dimarts, 12 de desembre de 2017

Mantinguem la calma i la serenitat, però sent ferms

Destruir la Revolució dels Somriures?



El colp d’estat contra les institucions catalanes que començà el 20 de setembre té diversos objectius. El més obvi és desmantellar la tasca del govern i impedir que la proclamació de la República siga efectiva, de moment. El segon, també molt clar, és aprofitar l’avinentesa per fer coses com el saqueig d’ahir al Museu de Lleida. Però hi ha un tercer objectiu que si triomfàs seria més durador i molt més preocupant encara: volen destruir el tarannà de la Revolució dels Somriures.

Durant els vuit anys d’aquest procés cap a la independència, el creixement dels partidaris de la República ha estat immens i s’ha basat, sobretot, en una capacitat descomunal d’atraure nova gent en favor d’un projecte que és engrescador. Socialment engrescador, políticament engrescador, culturalment engrescador i fins i tot personalment engrescador. La facilitat amb què àmplies capes de la societat catalana han esdevingut independentistes s’explica pels fets que es volen contrarestar, com és evident. Però en bona part també per la dinàmica social extraordinàriament positiva i afirmativa que l’independentisme ha sabut crear. Sempre a favor, sempre constructiu, sempre plural, sempre obert.

El colp d’estat emparat en el 155 és una agressió brutal, única. Les detencions, els empresonaments, l’exili, les amenaces, la violència uniformada i civil, la persecució judicial, la censura, tot s’ha dissenyat per aniquilar l’independentisme. L’estat ha posat tota la maquinària en marxa i amb la màxima intensitat. I tanmateix…

I tanmateix no aconsegueix resultats tangibles. Ni fent servir les eines més potents que té i que fan perillar la seua imatge i la seua credibilitat. Les eleccions són una incògnita, és cert, però, amb totes les dades que anem acumulant, ara ja, res no indica que hi haja d’haver un enfonsament de l’independentisme, un canvi radical de tendència. L’independentisme pot guanyar la majoria en escons o pot quedar-se a la porta d’aconseguir-ho. Però cap dada no fa preveure que els unionistes s’acosten ni tan sols a la possibilitat de capgirar la tendència, de guanyar ells, de poder formar govern. Els blocs es mantenen amb variacions mínimes i, en tot cas, es reparteixen els escons de manera diferent entre els partits que els integren. Poca cosa més. I això, amb tots els esforços que han fet per destruir-nos, ja és, d’entrada, impressionant. La resistència del mur independentista és molt més que remarcable.

A més, perquè enmig de l’atac continu i per tots els fronts imaginables l’independentisme continua demostrant una força i una empenta incomparables amb les que pot arribar a tenir el bloc del 155. Al carrer de la Marina de Barcelona, creant un riu de llum pels presos, o a Brussel·les, fent una manifestació a 1.300 quilòmetres de distància que causa admiració a tot el món, per esmentar només els dos casos més evidents. Objectivament, amb la campanya ja tan avançada i les tendències estabilitzant-se, els independentistes haurien de mantenir una calma i una serenitat plenes. A Mariano Rajoy no li facilitem gens les coses. Ens pot jutjar a tots si vol, ens pot amenaçar a tots si vol, pot mantenir a la presó mig govern i deixar a l’exili l’altra meitat, però la seua fórmula per a resoldre la crisi catalana no fa pas la sensació que funcione gens ni miqueta.

I ací és on em preocupa que, malgrat això, puga fer forat el 155. Perquè veig molta gent massa encrespada, nerviosa i excitada. Més que no s’havia vist fins ara. I detecte un canvi de mentalitat que em preocupa profundament. Veig una tensió i una inestabilitat emocional que no considere justificada i que es fa visible en l’èxit que aconsegueixen les polèmiques sense cap sentit que no paren d’aflorar, l’una darrere l’altra. Qualsevol rumor conspiratiu de WhatsApp, qualsevol teoria absurda que algú fa circular, troba un ressò avui en amplis sectors independentistes que abans no trobava. Per exemple, ja pots explicar mil vegades que és pràcticament impossible el frau electoral, que la gent s’obsessiona i converteix fets anecdòtics en autèntiques categories. I hi fa voltes i més voltes, sense voler escoltar. És com si de sobte haguéssem deixat de creure en les nostres forces i ens pensàssem que cal un miracle, al qual hem d’agafar-nos com un clau roent. Però no: no ens en cal cap, de miracle, a nosaltres. Si de cas són ells que el necessiten.

