú el bagatge que portava. El teu ha estat enriquidor. Has estat un home molt lluitador, un home senzill, amb una bonhomia admirable, sempre amb una paraula adequada o amb un silenci compromès.

Demà, tot i que les intencions hi siguin, no serà fàcil mirar l'horitzó sabent que no podrem parlar-te, que no podrem demanar-te consell, que no podrem ....
tantes coses que s'han esquinçat avui, aquest dia gèlid.

Però , per tu, Jordi, respirarem fondo i seguirem endavant. Ens empassarem el nus a l'estómac que tenim avui, ens eixugarem les llàgrimes que ens llisquen avall i pensarem en com ho encararies tu. I llavors tindrem al davant el teu somriure, la teva força, la teva lluita i SEGUIREM AVANÇANT fins aconseguir el somni compartit per tots  nosaltres.
I  serà llavors, quan alçarem les copes en un brindis dolç  del que tu en  formaràs part.

Fins sempre, amic!
Fins sempre company!


dissabte, 10 de febrer de 2018

Declaració d'Igualada

♦️ DIGNITAT, RESPONSABILITAT I RADICALITAT DEMOCRÀTICA ♦️

El Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana, reunit en sessió ordinària a Igualada aquest dissabte 10 de febrer, considera que hem entrat en una fase decisiva del camí que ens ha de portar a la independència efectiva de Catalunya. Ara cal demostrar que uns i altres estem disposats a assumir les responsabilitats i conseqüències penals davant de l'estat demofòbic que tenim obertament en contra.

✅ Demanem sentit de responsabilitat als polítics en el seu lideratge cap a la independència, assumint els riscos que això comporta tot donant-los el suport necessari des de la societat civil perquè aquesta condició es pugui complir.

✅ Respondrem judicialment a l’abús de poder de l’Estat espanyol i farem costat a tothom que emprengui accions en aquest sentit.

✅ Denunciem la inacció, i preparem mobilitzacions per donar suport a accions valentes o per exigir-les. Per això, en cas que no hi hagi acord per a la investidura, cridem a
mobilitzar-nos immediatament per exigir la investidura del president que hem votat i a favor de la República.

✅ Reclamem a les forces polítiques catalanes que s'investeixi de nou el president legítim de Catalunya, Carles Puigdemont, al Parlament de Catalunya i de forma efectiva, sense estar condicionats als desacreditats tribunals espanyols, la llei dels quals no ha de tenir efectes sobre el territori de Catalunya des de la declaració d'independència del 27 d'octubre de 2017.

✅ Així mateix, quan el president Puigdemont torni a Catalunya per entomar el repte de liderar la creació efectiva de la República Catalana, l'Assemblea Nacional Catalana serà al seu costat i defensarà les nostres institucions i Govern fins a les últimes conseqüències.

🅰📈©
Assemblea Nacional Catalana

dilluns, 15 de gener de 2018

Demà tots els que vivim a prop, hem de ser a Barcelona

🎗 *[SOM GENT DE PAU]* 🎗

Demà farà *3 MESOS* que els Jordis són a la *PRESÓ*. Sortim al carrer pacíficament per reclamar la seva llibertat i demostrar que *SOM GENT DE PAU!* ☮️

📆 16 de gener
🕖 20 h
📍 Davant de tots els ajuntaments

A *BCN* hi ha 5 punts de trobada des d'on s'anirà caminant, en columnes de gent, fins al passeig de Sant Joan amb el carrer Casp.

*PUNTS DE TROBADA, a Bcn a les 19 h:*
1️⃣ Gran Via amb el c/ Urgell
2️⃣ Monumental
3️⃣ Fossar de les Moreres
4️⃣ Metro Marina
5️⃣ Plaça de la Vila de Gràcia
Més INFO ➡️ https://goo.gl/4T42fc

PASSA-HO! 📲 #SomGentdePau

- Òmnium Cultural -
Assemblea Nacional Catalana

Hi estaria tothom d'acord? Per no bloquejar les institucions ni un dia més

Hi ha una manera d’investir Puigdemont i no frenar la recuperació de les institucions


Aquesta setmana es formarà la mesa del parlament i arrancarà el període en què el nou president de la cambra demana als partits quin es troba en condicions de formar govern. Si no passa res d’estrany, això menarà al debat d’investidura –en realitat hauríem de dir-ne ‘de ratificació’– del president Puigdemont, a final de mes. Però després del colp d’estat allò que hauria de ser un tràmit parlamentari senzill s’ha convertit, o ho volen convertir, en un camp de mines normatives, amb la voluntat de fer descarrilar precisament el vot de la gent, allò que Catalunya ha votat, sobreposant-se a la disrupció il·legal del seu sistema polític –que és el 155.