No vull frivolitzar: entenc que les escenes de violència, sobretot les viscudes el primer d’octubre, crispen. Entenc que la impotència de veure amb quin cinisme actua el govern espanyol pot posar la gent nerviosa. Entenc que el menysteniment constant del bloc del 155 enutge. Entenc que el bombardament mediàtic puga arribar a l’extrem de fer dubtar sobre què som i què representem realment. Però no sé si som conscients que això té un preu alt. Molt alt. I que només l’evitarem si no caiem en la seua trampa.

Si els independentistes quedem atrapats en la dinàmica del malestar i la desconfiança perdrem el somriure, perdrem la capacitat d’acostar més gent encara, de guanyar més espai. I no únicament això: si perdem el somriure ja no ens diferenciarem d’ells i la batalla els serà, per tant, més favorable, perquè jugarem en el seu terreny, allà on ells se senten còmodes. I últimament em trobe massa gent que ja no vol convèncer sinó guanyar siga com siga, que ja no vol fer un país diferent sinó només anar-se’n com siga, que està disposada a deixar de ser crítica per sentir-se segura… I això és un canvi molt gran respecte de la dinàmica dels últims anys. Un empitjorament.

Per això recomane que respireu intensament i calmeu, si us plau, aquest neguit que ens pot arrossegar si ens deixem anar en comptes d’actuar reflexivament. És més perillós canviar el tarannà de la nostra revolució, tornar-nos com ells, que no pas qualsevol cosa que puga passar en aquestes eleccions. No deixeu de vigilar, no deixeu de lluitar, no deixeu d’organitzar-vos, no deixeu de treballar. Però feu-ho somrient i sobretot feu-ho recordant que si hem arribat tan lluny com som avui és perquè ens sabem forts, perquè som molt forts. Que això no us ho arrabasse el 155.

Vicenç Partal
Font: Vilaweb

És el mínim que han de fer...

La Junta Electoral espanyola autoritza Jordi Sànchez i Joaquim Forn a enregistrar vídeos de campanya 
des de la presó

Els dos candidats podran enregistrar també entrevistes amb els mitjans de comunicació


La Junta Electoral espanyola ha acceptat el recurs de Junts per Catalunya(JxCat) i ha autoritzat Jordi Sànchez, número dos de la candidatura per Barcelona, i Joaquim Forn, número set, a gravar vídeos per a la campanya del 21-D i entrevistes des de les presons de Soto del Real i Estremera, respectivament.


JxCat va demanar que Sànchez i Forn sortissin de la presó per a competir amb igualtat de condicions amb la resta de candidats a les eleccions, i en el cas que no fos possible que poguessin gravar vídeos de campanya.

Font: ViIaweb

Carta plena d'enteresa i esperança


La vida des d’Estremera

Els dies van passant en aquesta presó. Portes metàl·liques que s’obren i es tanquen, fred intens, inquilins amb qui convius condemnats per tot tipus de delictes, des d’assassinats a agressions sexuals, des d’estafes bancàries a multitud de casos de tràfic d’estupefaents. El que no hi ha és ni un individu de cap dels partits que tenen centenars d’imputats –o condemnats- per casos de corrupció. Almenys aquí no hi són. Deuen ser en algun altre lloc perquè diuen que la justícia, a l’estat espanyol, és igual per a tots.

Mantinc una bona relació amb molts presos, hi comparteixo hores d’esbarjo, hi xerro i atenc preguntes de tota mena. A la presó, com arreu, hi ha gent de tot. Però sobretot hi ha persones, també aquí. Hi ha gent disposada a ajudar si et cal res, hi ha presos que t’aconsellen, que t’aconsellen fins i tot amb qui has de tenir una bona relació, qui és de fiar i amb qui és millor que no et relacionis. I molt sovint t’aconsellen amb criteri.

La major part del dia, però, vius en un petit espai, el de la cel·la. Són setze hores del dia que ets a la cel·la, tancat a pany i forrellat. Durant un mes el meu company de cel·la va ser el Carles Mundó, el conseller que va tancar la Model, paradoxes de la vida. Ara el meu company és el Quim Forn, una bellíssima persona.

La presó d’Estremera és sobretot rutina. Tot és pautat i tot passa en funció dels horaris de la presó i supervisat pels funcionaris. Escric molt i llegeixo. Faig esport, que és el millor passatemps. Jugo a escacs. I he recuperat l’hàbit d’escriure a mà; faig cartes manuscrites que envio per correu postal. A la presó no existeixen les xarxes socials. No hi ha accés a internet, no existeixen els mòbils. No hi ha comunicació amb l’exterior, excepte les visites i les trucades que et permet fer la presó, amb telèfons convencionals. Són trucades de quatre minuts. Deu trucades a la setmana. Les faig servir totes, per parlar amb la família o amb l’equip d’ERC. A estones, pots veure la tele, TVE. Mai no hi sortim si no és per boca dels del bloc del 155. La desinformació és absoluta, no existeix la nostra veu.

Les visites són un bàlsam. Les dels amics són el cap de setmana. Una per setmana. Són quaranta minuts, separats per un vidre que fa tres dits de gruix. Parlo a través d’un telèfon i els meus ‘convidats’ ho fan a través d’un intèrfon. És com una cabina telefònica. Darrerament les visites fan patir. No sé què passa, però les sol·licituds no arriben a destí, de manera que en lloc de ser quatre, el darrer dia van ser dos els que van poder entrar a la cabina. Els altres no van ser autoritzats. Dijous són les visites de la família, aquestes són també vigilades però sense vidre pel mig.

Una de les activitats a què dedico més temps és a obrir la correspondència. A llegir les cartes que m’arriben. Intento respondre totes les que puc. Però la veritat és que no dono l’abast.

Em sento fort, en les meves conviccions, les que he tingut sempre. D’altra banda, els informes jurídics diuen –avalats per la jurisprudència– que podré prendre l’acta de diputat encara que fos en situació de presó. I que mantinc tots els drets. Si és així, els exerciré, amb tot l’entusiasme, fidel al mandat democràtic sorgit de les urnes el 21 de desembre. No sé quan podré sortir de la presó, cert. Desestimen els recursos. Però no tinc cap dubte que com més suport popular s’expressi a les urnes, més força i arguments tindré –tindrem, també els Jordis i el Quim– per deixar enrere Estremera. La ciutadania, amb els seus vots, posaria en entredit una situació manifestament injusta contra persones que sempre hem lluitat honestament, de cara, que mai no ens hem amagat, de res ni de ningú. I que sempre, sempre, ho farem pacíficament i cívica. També cal ser honest, que la jurisprudència i els informes jurídics em permetin exercir tots els drets no és una garantia, ja hem vist com les gasten. Però els seria difícil de privar-me’n i justificar-ho.

Estic bé, amb ganes de retrobar tothom. Hauria desitjat poder participar en campanya, poder recórrer el país amunt i avall o almenys poder expressar-me de viva veu. No ho han permès. Però aquesta és la situació i és en aquestes condicions que es disputa la cursa electoral, en el meu cas, i malgrat ser el cap de llista, tancat en una presó a l’altiplà de Castella. Diguem que en condicions d’igualtat no competim.

Però insisteixo, un cop més: ho hem de tornar a fer. Els hem de posar a lloc a les urnes, amb més determinació que mai. Conciliant també, teixint aliances, eixamplant la base per ser més forts. I sobretot, us demano pel bé de tots que no defalliu; lluiteu sense descans, persevereu, perquè tard o d’hora ens en sortirem. I somrieu, que no us prenguin el somriure, ni us arrabassin l’esperança. Hi ha llum a l’horitzó, n’hi ha. I és de plenitud. Lluiteu, lluiteu per un poble que plora, no ploreu per un poble que lluita.