Sobre el paper, hi ha tres possibles investidures, cadascuna amb conseqüències polítiques i de tota mena molt diferents. La primera és ratificar la presidència actual, tal com el vot popular va decidir. La segona és, en vista del blocatge que sembla disposat a imposar l’estat, nomenar un altre candidat de la majoria republicana com a president de la Generalitat. La tercera, pel mateix blocatge, i en resposta, tornar a fer eleccions, de manera que es deixaria passar l’oportunitat de recuperar les institucions, car el 155 s’extingeix amb la formació del govern. Però jo crec que hi ha una quarta opció.

Sobre les tres primeres. La investidura de Puigdemont és completament legal. Els arguments que hi oposa el bloc perdedor de les eleccions només tenen un aval, que és que saben que la justícia espanyola molt probablement –tot i que no per força– els farà costat. Les lleis importen massa poc als tribunals espanyols, com hem vist clarament aquests darrers mesos. Però, siga com siga, s’hauran d’explicar i hauran de fer el pas –si s’hi atreveixen– d’anar-hi en contra. L’article 35 de la Llei de la Presidència i del Govern permet explícitament l’ús de mitjans telemàtics i el reglament del parlament no l’impedeix, simplement no en diu res. Sóc dels qui pensen que tant hi farà i que els tribunals menystindran voluntàriament la legalitat, una altra volta. Però que ho facen. Almenys, que es troben obligats a fer-ho i que es veja clar davant el món que són ells qui impedeixen que s’acomplesca allò que ha votat la població.

Presentar com a candidat Carles Puigdemont és complir el que els ciutadans han volgut. Si no pot ser president ell, que siga l’estat que ho impedesca, però no, de cap manera, l’independentisme. Si hi ha la llei a favor, si el reglament no ho impedeix i hi ha prou vots, ningú no entendria que Puigdemont no fos nomenat president. Ni en el supòsit que els lletrats ho desaconsellassen, perquè cal recordar que els lletrats emeten una opinió tècnica que no pot avantposar-se a la voluntat política del parlament i que, a més, pot anar equivocada, com ja es va demostrar amb l’anomenada ‘reforma exprés’. Aquell dia el bloc del 155 va fer tots els escarafalls i més, acusant la majoria poc menys que de fer un colp d’estat, però després el Constitucional espanyol va donar la raó a la majoria independentista. Hi ha un argument, doncs, molt bàsic, en això: fer de l’opinió dels lletrats norma de compliment obligat –sabent que no ho és– equival a destruir l’essència del parlament i a deixar la governació del país en mans d’uns tècnics que poden equivocar-se, com s’ha vist. Si hi ha ningú que creu que una decisió és errònia, a posteriori la poden anul·lar els tribunals. I aquesta és la garantia dels seus drets.

Una volta investit Puigdemont, doncs, que l’estat espanyol o els partits del 155 en duguen la ratificació als tribunals si volen. I si els tribunals diuen que l’elecció és il·legal, és en aquest moment –però no pas abans– que la majoria independentista ha de sospesar què fa. I ací crec que cal una solució imaginativa.

Si el president Puigdemont no és ratificat pel parlament, voluntàriament, el discurs que l’unionisme escamparà dins i fora és que no el volen ni els seus. No diran que la decisió s’ha pres sota l’amenaça de presó. Diran que no el volen ni els seus. I ho faran perquè saben –com recordava Beatriz Talegón en aquesta entrevista d’ahir a VilaWeb– que ara mateix no hi ha res que faça més mal a l’estat que la presidència de Puigdemont des de Brussel·les. D’això, qualsevol independentista n’hauria de ser conscient i no hi hauríem de jugar. Si hi ha cap membre de la mesa que tinga por de les conseqüències dels seus actes, val més que no prenga possessió, ara que encara hi som a temps.