Salut i una abraçada a tots!


Oriol Junqueras. 
Cap de llista d’Esquerra Republicana
Presó d’Estremera (Madrid)

Font: VIlaweb

dilluns, 11 de desembre de 2017

Dir les coses pel seu nom, gracias Profesor

LOS ÚLTIMOS COLETAZOS 


No pudiendo valerse del ejército, como siempre ha hecho, el nacionalismo español ha decidido emplear todos sus demás recursos en contra de Cataluña. Todos y en toda su potencia porque intuye que esta última confrontación es decisiva. Si el 21D gana de nuevo el independentismo y lo hace holgadamente, España habrá entrado en la historia como recuerdo.


El gobierno ha forzado la intervención de la UE a su favor según sus corruptas costumbres, sobornando indirectamente a sus mandatarios con premios “Princesa de Asturias, doctorados Honoris Causa en sumisas Universidades y gestos similares. Y aún así, solo ha conseguido titubeantes apoyos y el incondicional del desacreditado Juncker


Ha sacado al Rey en dos ocasiones con gesto torvo y verbo amenazador. No les ha importado profundizar en el desprestigio de la Corona ligándola a un argumento de parte, de imposición y falta de diálogo, gracias al enésimo Borbón que, como todos, es incapaz de distinguir entre reinar y apoyar una dictadura o apoyarse en ella.


Del empleo que ha hecho de la policía y la guardia civil (un cuerpo militar) innecesario decir nada. Tienen Cataluña bajo ocupación de las fuerzas de represión y están dispuestos a emplearlas sin límite, como ya demostraron con la barbarie del 1 de octubre.


Han convertido la justicia y los tribunales en un frente judicial beligerante que se ha plegado a procedimientos de persecución no solamente ideológicos e inquisitoriales sino inmorales. Esa actividad judicial, orientada por un grupo de pedantes de extrema derecha a las órdenes de la vicepresidenta del gobierno, lleva su odio al catalanismo al extremo de querer arruinar a las personas acusadas mediante medidas confiscatorias propias de regímenes tiránicos. Y eso por parte de un gobierno cuyo partido se ha financiado ilegalmente y sus jefes (Rajoy y la tal vicepresidenta) se han beneficiado personalmente de ello.


Los medios de comunicación audiovisuales e impresos están todos al servicio del gobierno central, en un alarde de manipulación, censura y ocultación de la realidad, gracias a la financiación pública (publicidad institucional) administrada con criterios partidistas. No son medios de comunicación, sino centros de propaganda del partido del gobierno para mentir y criminalizar el catalanismo. La población solo puede informarse a través de algunos medios digitales y las redes sociales.


Tienen a todos los partidos políticos del arco parlamentario, excepción hecha de los nacionalistas “periféricos”, a su servicio. Todos dispuestos a dar una pátina de legalidad a la arbitrariedad y la tiranía de un gobierno que rige el país –no solo Cataluña- al margen y en contra de la Constitución que dice defender, por la vía de la dictadura “constitucional” del art. 155. El apoyo del PP y de C’s viene de forma natural de su condición de extrema derecha; el del PSOE, de sus condición de derecha socialdemócrata, con el empujón de una exigencia del Rey a la que Sánchez se ha sometido; la de Podemos, de su propia incompetencia.


El gobierno mismo se emplea a fondo en la política de intimidación, abuso y arbitrariedad en Cataluña, desmantelando sus instituciones de autogobierno, ahogándolas económicamente, sometiendo a persecución judicial a cientos de cargos públicos y amparando y tolerando la actividad de bandas fascistas/franquistas (en las cuales aparecen agentes policiales de paisano) para sembrar la inseguridad y el miedo en las calles catalanas. Su presidente, el hombre de los sobresueldos, el responsable político (y quizá penal) de la mafia de la Gürtel se permite amenazar al conjunto del independentismo y a la mayoría de la población catalana. Y también insultar a la población del Estado, al afirmar que los políticos que mienten debieran ser inhabilitados siendo así que él no ha hecho otra cosa que mentir desde que está en política y también, supuestamente, de delinquir ya en el gobierno.