Tanmateix, investir Puigdemont ho hem de fer amb el risc de blocar les institucions i perpetuar el 155? Jo crec que no. Crec que hauríem d’evitar unes noves eleccions i concentrar-nos de seguida a recuperar la Generalitat. I una volta investit Puigdemont pense que hi ha una solució senzilla per a conciliar la defensa d’allò que la gent ha votat i la dignitat del parlament amb la necessitat de recuperar les institucions.

Si una volta ratificat Puigdemont, l’estat impossibilita jurídicament l’exercici de la presidència, aleshores crec que el bloc republicà ha d’actuar amb imaginació i audàcia. I una possibilitat –de segur que n’hi ha més– és nomenar com a president de la Generalitat interí una tercera persona, però només a efectes burocràtics. I actuar considerant Carles Puigdemont com a president a tots els efectes, excepte en la burocràcia.

Això es pot fer més enllà de la paperassa i dels legalismes. Imaginem-nos que, una vegada nomenat, Puigdemont explica quin és el seu govern. I en aquest govern hi ha un conseller de la Presidència, o un conseller del Gabinet, per a dir-ho a la manera britànica, o un conseller d’Estat, per a dir-ho a la manera portuguesa. El conseller de la Presidència, del Gabinet o d’Estat, per definició, és la persona que fa possible la feina diària del president i articula tot el seu suport. Té lògica, doncs, que per a salvar el blocatge legalista aquest conseller assumesca, només burocràticament i en nom del president, el càrrec de la presidència.

Així el parlament el podria votar com a president de la Generalitat, tan bon punt l’estat bloque –si ho fa– la presidència de Carles Puigdemont. I a partir d’ací, amb les institucions ja recuperades, començar a actuar amb imaginació.

Suposem que aquest és el cas. És ben senzill: el conseller de la Presidència actua només com a tal i evita en tot moment la confusió entre presidència i president. De manera que pren possessió en una cerimònia privada i sense convidats, no seu al despatx del president, no concedeix entrevistes ni conferències de premsa, ordena que el seu retrat no es penge en les instal·lacions públiques, com és habitual, no fa inauguracions, etcètera. I evidentment no assisteix a cap reunió en la condició de president, sinó en condició de presidència i deixant sempre clar que transmetrà al president les opinions i les propostes que reba. Burocràticament, serà el president, però políticament no. I això no ho pot evitar ningú perquè no es comet cap il·legalitat. Només hi ha un moment en què es trobarà obligat a exercir de president, que és en les sessions de control del parlament. Però aleshores el mecanisme també és senzill. A cada pregunta rebuda respon que ho consultarà amb el president Puigdemont. Qui ho podria impedir això i basant-se en què?

Legalment, l’estat espanyol no podria fer res per impedir una situació com aquesta i políticament la realitat seria claríssima per a tothom. Una bufetada diària al règim. És clar que això implica un sacrifici personal enorme de la persona que puga assumir aquesta responsabilitat, perquè mai no constaria com a 131è president, malgrat haver-ne assumit oficialment el càrrec. Fora de l’estat espanyol la màxima representació continuaria essent el president Puigdemont i dins el país, en tot cas, el vice-president del govern, que en aquest cas hauria de ser algú d’ERC, hauria d’assumir les tasques de representació de la Generalitat, com a norma.
Vcenç Partal
Font:Vilaweb

diumenge, 14 de gener de 2018

Setmana de mobilitzacions

Reserveu-vos la data del dimarts 16 de gener per que  hi ha convocada una mobilització a Barcelona en defensa de la Llibertat dels Presos Polítics. 
I l'endemà el dimecres 17 de gener hi ha una altra mobilització a les 10h al Parlament .

Aquí teniu les convocatòries:


🎗SOM GENT DE PAU🎗

Dimarts farà tres mesos que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó. Davant d’una anomalia democràtica tan gran, no podem romandre quiets ❌

Preparem-nos 👉 El dia 16, concentracions a les 20h. 
Passeig de Sant Joan cantonada amb carrer Casp. 

5 columnes de gent 👫👬👭 que sortiran de diversos punts de la ciutat confluiran en aquesta cruïlla. Més informació properament 😉

#Llibertat 




📢 RECUPEREM EL PARLAMENT 📢

Dimecres 17, a les 10h, acompanya'ns per donar suport a la majoria republicana al primer ple del Parlament. Ens hi trobem davant ✊


🅰📈©
Assemblea Nacional Catalana