El presidente de los sobresueldos dice no tener un “Plan B” para el caso de perder las elecciones del 21D, cosa muy probable pues no parece que la caja B, que sí tiene, le llegue para derrotar limpiamente al independentismo. Aspira a que le dé para hacerlo suciamente (recurriendo al pucherazo en el recuento de votos).pero no está seguro y por eso vuelve a mentir diciendo que no tiene plan B. Claro que lo tiene: aplicación indefinida de la dictadura del 155 hasta que el bloque españolista gane las elecciones, si la UE le deja.


Frente a todo esto, el independentismo ha dado un paso de gigante con la internacionalización del conflicto y ha ganado la batalla de la imagen moral y la legitimidad con el exilio de medio govern y la prisión del otro medio, después de que el pueblo de Cataluña ofreciera un ejemplo único de civismo y dignidad el pasado 1 de octubre. Sería imperdonable, incomprensible, literalmente canallesco, que todo esto se perdiera por enfrentamientos internos, ambiciones y rencillas personales en el bloque independentista.


Lo sabemos todas. Al margen de las cuestiones tácticas de las listas, más o menos comprensibles, el objetivo estratégico solo puede ser uno y concitar la unidad sin fisuras del bloque independentista, incluso durante la campaña electoral impuesta por el nacionalismo español. La libertad de los presos políticos y la libertad de Cataluña, que son lo mismo, solo puede alcanzarse si los partidos independentistas hablan con una sola voz, como hizo el pueblo al que representan el 1/10, auténtica fecha de nacimiento de la República Catalana.

Ramon Cotarelo

divendres, 8 de desembre de 2017

Tu votes, tu comptes

🔴 Roda de premsa de presentació de la campanya de recompte paral·lel pel 21-D 'Tu votes, tu comptes', amb CDR i CUP  

👉 Segueix-la en directe:  https://anc.si/2j9sJGv

🅰📈©
Assemblea Nacional Catalana

dijous, 7 de desembre de 2017

Brusel·les serà sempre nostra

♦️ GRÀCIES ALS QUI HEU ANAT A BRUSSEL·LES ♦️

Fem nostra la carta dels companys de la Territorial de Berga de l'Assemblea Nacional Catalana i de la delegació Òmnium Berga:

➡️ Amb aquest text volem dedicar unes paraules a les persones que heu fet l’esforç de viatjar a Brussel·les en un trajecte llarg i fred com aquest.

Gràcies a vosaltres aquest fred s’esvairà per unes hores del centre de la capital d’Europa, perquè hi porteu l’escalf del poble català. Un escalf que servirà, primer de tot, per donar suport al nostre president Carles Puigdemont i als consellers Antoni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí, que es van haver d’exiliar al cor d’Europa per trobar un país amb més democràcia que l’Estat espanyol. [...]




-------------------- ----------------------                                    --------------------------------                       -----------------------------



🔴 Segueix en directe la manifestació a Brussel·les! Anem resolent els problemes tècnics ⚙️ Ara ja tenim senyal des de la plaça Jean Rey, on acabarà la manifestació 📡
Segueix-la aquí 👉 https://anc.si/2kt4EdZ


_________________________                                     ---------------------------------                     -------------------------



📣 GROC TRIOMFANT 📣

Sempre agraïm la tasca dels voluntaris 💪💪 de l'Assemblea. Avui, a Brussel·les, l'agraïm més que mai: després d'un viatge llarguíssim i cansat 🚍, en una ciutat que no coneixíem, davant la mirada atenta de molta gent, amb un fred que pelava, en uns carrers més estrets que els de les nostres manifestacions de Barcelona, la feina dels voluntaris ha estat extraordinària. 👌

Hem donat una imatge de gent de pau, organitzada, respectuosa, cívica, somrient en l'adversitat, ferma ✊, una gran imatge de la República Catalana.  L'impacte a la premsa internacional és enorme. La policia local 🚔 de Brussel·les ha donat la xifra de 45.000 persones --hi ha fonts que ens diuen que n'érem més, però mai discutim de xifres.

Sabem que el sacrifici per pujar a Brussel·les ha estat enorme, i l'hem fet amb la joia d'acompanyar els nostres representants polítics ara a l'exili i per clamar pel triomf de la democràcia a la Unió Europea. Acabada la manifestació, els Bombers 🚒 que seran sempre nostres han anat tots a donar sang ♥️, un gest que simbolitza que la nostra lluita és no violenta. Tindrem molts records i anècdotes, serà un dia per recordar molts anys!

Podeu recuperar imatges i discursos a les xarxes socials de l'Assemblea:

✅ youtube: https://www.youtube.com/watch?v=ksU5Sug6Gnk --vídeo íntegre de la manifestació
✅ web: assemblea.barcelona 

🅰📈©
Assemblea Nacional Catalana







dimecres, 6 de desembre de 2017

Arribant a Bruse·les

Catalunya capital Brusel·les

A la mateixa hora que el candidat de JuntsxCat celebrava l'acte de campanya en un hotel de la ciutat, milers de persones es dirigien cap a Brussel·les en autocars, avions i en vehicles privats. Les entitats sobiranistes han organitzat 250 autocars i han fletat 5 avions, però no han estat els únics a organitzar el viatge per acudir a la manifestació. De fet, centenars de catalans, aprofitant precisament el llarg pont de la Constitució passegen ja pels carrers de la ciutat que de sobte apareixen plens d'estelades. 
"L'Estat espanyol té por"

La convocatòria coincideix a més amb la decisió de la Justícia espanyola de retirar l’euroordre contra els membres del Govern exiliats a Brussel·les. El president ha esperat fins aquest matí per valorar aquesta decisió que es va conèixer ahir, dimarts. En una roda de premsa ha atribuït la marxa enrere del Suprem a la por de l’Estat espanyol perquè les lleis europees prohibeixen la persecució política. “L’Estat espanyol té por de la mirada del món”, ha conclòs.

La retirada de l'euroordre s'ha convertit en un valuós argument per al president a l'hora de denunciar la persecució i la repressió que pateix el Govern, una mena d'admissió implícita de l'executiu espanyol que la seva estratègia és indefensable a Europa. Per la tarda, en el mateix hotel, però ja durant el míting, Puigdemont ha advertit que aquesta circumstància situa Espanya fora de la UE. “Pensen que empresonant i vexant a tots nosaltres estaran empresonant les nostres institucions i els nostres anhels i per aquí no passarem”, ha advertit.
Els protagonisme dels presos

De fet, el relat dels consellers Jordi Turull i Josep Rull sobre el tracte que han rebut a la presó s'ha sumat ja en la campanya de JuntsxCat a la denúncia dels abusos contra l'independentisme. Puigdemont ha insistit a retreure les vexacions que han denunciat –“se’t trenca el cor i el glaça l’ànima escoltar-los”, ha lamentat-, però també el fet que els policies i funcionaris responsables d'aquestes actituds segueixin en actiu per l’argument que “per sobre dels drets humans està l’ordre constitucional”.

Aquesta tarda ha estat el conseller Raül Romeva qui ha explicat el seu pas pel centre penitenciari en un míting d'ERC a Valls i ha denunciat que és immoral i indigne que es retingui a la presó el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn i el responsables de les entitats sobiranistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, amb la falsa acusació de promoure revoltes violentes.

Romeva ha advertit que no es pot permetre que "davant la manca d'arguments i de sentit comú" s'inttt¡enti construir un relat fals, del qual ha responsabilitzat el bloc del 155, i que "afecta el cor de quatre persones que són fonamentalment bones". "Això va de memòria i dignitat", ha proclamat.

Font; El Nacional,cat